23 de gener 2017

Fira 2017

Ara que ha fet nou anys que fórem festers, i deu que entràrem a fer la festa. Sembla que era ahir

Unes imatges del dinar de sant Vicent de la roda 2017.

 Imatge general del dinar

 El president dels festers d'enguany i fills de festers.
 Festers de 2008. Nosaltres

Xocolatada després de l'Aurora.


11 de desembre 2016

Dinar 11 desembre 2016

Fa tres anys que no actualitzàvem el blog. No és perquè no ens havem ajuntat. La vida ens porta a cadascú per camins ben curiosos. Alguns previsibles, altres inesperats. Però seguim fent pinya, encara que siga com a mínim un parell de voltes a l'any. Sempre és un plaer juntar-nos !

La bona cuina de hui a càrrec de Pepe Pascual; el bon celler a càrrec de Ximo Sais. Els altres hem ficat la gana, l'olfacte i el paladar.










15 de desembre 2013

fotos 14-XII-2013 Sopar Cotonera












25 de juliol 2011

MIG SEGLE 2na part






















MIG SEGLE DE VIDA VOS CONTEMPLA-II

vinga va, en traurem algunes, però solament de les que férem després de metrallar mitja sala, una volta retirats els cadàvers i la sang, que n'hi havia per tot arreu; el de la metralladora eixí de sota de la tortada, era el temut i famós Abelardinno di Catània, un dels supervivents de la vella guàrdia personal de Don Vitto

després, tot lo món a ballar, i com si res !! i si algú piula me'l carregue !!

la llista dels capos dei capi és la que segueix:

Saverio di Siracusa (destrossa un pernil pota negra en un tres i no res), Gioacchino di Palermo (amb una mirada d'ell en tenen prou), Vincenzo di Marsala (braccio di ferro), Giuseppe di Caropepe (si t'agarra et fa pasteta), J. Luigi di Messina (més conegut com Núñez, que era el nom d'un polític espanyol que es va carregar), Mario di Agrigento (el comptable assassí), Michele di Caltanissetta ("bisanteta estate queta"), i Paolo di Ragusa (també conegut per l'Anglès sense pietat)





SOPAR DELS 50 ANYS


16 de juliol de 2011

MIG SEGLE DE VIDA VOS CONTEMPLA

fa un any que veníem engrescats en el tema; alguns festers i altres amics que no ho eren; quan ho vam proposar començaren a tremolar-nos les cames, i mireu per on, ja ha passat !!

fa ja més de tres anys que férem la festa, i com que al llarg del 2011 tots haurem complit els 50 anys, plantejàrem la possibilitat de celebrar junts el MIG SEGLE, i que cadascun de nosaltres portara els seus convidats

poc a poc vam anar aclarint el format: dinar o sopar, en quin mes de l'any, els possibles menús, el lloc, la vestimenta, i tota la resta de preparatius

i finalment va eixir açò que podeu contemplar a les fotos, que en són poques, però n'és una mostra suficient; als amics i familiars que ens van acompanyar els hem fet arribar més de tres-centes fotos, de la que possiblement ha estat la millor festa, el més gran esdeveniment social de la màfia en el que va de segle;

la reunió de gàngsters més perillosos de la famiglia Corleone escampats pels cinc continents i que, burlant tots els controls policials i subornant policies i polítics, han aconseguit reunir-se per celebrar, tots junts, el 50 aniversari dels huit padrins, els huit caps de les huit famílies que actualment dirigeixen i controlen amb mà de ferro la Cosa Nostra a nivell mundial

no podem traure fotos dels convidats perquè, en acabar el sopar, a mitjan ball, vam haver de traure les metralletes i carregar-nos-en vint o trenta, en prevenció de possibles arribistes amb males intencions; res, allò habitual !!





12 de març 2011

Viatge a la Toscana VII




dissabte de vesprada, ja a Firenze

sense parar de ploure (la tercera foto és d'un altre dia, per això fa sol) tornàrem a la Chiesa Santa Maria Novella, convent i basílica (dimarts arribàrem tard i era tancat), un dels grans conjunts religiosos de Firenze, per la seua història i per les obres d'art que hi conserva; i per la façana, interior, tombes i capelles, i el Claustre Verd
(a l'interior no hi deixaven fer fotos)

sense parar de ploure, encara anaren a entrar al Battistero di san Giovanni, enfront del Duomo; excepte un de nosaltres que és molt cabut i se n'anà a l'hotel (no diré el nom), un poquet cansat d'anar xopat d'església en església (diu que ja s'ha guanyat el cel)

ja de nit, miràrem de sopar prop de l'hotel, ja que estàvem derrotats i no volíem anar lluny per si tornava a ploure; i anàrem a l'Antica Trattoria "da Tito", a la Via san Gallo, tot just darrere de l'hotel; sort que ho descobrírem l'últim dia, perquè sinó ara mateix hem eixit d'allí; un fenòmen el tio, "la polla arriba" !!


