29 de setembre 2008

article interessant

FRANCESC DE P. BURGUERA*


García-Gasco hijo adoptivo

 29/09/2008


El Ayuntamiento de Valencia ha tenido a bien designar hijo adoptivo al cardenal arzobispo Agustín García-Gasco, con gran entusiasmo y alegría de la señora alcaldesa Rita Barberà y del Molt Honorable President Francisco Camps. La concejal de Cultura, María José Alcón, destacó en la sesión plenaria municipal en que se aprobó la cosa, "la fecunda labor desarrollada a lo largo de 15 años al frente de la Archidiócesis de Valencia por este sacerdote toledano". "Su nombramiento sella una extraordinaria relación con Valencia, que lo siente como uno de los suyos, en una demostración de afecto hacia quien tantas veces lo ha demostrado por Valencia y sus tradiciones".

Y tanto como "ha demostrado su afecto" el cardenal arzobispo nombrado hijo adoptivo. Que se lo pregunten, si no, a los valencianos y valencianas que forman parte de la Asociación y Cofradía de San Vicente Mártir de Valencia. Esta tradicional Asociación católica, de tanto arraigo en Valencia, había decidido celebrar los 800 años del nacimiento del rey Jaume I con una misa en la iglesia de la Roqueta el 8 de octubre. Una misa para recordar y conmemorar la acción de gracias que pronunció el rey Conqueridor al atribuir, al amparo y protección de San Vicente Mártir, la conquista de Valencia, la víspera de entrar victorioso en la ciudad. La Cofradía de San Vicente Mártir ofreció al cardenal arzobispo García-Gasco la celebración de esta misa conmemorativa y tan puesta en razón. Pero el recién adoptado hijo de Valencia no sólo no rechazó la invitación sino que prohibió que la misa fuese celebrada por algún obispo auxiliar.

Ante esta negativa, y según ha declarado la presidenta de la Asociación y Cofradía de San Vicente Mártir, Rosa Araixa, solicitaron al abad de Poblet, donde está enterrado el rey Jaime, que acudiera a la celebración, a lo que accedió con mucho gusto. Pero el hijo adoptivo de Valencia, quien según la concejal María José Alcón, "tanto afecto ha demostrado por Valencia y sus tradiciones", no sólo prohibió la presencia del abad de Poblet sino que, en caso de celebrarse la misa por otro sacerdote el dia 8 de octubre, ha prohibido, también, que en la misma se nombre a Jaume I y su vinculación con San Vicente Mártir y con la Roqueta. O sea, García-Gasco quiere, incluso, que en sus dominios como cardenal arzobispo, se silencie la existencia de relevantes hechos de nuestra historia como pueblo, como es el caso de la relación de Jaume I con San Vicente Mártir, con Sant Vicent de la Roqueta. La presidenta de la Asociación y Cofradía vicentina ha acusado al cardenal arzobispo nombrado hijo adoptivo de Valencia de mantener una actitud "antivalenciana y cobarde por negar la condición de La Roqueta como un elemento histórico vinculado al primer mártir de la ciudad , y a la historia de Valencia".

El poco respeto por Valencia, sus tradiciones y su historia, lo ha demostrado este nuevo "hijo adoptivo" de la capital en otras ocasiones. Como por ejemplo, en el fomento del uso de la lengua de los valencianos en los actos litúrgicos, algo que ha sido ignorado por el cardenal arzobispo. Claro que en esto sigue los pasos de la señora alcaldesa, su protectora. Doña Rita Barberá tampoco usa el valenciano en los actos políticos, en las comparecencias públicas. Es una lengua que, por lo visto, le repele hablarla. En fin... para qué seguir. "Amagueu els patos que venen els de sempre. ¡A fotre, clar!"

fburguera

*poeta, dramaturg i, especialment, periodista i assagista.

http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/Garcia-Gasco/hijo/adoptivo/elpepiespval/20080929elpval_23/Tes/

27 de setembre 2008

dia mundial de l'alzheimer

Guadassuar, 26 de setembre de 2008, sopar commemoratiu del dia mundial de l'Alzheimer, malaltia que alguns anomenen epidèmia del s. XXI que consisteix en la pèrdua de memòria de les persones afectades; ens vingué al cap el paral·lelisme que es pot establir entre aquesta malaltia de l'individu i la pèrdua de memòria col·lectiva; un poble sense memòria està tan perdut com un dels nostres majors (i no tan majors), sense identitat; i qui no sap qui és, no sap on va...., ni on el duen..

31 d’agost 2008

els majorals, dissabte de danses













per fi, una nova ocasió en què ens hem retrobat tots set, els festers, els majorals de la fira i festes de sant vicent de 2008; com hem dit abans, una vetlada molt agradable, molt prop dels quatre cantons, al carrer major de guadassuar

els més petits ja no poden més i acaben sucumbint al poder de la son; bons somnis!!

elles, en dissabte de danses






agost,dissabte de danses de 2008, al carrer major; elles, les femelles, les nostres parelles

ha fet una nit molt agradable, llevat de l'oloreta que baixava de Montortal, pel ponent, ja se sap

30 d’agost 2008

danses 2008






alguns moments dels sopars de dimecres ( carrer de l'Ermita) i divendres de danses ( carrer del Crist); sempre hi ha algun fester que les balla, o la parella d'algun



Les Danses

Les Danses és la manera d'anomenar els balls públics a les comarques del centre i sud del País Valencià. Aquests balls públics se celebren a les places o carrers amb motiu de les festes majors o també de festes de barri o qualsevol altra festivitat. Es ballen al so de la dolçaina, xaramita o xirimita, un oboé popular i tradicional valencià, i tabalet o més modernament de la banda de música.

