16 d’octubre 2009

pont d'octubre a Otos, Agres, Bocairent i Cocentaina

hem passat el pont d'octubre a la Vall d'Albaida (Otos, Bocairent) i el Comtat (Agres, Cocentaina), entre muntanyes, pins, oliveres i pobles bells i antics; ens hem hostatjat a Otos, entre Carrícola i Beniatjar, al peu del Benicadell; Otos és un petit poble que no ha perdut el seu sabor de poble antic, i que actualment s'ha convertit en referència per als amants del rellotges de sol i l'astronomia; un llogaret agradable i tranquil, on hem passat la vesprada del primer dia, sopar i dormir; el segon dia, de matí, hem anat fins a Agres per pujar a peu a la Cava Gran, una nevera de gel de grans dimensions; hem fet l'ascens per una senda menuda, no per la pista forestal que hem usat per baixar, i les vistes eren especialment boniques, de tota la Vall d'Albaida, el pantà de Bellús i a l'esquerra, el Benicadell; ja dalt, la cava ens ha sorprés pel seu tamany i per l'estructura exterior (es conserven els arcs que aguantaven la volta), i per les belles vistes del Montcabrer, molt proper; després hem tornat a baixar fins a Agres i ens hem dirigit en cotxe a Bocairent, on hem dinat i després hem visitat la part antiga, testimoni d'un passat medieval; tornada a Otos, cansats, dutxa i a sopar; el tercer dia, de matí, abans de partir, el Joan Olivares, físic, artífex de la major part dels rellotges solars que hi ha a Otos i per tota la Vall, ens ha explicat moltes coses sobre la seua història i funcionament, una vertadera classe; seguidament ens hem acomiadat i ens hem dirigit cap a Cocentaina, on hem visitat el casc antic, el raval, el Palau Comtal dels Corella i dos o tres campanars (Pepe en trau fotos); després de la caminada, cerveseta fresca en una terrassa i a dinar a l'Hostalet, on no coneixen a Javier, un bon menjar casolà (n'hi havia per a rebentar de salut), què bo!! a destacar la darrera foto, en una casa del carrer Major de Cocentaina, on ens hem trobat un retaule ceràmic que en la part central tenia una imatge de la Mare de Déu amb els dos sants Vicents, a l'esquerra el màrtir o de la roda, i a la dreta el Ferrer