11 d’octubre 2007

Jesucrist Superstar


algunes imatges del musical




Jesucrist Superstar

Poc imaginaven els seus autors que una obra nascuda per a ser simplement un concert amb cançons sobre la passió de Jesús, moltes d'elles reaprofitades, esdevindria primer un musical - una òpera-rock, com se l'anomenà- i després una pel·lícula que donaria la volta al món, convertint alguns dels seus temes en grans hits internacionals. En efecte, l'obra s'estrenà primer a Broadway el 12 d'octubre de 1971, en un muntatge que desagradà notablement els seus autors, i posteriorment a Londres, l'agost de l'any següent, amb un èxit apoteòsic que obrí les portes a la filmació de la pel·lícula de Norman Jewison, l'any 1973. A Madrid l'obra s'estrenà el novembre de 1975, a les portes de la mort de Franco, amb una històrica versió que dugué a la gran fama a Camilo Sesto. Des de llavors se n'han fet milers de representacions de tot tipus, professionals i amateurs a tot el món. La polèmica també va ser present a la seua estrena: grups integristes es reunien a les portes dels teatres resant com a desgreuge pel que ells creïen era una blasfèmia. La polèmica es va anar esmorteint, en especial quan Ràdio Vaticà va usar el tema "superstar" com a sintonia d'un dels seus programes, la qual cosa va ser interpretada com un "placet" per part de la jerarquia eclesiàstica, malgrat l'heterodòxia del plantejament de l'obra. Més tard, altres polèmiques que han generat obres de teatre i pel·lícules han convertit la possible polèmica de Jesucrist Superstar en una nimiesa.

L'any 1998 es va muntar una nova producció a Londres que el 2000 va arribar de nou a Broadway amb gran èxit. Basat en aquesta nova producció, es filmà un vídeo amb Glenn Carter i Jerôme Pradon en els papers principals.

Jesucrist Superstar va marcar una època. És difícil que el musical modern puga igualar l'impacte que va causar aquesta obra en el seu moment. Va influir en modes, pensaments, estètiques... d'una generació. No és una relíquia, encara que hagen passat els anys: la seua temàtica sempre serà vigent i la seva partitura segueix sent fresca com el primer dia, i agrada tant als qui la varen disfrutar llavors, com als seus fills, que la disfruten ara.