Pel que fa a la part musical existeix un procés secular d'acumulació de melodies. Les més antigues (del segle XVII) solen usar-se per obrir la dansa i després van succeint-se fandangos del segle XVIII, cotes del segle XIX i altres melodies de moda en diferents moments. Al segle XX fins i tot s'han afegit pasdobles com el popular "València".

El ball pot presentar múltiples variants, però sol ser comú la utilització del "pas pla", "paseo" o "paseillo" per al repic de tabal. Durant la part de dolçaina poden executar-se cadenes amb el mateix pas pla, valsejos, passades de cota o també passades de comptes. En ocasions, existeix un ritual per a començar o obrir el ball, cosa que va a càrrec dels caps de dansa.

Les danses han anat desapareixent de moltes comarques i poblacions, però encara es mantenen vives amb més o menys vitalitat en moltes altres. Algunes poblacions on les danses són encara molt participatives són Guadassuar, la Font de la Figuera, Énguera, Bocairent, Callosa d'en Sarrià (Les danses de Sant Jaume), Benilloba, Agost, Ibi o Cabdet. També es mantenen de manera tradicional a Agullent, Beneixama, Benidorm (ball de lo Peuet o del Peuet), Biar, el Camp de Mirra, la Canyada de Biar (la Pastorà), Onil, Tibi... A més, també es realitzen dos aplecs comarcals de danses amb la intenció de potenciar el seu manteniment: l'Aplec de les Danses de la Vall d'Albaida i l'Aplec de les Danses dels Pobles de la Mariola.

D'altra banda, s'ha pretés que les danses esdevingueren una sort de ball nacional valencià. Al ball se'l va denominar "La Dansà", fet que constitueix un error, ja que el terme dansà és sinònim de dansada, és a dir l'acte on es ballen les danses, però no el ball en si mateix. Lamentablement, es va crear un esquema de ball amb complicades passades de comptes, cosa que complica la popularització de les danses en aquells llocs on han desaparegut. D'aquesta manera, l'únic col·lectiu que ha assumit "la dansà" han estat els grups de danses, que la solen interpretar el dia 9 d'octubre o en altres dates no tradicionals. Aquest model de dansà també elimina la riquesa de variants comarcals i locals de les danses.

Al Nord del País Valencià, hi ha una altra gran família de balls públics al so de la dolçaina o més modernament amb l'acompanyament de la banda de música, que es caracteritzen per la presència d'arcaiques melodies amb ritme trencat. Són els anomenats balls plans o balls rodats, que encara conserven molta vitalitat a viles com ara Vilanova d'Alcolea,les Coves de Vinromà,Tírig,Culla,Benassal i Albocàsser

http://ca.wikipedia.org/wiki/Danses

més informació a http://www.freewebs.com/hostal/grupdedansa/repertori.htm

15 d’agost 2008

14 d'agost de 2008







vespres de la Mare de Déu de l'Assumpció, també coneguda popularment per la Mare de Déu d'agost, el fester Ximo Sais i Amparo Clemente han tingut el plaer de convidar-nos a sa casa perquè la seua filla, Sandra Sais i Clemente, n'és festera

7 d'agost de 2008




Mari Carmen Gimeno, parella del fester Javier Osca, festera de la Mare de Déu de la Misericòrdia 08.

07 d’agost 2008

processó del Crist




el mateix dia 6, de vesprada, tres festers han participat en la processó del Santíssim Crist de la Penya; hi havia un quart fester, però és qui tirà la foto;

la persiana de darrere no era nova, òbviament!!

6 d'agost, dia del Crist














el 6 d'agost de 2008, dia del Crist, tres fills de festers han ingressat en la banda de la Unió Musical Santa Cecília de Guadassuar; es tracta de David Ruiz, Mario Colomer, i Miquel

01 d’agost 2008

sopar a Tavernes de la Valldigna








dissabte 26 de juliol de 2008, sopar a Tavernes de la Valldigna; no van poder assistir V. Sarabia ni Miquel, per qüestió d'agenda; per les cares que fan, s'ho van passar bé estos pendons!!

eh!, que és enveja sana!!

20 de juliol 2008

sopar dels festers a l'Alcúdia










dissabte, 19 de juliol de 2008, sopar dels festers a l'Alcúdia; tot ibèric, anxoves, moixama i tomaques de son pare de Maribel, ah! i foie d'oca. I quina presentació!! Xè, especial.

se m'havia oblidat el toc "súper" de la melmelada de figa;
la figa per al foie

i no han faltat els bons vins i el cava

Conversacions de Javier Osca amb el tio Salvio:
-quiere agua, tio?
-no la cato!!

han fallat els Vicents

08 de juny 2008

al castell de Montesa






diumenge, 8 de juny de 08, hem acabat la jornada dinant al peu del castell de Montesa; si voleu saber un poc de la història del castell dels antics Templers ( La planta del castell és bàsicament una adaptació de la planta dels monestirs del Cister a l'orografia de la muntanya, ja que es tractava d'un castell-convent i els cavallers de Montesa seguien la regla cistercenca)