loteria de nadal

reunió a primers d'octubre, només tindre la loteria de nadal, treballant en cadena perquè hi ha molts talonaris que segellar amb l'encuny dels festers; cal traure-la aviat, abans que tota la loteria comence a circular i la gent ja n'estiga embafada. En som set, i eixim a vora vint talonaris per cap, demaneu que no vos l'acabareu!!

Des d'ací agraïm la col·laboració de moltes persones que ens ajuden a vendre-la. SORT a totes i a tots!

any 1971, fotos escolars

ací tenim unes fotos extretes d'una orla del curs 71/72, o siga quan els festers tenien 10 anys

3r dia, centre de Madrid

començàrem un recorregut a peu, passejant, des de la Porta del Sol baixant pel carrer Major, Plaça Major fins arribar a la catedral de l'Almudena i el Palau Reial, i després pels carrerons antics (carrer de la Bola i altres) fins a la Gran Via

les fotos: el palau vist des de la catedral, la plaça Major, la catedral vista des de dins del recinte del palau i un detall intern d'una vidrera amb santa Maria de la Mercé

http://es.wikipedia.org/wiki/Plaza_Mayor_de_Madrid

http://turismadrid.free.fr/plazamayor.htm

http://www.archimadrid.es/princi/princip/otros/repor/catedral/catedral.htm

http://es.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_la_Almudena

http://www.patrimonionacional.es/preal/preal.htm

http://es.wikipedia.org/wiki/Palacio_Real_de_Madrid

2n dia, després d'Àvila, Segòvia

valgué la pena alçar-se matí, perquè després de recórrer les muralles i el casc antic d'Àvila, aplegàrem a Segòvia; la veritat és que l'aqüeducte és impressionant

dinàrem en Casa Duque, oooooooohhhh!! espectacular!!, no apte per a dietistes

la passejada de vesprada començà per la part vella de Segòvia i acabà a l'alcàssar

http://www.turismodesegovia.com/?menuId=896845375&portalId=conoce

http://www.infosegovia.com/ http://www.alcazardesegovia.com/

2n dia de l'escapada/ Àvila

el segon dia, 8 d'octubre, eixim de matí cap a Àvila, ciutat emmurallada (s. XII), declarada Patrimoni de la Humanitat des del 1985, on visqueren Santa Teresa i San Juan de la Cruz al segle XVI, moment més esplendorós de la ciutat.

V a fer un dia magnífic. Poguérem passejar per dins i fora del recinte de la muralla.

Ah!, una cosa, vam vore el dit de Santa Teresa conservat en un potet, però no deixaven fer fotos. I també l'antic Rastre de la Carn, al costat d'una de les portes de la ciutat, conegut com Paseo del Rastro.

Les primeres fotos són nostres. La darrera és una postal treta d'internet. A que no es nota?

Més informació: http://www.avilaturismo.com/

http://www.diputacionavila.es/url/?patronato

http://www.turismocastillayleon.com/

Jesucrist Superstar

algunes imatges del musical

Jesucrist Superstar

Poc imaginaven els seus autors que una obra nascuda per a ser simplement un concert amb cançons sobre la passió de Jesús, moltes d'elles reaprofitades, esdevindria primer un musical - una òpera-rock, com se l'anomenà- i després una pel·lícula que donaria la volta al món, convertint alguns dels seus temes en grans hits internacionals. En efecte, l'obra s'estrenà primer a Broadway el 12 d'octubre de 1971, en un muntatge que desagradà notablement els seus autors, i posteriorment a Londres, l'agost de l'any següent, amb un èxit apoteòsic que obrí les portes a la filmació de la pel·lícula de Norman Jewison, l'any 1973. A Madrid l'obra s'estrenà el novembre de 1975, a les portes de la mort de Franco, amb una històrica versió que dugué a la gran fama a Camilo Sesto. Des de llavors se n'han fet milers de representacions de tot tipus, professionals i amateurs a tot el món. La polèmica també va ser present a la seua estrena: grups integristes es reunien a les portes dels teatres resant com a desgreuge pel que ells creïen era una blasfèmia. La polèmica es va anar esmorteint, en especial quan Ràdio Vaticà va usar el tema "superstar" com a sintonia d'un dels seus programes, la qual cosa va ser interpretada com un "placet" per part de la jerarquia eclesiàstica, malgrat l'heterodòxia del plantejament de l'obra. Més tard, altres polèmiques que han generat obres de teatre i pel·lícules han convertit la possible polèmica de Jesucrist Superstar en una nimiesa.

L'any 1998 es va muntar una nova producció a Londres que el 2000 va arribar de nou a Broadway amb gran èxit. Basat en aquesta nova producció, es filmà un vídeo amb Glenn Carter i Jerôme Pradon en els papers principals.

Jesucrist Superstar va marcar una època. És difícil que el musical modern puga igualar l'impacte que va causar aquesta obra en el seu moment. Va influir en modes, pensaments, estètiques... d'una generació. No és una relíquia, encara que hagen passat els anys: la seua temàtica sempre serà vigent i la seva partitura segueix sent fresca com el primer dia, i agrada tant als qui la varen disfrutar llavors, com als seus fills, que la disfruten ara.

