SANT VICENT : UNA FE IL·LUSTRADA
Quan rebem el sagrament del bateig, perquè els nostres pares (afortunadament) així ho demanen a l’Església, ens introduïm en el Misteri de Crist, per a tota la vida; de manera que des d’eixe moment, quedem configurats amb Ell. En la vida i en la mort, “som” del Senyor, ho cantem en les Mises de difunts, perquè es que és així.
El bateig, que és el nostre naixement nou i definitiu, perquè naixem com a fills de Déu a la vida sobrenatural, també ens incorpora a l’Església com a membres vius del Cos de Crist; també ens perdona el pecat original que tots heretem dels nostres primers pares, exceptuant la Mare de Déu, que per això li fem festa el 8 de desembre, i, rebem, com una planteta, la llavor de la fe.
Eixa llavor de la fe, tan menuda com el xiquet o xiqueta que és batejat, es confia als pares i padrins per tal que tinguen cura d’ella i vaja creixent dia a dia. Açò crec que és així per a l’Església quan administra este sagrament a petició dels pares.
Però ara venen els problemes. La mateixa societat que els porta a batejar, després no vol que es visca el bateig, ni que es parle de Déu, ni saber massa d’eixa fe que acaben de rebre. No es vol formació cristiana, impedix quan pot que la fe es desenvolupe i cresca, i així tenim el que tenim, cada vegada menys informació, o més deformació de la fe cristiana.
I açò ho vegem tots com avança a ritme accelerat. Alguns cristians, amb els nostres defectes, (ni millors ni pitjors que altres, d’això no estem parlant, ni som qui per a parlar), vivim este fenomen amb molta preocupació i com una desgràcia.
Tot açò ve a compte perquè anem a fer festa a Sant Vicent, o a la Divina Aurora, o al mateix Crist de la Penya, o a la Mare de Déu de la Misericòrdia, o de l’Assumpció, o a Sant Roc, però haurem de reconéixer que entre el sentit del Sant o Santa en qüestió i el que significa la seua festa, i nosaltres, falta ficar “coses” de la nostra part.
Sant Vicent Màrtir, el Patró del nostre poble, a qui devem també, per la seua sang vessada, la nostra fe, és un jove il·lustrat en la fe, la qual predicava en nom del Bisbe Sant Valeri que tenia dificultats per a parlar; però sobretot, per la seua vida i testimoni. Crec que també està dient-nos que cal il·lustrar la nostra fe, que alguna cosa hem de fer per a formar-nos, que no podem viure sols de rendes i de la suposada fe dels nostres majors. Que també les noves generacions són convidades a arrimar el muscle, si és que volem ser cristians del segle que acaba de començar.
Sembla que de moment naveguem en la indefinició en aquestes qüestions, com esperant, “a vore-les vindre”.
Contemplar a Sant Vicent, crec que alguna cosa ens ha de remoure, si la seua vida es també espill per a nosaltres, per a les nostres famílies, i per al nostre futur com a cristians.
Bones festes vos desitja Javier. Rector.
