LA VIDA DE GUADASSUAR EN EL PASSAT (1808-1908-1958)
J. Enric Mut i Ruiz
Cronista Oficial de Guadassuar
1. Guadassuar en 1808.
L’any 1808 començà amb la caiguda de l’Antic Règim i l’inici de la Guerra del Francés. L’ajuntament de Guadassuar (4 de gener) estava constituït per:
Fèlix Boïls, alcalde ordinari primer
Joaquín Sentamans, Bautista Belsa, Tomàs Esteve, Josef Orta i Talens, regidors
Bautista Montalvà, diputat
Joaquín Osca i Bonet, síndic Procurador General
Policarpo Montalvà, síndic Personer del Comú
Tomàs Martínez, alcalde de la Hermandad
Joaquín Boïls i Alapont, dipositari
Bautista Belsa, regidor segon, regidor diputat
Joaquín Colomina i Montalvà, dipositari de Propis
Joaquín Montalvà i Perales, Vicente Perales i Osca, Josef Pals, perits llauradors
Nomenen com a advocat de la vila, el Dr. Luis Pasqual Franco, advocat dels Reials Consells, resident a Alzira, per als diversos plets del municipi. També elegeixen com a predicador de Quaresma, competència municipal aleshores, Fra Fèlix Serena, religiós caputxí, del convent de la vila d’Alzira.
En la sessió del dia 7 de febrer l’ajuntament tria ja els majorals que hauran d’organitzar la festa de Sant Vicent de 1809, segons el costum seguit: En aquell moment tres persones forçoses s’encarregaven de la festa i de la Repartició de la Carn, amb l’ajuda dels impostos o cises imposades a certs productes i la cria d’animals, etc.
“Que por quanto hasta ahora se havían nombrado electos para la recuadación y distribución de limosnas para la festividad del titular y Patrono San Vicente Mártir, que [ha] de celebrarse en el año mil ochocientos nueve, unánimes y conformes eligieron para tales electos a Manuel Sentamans, Pedro Vicente Osca y Tomàs Añó. Y lo firmaron los que supieron.”
Entre els dies 17 i 19 de març es van produir els avalots coneguts com el Motín d’Aranjuez que suposaren l’abdicació forçosa de Carles IV i la destitució de Godoy. Començà així el regnat de Ferran VII, conegut com el Desitjat, tot i que després és va convertir en un monarca absolutista lligat a l’Antic Règim.
Dies després la família reial serà retinguda a Baiona (França) i s’intensificarà l’ocupació militar francesa amb l’entrada del mariscal Murat a Madrid. El dia 2 de maig es produirà la sublevació del poble de Madrid.
La Guerra del Francés tindrà lloc entre 1808 i 1814. L’ocupació de les terres valencianes tindrà lloc en 1811 pel general Suchet i la Ribera serà ocupada entre els dies 25 i 26 de desembre (Cullera, Alzira, Bunyol, Xiva; Xàtiva, el dia 27).
2. Guadassuar en 1908.
El període comprés entre 1874 (restauració de la dinastia borbònica després de la 1ª República) i 1923 (dictadura de Primo de Rivera), és conegut a Espanya com l’època de la Restauració (regnats d’Alfons XII i Alfons XIII), caracteritzada a grans trets per l’alternança en el poder dels dos grans partits polítics, el partit Conservador, dirigit per Antonio Cánovas del Castillo, i el partit Liberal, dirigit per Práxedes Mateo Sagasta, molt pròxims ideològicament (bipartidisme oficial). Aquest règim era conegut com el del turnisme, perquè arreglaven les eleccions per turnar-se en el poder quan tocava. També afavoria el manteniment del caciquisme local perquè era una manera de controlar les eleccions.
Entre 1907-1909 els governs d’Espanya són del Partit Conservador, presidits per Antonio Maura.
