SALUTACIÓ DELS MAJORALS
Ja s’acosta sant Vicent i he rebut l’encàrrec de fer una salutació en nom dels set.
Portem mesos, des del gener passat que iniciàrem el periple, d’una activitat ara pausada ara frenética; i com més s’acosta la fira de 2008, més coses a fer.
A la marxeta normal de treballar i criar xiquets, li hem afegit un plus de reunions, rifes, sopars, loteries, dinars, alguna fugida, fotos, més loteries, més reunions, portal web http://guadassuarfesterssvicent08.blogspot.com/ ......., i ara el Llibre de festes, anar a les empreses i comerços a vore si volen anunciar-se i col·laborar econòmicament; contactar amb les persones que escriuran articles d’història, cultura, tradició, anècdotes.... sobre la festa; demanar escrits de salutació a les autoritats........ uf!!.
Hi ha tasca!
Però no és una queixa, ací estem perquè volem. Els festers, els majorals com deien abans (vegeu la salutació d’en Vicent Gimeno al llibre de 1997), els d’enguany i els de cada any anterior, de manera desinteressada i altruista s’arromanguen i fan la faena. I segur que acaba costant-nos algun gallet de la butxaca. Però es fa la faena a gust i amb la satisfacció de saber que estàs contribuint a mantenir una tradició secular d’una festa que ultrapassa els límits locals, fins i tot comarcals.
És per això que des d’ací m’agradaria retre un petit homenatge a tots els majorals que ens han precedit, i aprofite per encoratjar les futures generacions de fer la festa, que és una festa de tots, de tot el poble, i dels pobles veïns també.
Els meus records d’infantesa, com que jo sóc d’Algemesí, són de vindre a peu amb els amics i amigues, la colla, muntar a les atraccions de fira, passar per les “paraetes” i comprar el porrat, una mesureta de castanyes que li agradaven molt a la meua iaia, gaiatetes de caramel, pomes ensucrades, dàtils, margallons i una canyamel ben grossa que gastàvem de bastó en tornar al nostre poble, i de camí li anàvem fent repelons amb una navaixeta.
M’agraden les festes dels pobles perquè són un espai per a la convivència, perquè trenquen la rutina d’estar tot l’any treballant i celebrem en família unes coses, i amb els amics o el veïnat unes altres. Però m’agraden sobretot perquè són tradició, en el millor sentit de la paraula; o siga transmissió de fets, de costums, de pràctiques, de coneixements, de creences..... Perquè són autèntiques.
Són autèntiques, honestes, altruistes, portadores de CULTURA i de VALORS que traspassen les èpoques, les modes, els règims polítics i els governants de torn. Estem parlant del fet que ajuden a construir un model social. En l’actualitat, l’absència o carència de valors, la corrupció institucional i política, les modes passatgeres, el consumisme, l’estètica, la mentida, les apariències, les relacions personals superficials, l’avarícia, l’egoisme, l’enveja... no contribueixen en absolut en la formació de les noves generacions de joves.
Comença a ser més important el suposat èxit que dóna anar vestit a la moda, aparentar, portar bon cotxe, tindre moltes coses, consumir drogues, guanyar molts diners sense treballar, confiar en la sort, maltractar companys/es a l’escola o l’institut, ser un maleducat, no respectar ningú. I al remat, res, als vint anys ja estan farts de tot o estan cremats. És la gran diferència entre el SER i el TINDRE, ara hi ha molta gent que té moltes coses, però el cap buit o ple de pardalets. I és ací on radica el problema, en el model de societat que estem construint.
Amb tanta faena com fan els mestres, inculcant i treballant valors com la solidaritat, l’altruisme, la pau, la responsabilitat, l’amistat, el civisme, la igualtat, el respecte als altres, la llibertat de pensament, la cooperació, l’amor al proïsme, els drets humans, els deures com a ciutadà, el compartir, el respecte i la preservació del medi ambient. I en voltar el cantó de l’escola i per tots els mitjans de comunicació els ho desmunten tot.
Quan era menut, mon pare sempre em deia que “la sort se la guanya un mateix, dia a dia”, no hem de confiar massa en ella. Això ho sap molt bé la gent treballadora. I així i tot cada vegada som més esclaus de la faena i de la hipoteca. Alguna cosa falla.
Crec, millor dit, tinc la certesa que ens està passant una cosa que diu molt bé l’escriptor uruguaià Eduardo Galeano ''El mundo al revés premia al revés: desprecia la honestidad, castiga el trabajo, recompensa la falta de escrúpulos y alimenta el canibalismo''. És el món al revés. Era, com deia, el model social que estem costruint, el problema, i això afecta a qualsevol fill de veí, siga del carrer que siga. En moltes cases ja ho estan pagant, perquè a la curta i a la llarga, es genera molta frustració.
Per això dic que m’agraden les festes i estic content d’haver accedit a la petició de ser majoral, perquè estic convençut que mantenint aquesta transmissió de valors col·laborem en millorar el model social, per fer-lo més integrador de les diferències, més arrelat a la nostra identitat, més reivindicatiu, més plural, més democràtic, més just i més solidari. O almenys així és com jo ho veig, no tenim perquè estar tots d’acord!
Per acabar, solament em queda agrair, en nom de tots els majorals, la col·laboració de tot el poble que es bolca en tots els actes, en la loteria, en la rifa; dels comerços i les empreses, grans i menudes, que s’anuncien al llibre de festes; de les festeres de l’Aurora que ens aguanten cada dia i les de la Misericòrdia, amb qui hem compartit alguns bons moments. Entre totes i tots ho podem fer tot millor.
Rebeu tots una cordial salutació i us desitgem que passeu unes bones festes de sant Vicent i una bona fira.
Miquel; en nom dels set festers.