Viatge a la Toscana VI


dissabte 14 d'agost de 2010, últim dia d'excursió a Pisa i a Lucca

ben acompanyats de núvols, iniciem la visita a Pisa, coneguda sobretot per la seua torre inclinada que en realitat és el campanar (campanile) de la catedral (duomo), que formen part del conjunt que es completa amb el baptisteri i el campsant, a la Piazza del Duomo

Pisa és la ciutat on nasqué Galileo Galilei, i també on desemboca, molt prop, el riu Arno; també hi podrem trobar un muntó de palaus i edificis, muralles antigues, i uns quants teatres, entre ells el famós Teatre Verdi

nosaltres ens vam haver d'aconformar amb visitar el conjunt catedralici, i eixir fugint, banyant-nos, des del baptisteri fins les paradetes on poder comprar paraigües i arribar als cotxes

de Pisa a Lucca, a uns 18 km al nord, també ciutat emmurallada, de passat lígur, bressol de cèlebres compositors com Giacomo Puccini, Luigi Boccherini i Alfredo Catalani; també és famosa la Chiesa di san Michele, al casc antic, on vam visitar el Duomo di Lucca, o Cattedrale di san Martino (foto amb paraigües), i on poguérem fruir del mercat de mobles i quadres vells, i altres andròmines antigues, degut a la pluja insistent que no ens abandonaria en la resta de la jornada

Viatge a la Toscana V


després d'un llarg parèntesi, reprenem

divendres, encara de matí, partírem d'Arezzo a Cortona http://ca.wikipedia.org/wiki/Cortona
el cel començà a fer-se negre, i ja se sap com són les tronades d'agost; ben cert que encara respectà la nostra visita, i encara poguérem assaborir el passeig per una de les viles més autèntiques de la Toscana, de passat etrusc, i que limita amb la pròpia Arezzo i Montepulciano (ja província de Siena) entre altres

a destacar el passeig d'entrada cap a la plaça, amb múltiples vicolos (carrerons) en forma de ramals amb escales, amb una adaptació perfecta a l'orografia del llogaret
a la foto de dalt el Palazzo Comunale amb la seua escalinata

ens vingué justet arribar als cotxes quan començà a caure aigua a bots i barrals (o a canterets), cosa que ens obligà a parar a dinar en un restaurant de carretera, de nom en francés, de manera imprevista on, casualitats de la vida, vam poder tastar uns espaguetis com no havíem menjat mai

de tornada passàrem per un centre comercial, que a tot el món cal donar gust, per mirar un poc de moda italiana

de nit quedàrem a sopar amb un amic de València que actualment viu i treballa a Florència, i ens dugué a un bon lloc a vora riu, del riu Arno, clar!!, molt propet i amb vistes al famós Ponte Vecchio, sense dubte un lloc ideal per passar una vetlada tendra i amorosa

04 de setembre 2010

Viatge a La Toscana IV




divendres 13, Arezzo, Cortona, i aigua a manta.

Arribats a Arezzo, comencem el matí amb una passejada ascendent quasi recta per la Piaggia Murello i la Via Ricasoli fins arribar a la Piazza del Duomo (on vam vore una momieta) i el Palazzo Comunale (Ca la Vila).

Baixem per la Via Andrea Cesalpino i passem per la casa on nasqué i visqué el compositor Guido Monaco. Per la Corso Italia anem a parar a la Chiesa di santa Maria della Pieve, amb la seua preciosa Torre delle cento buche, i girem per la Via Seteria , que ens deixa en la Piazza Grande.

Encara divendres de matí, partim des d'Arezzo cap a Cortona.

continuarà

03 de setembre 2010

Viatge a La Toscana III




dijous 12, excursió fora de la Toscana, a la Provincia della Spezia, de la Regione Liguria, encara que pegada a ella, per la costa, en direcció a Genova.
Arribem de matí a La Spezia, ciutat que dóna nom a la província. De seguida divisem el Golfo della Spezia, també conegut pel nom de Golfo dei Poeti, el qual voregem fins arribar a Portovenere, des d'on partirem en barca cap a Cinque Terre, ja dins del Golfo di Genova, a la part nord de la Riviera Ligure (Mar de Ligúria).

Mentre aparquem i ens trobem tots els pilots i copilots dels tres vehicles, elles embarquen a les 10 hores, mentre nosaltres hem d'esperar la barca de les onze perquè no hi arribem a temps. Temps que aprofitem per fer un petit refrigeri.

Cinque Terre abraça des de Punta Mesco fins a Punta di Montenero, i comprén els pobles de Riomaggiore, Manarola, Corniglia, Vernazza i Monterosso. Fa bon dia i l'excursió marítima per aquests pobles és molt agradable, a més de ser un bell espectacle visual. Alguns vam tastar l'aigua de la mar a Monterosso, fresca, transparent, salada; un autèntic plaer. En l'any 1997, junt a algunes illes de la zona i Portovenere, aquest paratge fou declarat Patrimoni de la Humanitat (i en van tres) per la UNESCO.
Per dinar férem dispersió (parlant pla, ca u panye), i quedàrem de reunir-nos a la barca, al portet de Monterosso. La tornada fou més fresca, pel ventijol, cosa d'agrair al mes d'agost. Alguns aprofitàrem per reunir-nos amb Morfeu; altres optaren per la becada lleu.