web-log on hem anat mostrant les activitats del nostre any de festa /el nostre any ha conclòs amb la fira de 2008, però el web continuarà actiu mentre hi haja cera que cremar/vam nàixer el 1961, any del tergal,Popeye, Rin-tin-tin i Fúria (tv en blanc i negre, clar, qui en tenia) / SI PUNXEU EN LES FOTOS DE LA PART ESQUERRA LES VOREU EN GRAN
06 de novembre 2008
per tots sants, beu vi
21 d’octubre 2008
12 d'octubre, dia cunicular
Vicent, a quina hora quedàrem?
qui tinga ganes de llegir un poquet
http://es.wikipedia.org/wiki/Virgen_del_Pilar
http://es.wikipedia.org/wiki/Hispanidad
11 d’octubre 2008
9 d'octubre 08
dijous, 9 d'octubre de 2008, diada nacional dels valencians; nosaltres l'hem passada a l'Alcúdia; hem començat amb un esmorzaret d'ibèrics per tal que la crisi econòmica no ens sàpia tan amarga; després hem fet una volteta per la Fira Gastronòmica, per a desembafar un poc; de dinar Ximo ens ha preparat un arròs a banda amb sèpia i gambes (a banda el peix blau, els cabuts i la morralla) que estava per a llepar-se els dits; com que sobrava ben poca cosa, al final hem fet una estribadeta i hem deixat la paella neta; després café, dolços i cava, i algun que altre mitget
alguns enllaços il·lustratius sobre el 9 d'octubre
http://ca.wikipedia.org/wiki/
http://es.wikipedia.org/wiki/
http://www.colla.org/bifurcar.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Jaume_I
http://ca.wikipedia.org/wiki/Pen%C3%B3_de_la_Conquesta
http://ca.wikipedia.org/wiki/Valenci%C3%A0
http://es.wikipedia.org/wiki/Dialecto_valenciano
04 d’octubre 2008
dinar a Navarrés, a ca Villaplana
divendres 3 d'octubre de 2008 hem anat cinc festers de sant Vicent 08 de Guadassuar al poble de Navarrés, a les 14'30 hores; ca Villaplana es troba a la Plaça de l'Església núm. 3 i fa cantó al c/ Alegria de la Huerta; quan entres no t'ho esperes, veus un bar/café modest, no sembla un restaurant, ni penses que vas a dinar res d'especial; hem anat allí per un client de Pepe Pascual (ell ja hi havia anat, clar, així vas sobre segur!) i no vos contaré detalls de les entradetes amb què ens han sorprés, ni dels diferents tipus de carn feta a la pedra, vins, postres, café i cava; a la sobretaula ha pujat la mestresa, de nom "Encarna de dia, de noche i a todas horas" com ella mateixa diu, amb qui hem conversat letíficament; li hauran posat el nom al carrer per ella?, o és que ella s'hi ha acabat contagiant?.
En tot cas, un plaer, Encarna!
29 de setembre 2008
article interessant
FRANCESC DE P. BURGUERA*
García-Gasco hijo adoptivo
29/09/2008
El Ayuntamiento de Valencia ha tenido a bien designar hijo adoptivo al cardenal arzobispo Agustín García-Gasco, con gran entusiasmo y alegría de la señora alcaldesa Rita Barberà y del Molt Honorable President Francisco Camps. La concejal de Cultura, María José Alcón, destacó en la sesión plenaria municipal en que se aprobó la cosa, "la fecunda labor desarrollada a lo largo de 15 años al frente de la Archidiócesis de Valencia por este sacerdote toledano". "Su nombramiento sella una extraordinaria relación con Valencia, que lo siente como uno de los suyos, en una demostración de afecto hacia quien tantas veces lo ha demostrado por Valencia y sus tradiciones".
Y tanto como "ha demostrado su afecto" el cardenal arzobispo nombrado hijo adoptivo. Que se lo pregunten, si no, a los valencianos y valencianas que forman parte de la Asociación y Cofradía de San Vicente Mártir de Valencia. Esta tradicional Asociación católica, de tanto arraigo en Valencia, había decidido celebrar los 800 años del nacimiento del rey Jaume I con una misa en la iglesia de la Roqueta el 8 de octubre. Una misa para recordar y conmemorar la acción de gracias que pronunció el rey Conqueridor al atribuir, al amparo y protección de San Vicente Mártir, la conquista de Valencia, la víspera de entrar victorioso en la ciudad. La Cofradía de San Vicente Mártir ofreció al cardenal arzobispo García-Gasco la celebración de esta misa conmemorativa y tan puesta en razón. Pero el recién adoptado hijo de Valencia no sólo no rechazó la invitación sino que prohibió que la misa fuese celebrada por algún obispo auxiliar.