A Guadassuar, en 1908, governa un Ajuntament Liberal, integrat per:
D. Vicente Marqués Oliver, alcalde
Joaquín Oliver Lledó, 1r tinent d’alcalde
Bernardo Peris Dolz, Joaquín Ribes Navarro, Joaquín Osca Barberà, Vicente Barberà Pérez, José Añó Cléries i Salvador Ruiz Osca.
Secretari de l’Ajuntament: Gonzalo Vilar
Jutge: Rafael Gimeno Marzal
L’any comença amb fortes pluges que obliguen a suspendre i retardar la Fira, perquè els camins eren intransitables a causa del fang. Al diari del dia 21 de gener podem llegir:
Notas regionales:
GUADASUAR.- Por causa del temporal ha sido aplazada la feria hasta el día 1º del próximo febrero. (“Las Provincias”, dimarts, 21 de gener de 1908)
És una època en què comencen a preocupar-se ja per les infraestructures bàsiques de la població, per això acorden demanar permís a la superioritat per a estudiar la possibilitat de construir un clavegueram en la població i empedrar els carrers (rastells i voreres), si és possible el finançament. Continuen amb la construcció de voreres que falten en el carrer Estret i 2 de Maig, i la reparació de totes les de la vila. Aproven també l’adquisició de 5 arbustos, per a l’Alameda (= carrer de l’Ermita) i un per a la plaça de Sant Bernat, i 8 xipresos per al cementeri, dels quals encara en podem vore algun. I, finalment, acorden obres de reparació, millora i neteja del cementeri general.
En el mateix sentit, per millorar el benestar de la població, acorden fer obres de conservació del llavaner públic, ubicat al final de carrer d’Alzira, i autoritzen l’ampliació de les línies elèctriques a dos carrers més (Sant Roc i Carretera). En moltes cases no hi havia llum i tampoc en molts edificis públics, només als carrers trobem alguna “pereta”. A l’ajuntament hauran d’augmentar les “peretes”, perquè eren escasses: “… A propuesta de la comisión de alumbrado público y previa deliberación al efecto por unanimidad se acuerda el aumento de diez luces que se instalarán en la Casa Consistorial, nueve de ellas, y una en el Retén…”. Tampoc es tiraven els mobles vells sinó que s’arreglaven i s’escalfaven amb carbó, els qui podien: “Se acuerda el abono de cien pesetas a D. José Alonso Castells por el importe de varias recomposiciones hechas en el mobiliario de la casa Consistorial y otros efectos de carpintería, en el corriente año, y 75 pesetas a Hermenegildo Llopis por carbón suministrado a las oficinas municipales durante el pasado invierno…”.
Altres autoritats del poble eren el rector Miguel Roig, rector regent, i mossén Eduardo Alberich Verdejo, rector jubilat, i el vicari, primer, mossén Arturo Ruiz Perales de Guadassuar, i, després, Juan Bautista Calabuig Revert (futur Auditor del Tribunal de la Rota de la Nunciatura Apostòlica de Madrid). A més del metge titular actuava el metge Germán Palop Pla, que cada any havien de revisar els quintos útils per fer el Servici Militar.
Però la notícia més important de l’any és la suspensió de l’Ajuntament per ordre del Jutjat d’Alzira i la constitució d’un nou Ajuntament provisional. No sabem els motius d’aquesta decisió, però deu relacionar-se amb la disputa pel poder entre els partits. Ràpidament, tots els membres de l’ajuntament, tots els treballadors inclosos, van presentar per escrit la seua dimissió.