Tret de http://es.geocities.com/jhs_superstar/informacions.htm

Més informació: http://www.stage.es/jesucristo-superstar-multimedia.html

escapada a Madrid, Àvila i Segòvia

els dies 7, 8 i 9 d'octubre hem fet una escapada cap a terres castellanes

el primer dia fou de viatge, de matí, fins a Leganés, on ens vam hostatjar; dinàrem prop de l'hostal, descansàrem un poc i eixírem cap a Madrid en metro, fins a la Gran Via, al Teatre Lope de Vega, on vam vore el musical (òpera rock) "Jesucrist Superstar" en versió moderna de Tim Rice i Andrew Lloyd, i amb els actors protagonistes Miquel Fernández (Jesús), Lorena Calero (Mª Magdalena) i Ignasi Vidal (Judes) entre altres; més informació a http://jesucristosuperstar.msn.es/

Va estar bé, després de més de trenta anys que es va estrenar ací el 1975, tornar a reviure

aquella percepció de la nostra adolescència d'un Jesús dels pobres i dels malalts, dels oprimits, d'idees revolucionàries per a la seua època, que s'enfrontà al poder i les forces d'ocupació romanes des de la no-violència; que tirà del temple els avariciosos, traficants, contrabandistes i comerciants, que pensen que amb diners es pot comprar tot i havien prostituït la casa d'oració; que és missatger de la Pau; que reconforta la gent que pateix; que és portador de valors; i sobretot que és el Crist de l'Amor. Uns ideals, uns valors, que els dirigents polítics de hui en dia han oblidat, encara que van molt a missa, i a primera fila.

PS. Com que contar tots els detalls del viatge serà llarg, ho farem en distintes entrades.

paella diumenge 30 de setembre de 07

mireu quina pinta més bona, mmmmmmmmm!!

ara ja anem tenint més coses clares sobre el llibre de la Fira de Guadassuar 08

bon profit!!

foto grup festers dimecres de danses

aquesta és la foto de grup que estàvem esperant de dimecres de danses on es poden apreciar millor els detalls / punxeu amb el ratolí damunt de la foto

una altra versió del Camí de S. Vicent Màrtir

L'arribada dels romans a la península ibèrica es produeix l'any 218 a. de C. quan Escipió desembarca al port d'Empúries. Durant els cinc segles que va durar l'esplendor de l'Imperi romà, la política i la cultura dels romans s'estén al voltant de les grans vies de comunicació.
Una vegada acabada la pacificació de la província l'emperador August ordena una política de rehabilitació d'aquesta gran via de comunicació que anava de Roma a Cadis, donant-li el seu nom: Via Augusta. El viatger que la volia recórrer tota feia 2.725 km.
http://mediambient.gencat.net/cat/ciutadans/Via_Augusta/HistoriaViaAugusta.jsp?ComponentID=14655&SourcePageID=14658#2

La via Augusta és la calçada romana més important de la Comunitat Valenciana

Des del punt de vista històric, la seua recuperació amb fins recreatius, turístics i culturals es presenta com una actuació que suscita gran interés, ja que ha sigut un dels principals eixos de comunicació al llarg de diferents èpoques històriques: els romans la van traçar aprofitant un camí iber ja existent.

Un poc d'història.

La Via Augusta és la calçada romana més llarga de tota la península Ibèrica, amb un recorregut total aproximat de 1500 quilòmetres des dels Pirineus fins a Cadis, travessant la Comunitat Valenciana al llarg d'uns 425 km.
Reuneix un dels conjunts de mil·liars més importants de tota la Hispània, amb almenys 96 monuments, 20 dels quals tenim referència que estaven distribuïts per tot el territori valencià.

A més poden observar-se encara hui algunes algunes restes d’aquesta calçada i vestigis de mansions, ponts, centuriacions, viles, arcs monumentals, toponímia etc., la qual cosa afig un excepcional interés històric, cultural i fins i tot religiós, al ja inherent interés recreatiu i turístic que presenta.

La via Augusta va ser l'eix principal de la xarxa viària en l'època dels romans, i la que ha anat vertebrant la Comunitat Valenciana al llarg de la història.
Ha rebut diferents denominacions segons les èpoques: via Hercúlia, via Heráclea, camí d'Anníbal, via Exterior, camí de Sant Vicent Màrtir i ruta de l'Espart, però és comunament coneguda per via Augusta, degut, amb tota seguretat, a les rectificacions i reparacions que l'emperador August va efectuar en aquesta entre els anys 8 i 2 a.C.

http://www.cth.gva.es/v/areas/montes/viasverdes/vias/via_augusta/introduccion.htm

sopar al Mosset de Ximo

dijous 13 de setembre de 07

sopar al Mosset de Ximo i reunió per organitzar el llibre de festes de sant Vicent 08, col·laboracions escrites i anuncis d'empreses, i preparar la loteria d'octubre; també hem parlat del viatge escapada que estem planificant per al pont del 9 d'octubre

en la foto Rosendo i els festers

qui diu que per fer la festa no es treballa?

ací teniu proves testimonials de com és de dur açò de ser fester