El dia 8 de setembre es va constituir el nou ajuntament interí en aplicació de l’Acte de processament i suspensió dels càrrecs d’alcalde i regidors de 29 d’agost, contra Vicente Marqués Oliver i altres, dictada pel jutjat d’Alzira. Estava format per:
Blas Colomina Montalvà, alcalde
Antonio Oliver Barberà, 1r tinent d’alcalde
Vicente Cerdà Osca, 2n tinent d’alcalde
Federico Sais Osca, síndic
Vicente Roig Juan, suplent
Carlos Barberà Gimeno, regidor interventor
Regidors: D. Vicente Garcia Martínez, primer; Vicente Alonso Ramos, segon; Aurelio Perales Osca, tercer; Enrique Rosell Barberà, quart
Alcaldes de Barri: Desiderio Montalvà Perales, primer sector; Benjamín Colomer Sala, segon sector
Juan Bautista Garcia Roselló, dipositari
José Perales Badillo, oficial major
Agustín Gimeno Garcia, oficial de secretaria
Vicente Vidal Lacruz, agutzil i pregoner
Guardes nocturns: José Gras Martínes i Salvador Torres Ribes
No es nomenen guàrdies municipals de Policia Urbana, diürns, per fer economia.
Recaptador agent executiu (1’5%): Vicente Mut Sentamans
Director del rellotge públic: Francisco Olcina Soriano
Neteja del llavaner públic: els vigilants nocturns
Guardes de Policia Rural: Salvador Castelló Barrios, Joaquín Sentamans Ruiz, José Sais Cléries i Joaquín Miravalls Català.
Però, ací no s’acaba la història, perquè el Governador comunica, el dia 5 d’octubre, que el jutge de Primera Instància d’Alzira ha declarat sense efecte l’acte de processament de 28 de setembre. Per això, cal de nou formar l’ajuntament, però com tots els membres de l’ajuntament havien presentat la seua dimissió formal, s’acorda una solució mixta (15 d’octubre): Per una banda, continua el nou Ajuntament, i, per l’altra es reintegra com a regidors a Vicente Marqués Oliver, Joaquín Oliver Lledó, Joaquín Ribes Navarro i Vicente Barberà Pérez, cessant els regidors que els havien substituït: Vicente Cerdà Osca, Enrique Rosell Barberà, Vicente Garcia Martínez i Vicente Alonso Ramos. A més, Vicente Marqués Oliver passa a ser segon tinent d’alcalde.
Pel que fa a l’activitat municipal, continuen les dificultats per mantenir les infraestructures municipals: Han de revisar les Escoles perquè el mestre propietari de l’escola de Xiquets, Rigoberto Belda Martínez, denuncia l’estat perillós. També ordenen la revisió de l’escorxador municipal i del pont ruïnós de la séquia del Comte en el camí del Carrascal i cementeri. I els guardes rurals denuncien que en la Garrofera, propietat del municipi, “habían observado una porción de pinos rodados con hacha” (16 de setembre). En efecte, hauran d’acometre la reparació de l’escola i habitació del mestre, del pont i de l’escorxador públic, perquè tot presenta ruïna (24 de setembre).
Per últim, seguint consignes superiors, “A propuesta del concejal D. Vicente Garcia Martínez se aprueba por unanimidad dar el nombre de Dos de Mayo a la calle de Canalejas”, anomenada així des de 1907, per commemorar l’aniversari (1 d’octubre).
3. Guadassuar en 1958.
L’any 1958 comença amb les conseqüències de la “Riuà” de 1957, que encara s’arrosseguen. Aquell 14 d’octubre de 1957 les aigües devastaren València, però el Riu Magre també se’n va eixir de mare i va destruir el gual del Cano. Al pont d’Algemesí trobaren un mort que el riu Sec havia arrossegat des de Venta Mina.
Guadassuar vivia en unes condicions adverses, la gelada de 1956 havia fet arrancar molts tarongers i, a més, la producció va minvar extraordinàriament en anys successius. Així i tot, Guadassuar va ajudar des del primer moment a la gent de València. El dia 15 ja eixien cotxes i motos cap a València (àrea assignada =Natzaret) amb sacs de pa i garrafes d’aigua.
L’ajuntament, presidit per Eduardo Beltrán Mut (regidors, José Añó Montañana, Moisés Boïls Osca, i Secretari, Ramón Fuentes López, jutge de pau Antonio Ors Domingo), organitza la recollida d’ajudes. Guadassuar contribuirà amb unes 40.000 ptes de l’època (240,40 euros), entre diners en metàl·lic (31.725 ptes) i aliments, a part de la roba i mobiliari de casa.
L’ajuntament aportarà 10.000 ptes. (60,10 euros), la parròquia unes altres 10.011 ptes, el Cinema Guadasuarense 2.506 (la recaptació de dos sessions), el Grup Escolar Balmes 1.402, els treballadors de l’ajuntament 1.160, la Junta local de Regs 1.000, els treballadors de la Junta 150, l’Hermandad de Llauradors, presidida per Salvador Mut Sentamans, aportà 400 k d’arròs, la Cooperativa Agrícola del Crist 100 k d’arròs, etc. Molt comentada va ser la donació de 147’80 ptes dels germanets Saravia que trencaren la seua vidriola per donar-les als afectats.
Igualment va ser molt destacada la tasca de sensibilització de Ràdio Guadassuar, (administrada per José Rodríguez González i amb els locutors Carmen Boïls Rodríguez i Salvador Colomer Añó), de les Dones d’Acció Catòlica, que recolliren unes 700 peces de roba, i del Frente de Juventudes, en la recollida de mobles.
Campanya de Nadal i Reis de 1958. El dia 2 de gener el Club d’Amics dels Estats Units de Guadassuar va organitzar un festival artisticomusical, en el qual participaren: “Salvador Ribes, artista de canto español; Ángel Aguilar, flamenquista; Evaristo Noguera, gran revelación de melodías modernas; el maestro Francisco Olcina, mago de la guitarra; el niño Ricardín Llovell, gran esperanza de Guadasuar; Genoveva Salón, cupletista; el maestro Vicente Perales, gran pianista; Manuel Arnandis, gran jotero; José Gomis Santamans, artista de baile americano y los acordeonistas José María Boils y Vicente Esteve y Antonio Garrido, gran promesa del cante jondo, todos los cuales, juntamente con el locutor José Peris Pérez, hicieron pasar al público guadasuarense una amena y agradibilísima velato, tanto por el alto y puro estilo artístico como por la finalidad que se perseguía en la misma.
El público quedó deseoso de que veladas como éstas se repitan con más frecuencia.
V.B.R. (Las Provincias, 11 de enero de 1958)
Un altre guadassuarenc que es va solidaritzar amb els afectats va ser el Bisbe d’Arad, monsenyor Vicent Roig i Villalba (Guadassuar 1905 - Valledupar 1977), que havia arribat en novembre de 1957 al poble. Quan va arribar a València i va contemplar la catastròfica situació, va donar el seu anell episcopal per als damnificats.
Des del seu nomenament de bisbe en 1946, en què va ser declarat Fill Predilecte de Guadassuar, no havia tornat al poble, per això aprofità el seu viatge a Roma, per fer la Visita ad limina al nou Papa Joan XXIII després de la mort de Pius XII, per visitar el seu poble i els seus familiars. Durant la seua estada a Guadassuar presidirà totes les festes religioses i actes diversos (Festa de Santa Cecília, Sant Vicent, Setmana Santa, Sant Isidre, Confirmacions, Comunions; benedicció altar de Sant Antoni, bandera d’Acció Catòlica de les Dones, Granja Cuper, casament Polanco-Villalba, etc.), visitarà Otinyent (Confirmacions i comunions), on el seu germà Julio Roig i Villalba és arxiprest i rector de Santa Maria i, i altres llocs, com l’Alcúdia. En el viatge a Roma, efectuat en maig de 1958, l’acompanyaren dos autocars amb veïns de Guadassuar, que aprofitaren per visitar diverses ciutats.
Aquell any serà proclamat Fester d’Honor de la Festa de Sant Vicent, festa que rebia aleshores una subvenció municipal de 2.000 ptes (12 euros). Es van repartir 800 racions de menjar en la Repartició de la Carn, cosa que indica que encara n’hi havia molta necessitat, i des del balcó de l’ajuntament va parlar el pare Estanislao, Provincial de l’orde caputxí. Era rector Salvador Cotanda Mateu i vicari Joaquín Tur Bonora.
Al Programa de Festes de 1958 podem llegir com era habitual fer un concert cada vesprada, un després de la Repartició i altre abans de la processó de Sant Vicent. La fira va acabar amb l’incendi d’una roda de cotxets, propietat de Dolores Segarra Ballester de València, situada enfront del “Cinema Guadasuarense”.
En les eleccions del terç familiar, va ser elegit nou regidor de l’ajuntament Pio Pellicer Sanz.
La Setmana Santa va ser molt celebrada i solemne. El dia 28 de març el bisbe va beneir el pas de la Mare de Déu dels Dolors, obra de l’escultor Vicente Rodilla; el dia 29 el pas de l’Oració de l’Hort i el dia 1 d’abril el pas de la Preciosíssima Sang, obres d’Enrique Galarza.
Dos grados bajo cero en Guadassuar
Guadassuar.- (Por teléfono, de nuestro corresponsal Agustín Roig).- De cuatro a cinco de la tarde del pasado domingo nevó copiosamente en esta localidad, pero no llegó a cuajar la nieve por caer juntamente con el agua. El termómetro registró dos grados bajo cero. Los más mayores del lugar no recuerdan que por estas fechas haya ocurrido un hecho semejante. El 6 de abril de 1916 hubo una gran helada, pero fue en las montañas circundantes.
Los daños que haya podido ocasionar este temporal no se pueden apreciar por el momento, pero es de suponer que habrán resultado perjudicadas notablemente las plantaciones de arroz, plantaciones de patatas y de naranjos.
(Levante, 15 d’abril de 1958)
El dia 11 de maig va beneir la imatge de la Mare de Déu de la Misericòrdia, que enguany compleix 50 anys, la qual va ser passejada per tots els carrers de Guadassuar durant els mesos de juny i juliol. També s’estrenaren els Gojos a la Mare de Déu, amb text del rector Salvador Cotanda Mateu i música d’Agustín Roig Barrios, subdirector de la Banda de música i Cronista de Guadassuar des de 1954. A finals de juliol, abans de tornar a Colòmbia, el bisbe encara va presidir l’acte de dedicació del Carrer de la Pujadeta a la Mare de Déu de la Misericòrdia. Finalment, se li va dedicar una vetlada literària d’homenatge i adéu, en la qual el cronista Agustín Roig Barrios li entregà l’estudi “Genealogia del P. Vicent”.
Aquell any un altre guadassuarenc va destacar en les notícies, el pare Estanislao va ser nomenat a Roma Definidor General de l‘Orde Caputxí per als països de parla hispanolusitana, a més dels altres cinc definidors (llengua alemanya, anglesa, francesa, italiana i orientals). Quan va arribar a Guadassuar en el mes de juny se li va organitzar una gran recepció a l’Ermita de Sant Roc.
La situació agrícola es va agreujar amb les grans gelades d’abril, la pedregada de maig i les pluges d’octubre, situació adversa que calia sumar a la limitació dels adobs per part de l’estat. En aquell moment cada llaurador només podia adquirir 50 k de sulfat amònic per fanecada de tarongers. A mitjan any aconseguiren un nou repartiment de 50 k per fanecada d’arbres grans i de 25 k d’arbres menuts. Els preus també eren baixos: es queixen que el quilo de blat es paga a 5 ptes (Un diari costava 1’5 ptes). La taronja, en canvi, a causa de l’escassesa havia pujat en la campanya 1957-1958 a 50 ptes l’arrova.
El corresponsal del diari Las Provincias, Vicente Barrios, escrivia:
“Campaña naranjera.- Está finalizando –aunque en realidad no había empezado- la campaña naranjera en esta localidad, pues las pocas arrobas de naranja nável que los naranjales de este término municipal –no llega al cinco por ciento de su producción normal- habían producido, se está recolectando rápidamente, pagándose a razón de 50 pesetas la arroba. ¡Qué lástima que la producción no hubiera alcanzado por lo menos el cincuenta por ciento!”
Per tot això calia produir altres productes per elevar els ingressos (arròs, dacsa, blat, etc.). Moltes famílies havien d’anar a França per guanyar els jornals que ací faltaven, a segar i birbar arròs.
Les pluges del 26-27 d’octubre foren intenses i el riu Verd es va desbordar per cada costat en uns 2 quilòmetres, des de Maranyent fins a l’estació d’Alzira. Forts danys patiren les produccions de creïlles i cacau, i les taronges s’aiguaren. La pluja torrencial i el vent huracanat tombaren arbres i voltaren parets i fumerals. A Guadassuar destaparen l’entrada d’un dels antics refugis antiaeris construïts durant la guerra civil. Segons els registres meteorògics caigueren uns 181 litres m2.
Una preocupació que continua és la de comptar amb centres escolars en condicions i amb capacitat. En l’any 1957 havien nascut 77 xiquets (33 xiquets i 44 xiquetes), les defuncions havien baixat a 47 (23 hòmens i 24 dones) i els matrimonis havien sigut 33. El creixement demogràfic demana noves aules, per això s’encarrega un projecte d’un nou Parvulari a l’afamat arquitecte Javier Goerlich Lleó, a construir en el solar de Mestre Cuevas-Isidro Payà, que mai es va portar a terme.
Com a curiositat, al saló de lectura del Catòlic, els socis podien llegir els diaris valencians, Las Provincias i Levante; La Vanguardia de Barcelona; ABC de Madrid; els diaris esportius Deportes i Marca, i les revistes Actualidad Española, Blanco y Negro, Mundo Hispánico, etc.
Pel que fa a l’estat, la incorporació d’Espanya al FMI (Fons Monetari Internacional) i al Banc Mundial suposarà la fi de l’autarquia econòmica, de l’intervencionisme econòmic de postguerra que tanta fam havia fet passar als espanyols. En el govern les tensions entre tecnòcrates i falangistes, que cada vegada tenen menys poder, s’accentuaren. El Ministeri de Comerç promourà l’operació Supermercats, que canviarà la vida dels residents a les grans ciutats. I l’actor Tyronne Power morirà a Espanya durant el rodatge de “Salomó i la reina de Saba”.
J. Enric Mut i Ruiz
Cronista Oficial de Guadassuar
Fonts consultades:
· A.D.V. (Arxiu Diocesà de València).
· A.H.N. (Arxiu Històric Nacional, Madrid).
· A.M.G. (Arxiu Municipal de Guadassuar). Llibres d’Actes municipals, sig. 4005 (anys 1795-1816), sig. 4018 (any 1908) i Llibre d’Actes (any 1958).
· A.R.V. (Arxiu del Regne de València, València).
· Hemeroteca de la Biblioteca Valenciana (Sant Miquel dels Reis): Periòdics “Las Provincias” (1908; 1958, corresponsal Vicente Barrios Rosell) i “Levante” (1958, corresponsal Agustín Roig Barrios).
Nota: L’ajuntament de València en agraïment a l’ajuda rebuda després de la “Riuà” de 1957 va denominar un carrer de València com Carrer de Guadassuar. Estava situat a la vora del Camí de les Moreres (actual Ciutat de les Arts i de les Ciències), per això hagué de ser canviat quan començà la construcció de l’Hemisfèric. Actualment el Carrer Guadassuar està ubicat en el barri de Campanar, darrere de l’Hospital 9 d’Octubre.