Ante esta negativa, y según ha declarado la presidenta de la Asociación y Cofradía de San Vicente Mártir, Rosa Araixa, solicitaron al abad de Poblet, donde está enterrado el rey Jaime, que acudiera a la celebración, a lo que accedió con mucho gusto. Pero el hijo adoptivo de Valencia, quien según la concejal María José Alcón, "tanto afecto ha demostrado por Valencia y sus tradiciones", no sólo prohibió la presencia del abad de Poblet sino que, en caso de celebrarse la misa por otro sacerdote el dia 8 de octubre, ha prohibido, también, que en la misma se nombre a Jaume I y su vinculación con San Vicente Mártir y con la Roqueta. O sea, García-Gasco quiere, incluso, que en sus dominios como cardenal arzobispo, se silencie la existencia de relevantes hechos de nuestra historia como pueblo, como es el caso de la relación de Jaume I con San Vicente Mártir, con Sant Vicent de la Roqueta. La presidenta de la Asociación y Cofradía vicentina ha acusado al cardenal arzobispo nombrado hijo adoptivo de Valencia de mantener una actitud "antivalenciana y cobarde por negar la condición de La Roqueta como un elemento histórico vinculado al primer mártir de la ciudad , y a la historia de Valencia".
El poco respeto por Valencia, sus tradiciones y su historia, lo ha demostrado este nuevo "hijo adoptivo" de la capital en otras ocasiones. Como por ejemplo, en el fomento del uso de la lengua de los valencianos en los actos litúrgicos, algo que ha sido ignorado por el cardenal arzobispo. Claro que en esto sigue los pasos de la señora alcaldesa, su protectora. Doña Rita Barberá tampoco usa el valenciano en los actos políticos, en las comparecencias públicas. Es una lengua que, por lo visto, le repele hablarla. En fin... para qué seguir. "Amagueu els patos que venen els de sempre. ¡A fotre, clar!"
fburguera
*poeta, dramaturg i, especialment, periodista i assagista.
27 de setembre 2008
dia mundial de l'alzheimer
31 d’agost 2008
els majorals, dissabte de danses
per fi, una nova ocasió en què ens hem retrobat tots set, els festers, els majorals de la fira i festes de sant vicent de 2008; com hem dit abans, una vetlada molt agradable, molt prop dels quatre cantons, al carrer major de guadassuar
els més petits ja no poden més i acaben sucumbint al poder de la son; bons somnis!!
elles, en dissabte de danses
30 d’agost 2008
danses 2008
alguns moments dels sopars de dimecres ( carrer de l'Ermita) i divendres de danses ( carrer del Crist); sempre hi ha algun fester que les balla, o la parella d'algun
Les Danses
Les Danses és la manera d'anomenar els balls públics a les comarques del centre i sud del País Valencià. Aquests balls públics se celebren a les places o carrers amb motiu de les festes majors o també de festes de barri o qualsevol altra festivitat. Es ballen al so de la dolçaina, xaramita o xirimita, un oboé popular i tradicional valencià, i tabalet o més modernament de la banda de música.
Pel que fa a la part musical existeix un procés secular d'acumulació de melodies. Les més antigues (del segle XVII) solen usar-se per obrir la dansa i després van succeint-se fandangos del segle XVIII, cotes del segle XIX i altres melodies de moda en diferents moments. Al segle XX fins i tot s'han afegit pasdobles com el popular "València".
El ball pot presentar múltiples variants, però sol ser comú la utilització del "pas pla", "paseo" o "paseillo" per al repic de tabal. Durant la part de dolçaina poden executar-se cadenes amb el mateix pas pla, valsejos, passades de cota o també passades de comptes. En ocasions, existeix un ritual per a començar o obrir el ball, cosa que va a càrrec dels caps de dansa.
Les danses han anat desapareixent de moltes comarques i poblacions, però encara es mantenen vives amb més o menys vitalitat en moltes altres. Algunes poblacions on les danses són encara molt participatives són Guadassuar, la Font de la Figuera, Énguera, Bocairent, Callosa d'en Sarrià (Les danses de Sant Jaume), Benilloba, Agost, Ibi o Cabdet. També es mantenen de manera tradicional a Agullent, Beneixama, Benidorm (ball de lo Peuet o del Peuet), Biar, el Camp de Mirra, la Canyada de Biar (la Pastorà), Onil, Tibi... A més, també es realitzen dos aplecs comarcals de danses amb la intenció de potenciar el seu manteniment: l'Aplec de les Danses de la Vall d'Albaida i l'Aplec de les Danses dels Pobles de la Mariola.
D'altra banda, s'ha pretés que les danses esdevingueren una sort de ball nacional valencià. Al ball se'l va denominar "La Dansà", fet que constitueix un error, ja que el terme dansà és sinònim de dansada, és a dir l'acte on es ballen les danses, però no el ball en si mateix. Lamentablement, es va crear un esquema de ball amb complicades passades de comptes, cosa que complica la popularització de les danses en aquells llocs on han desaparegut. D'aquesta manera, l'únic col·lectiu que ha assumit "la dansà" han estat els grups de danses, que la solen interpretar el dia 9 d'octubre o en altres dates no tradicionals. Aquest model de dansà també elimina la riquesa de variants comarcals i locals de les danses.
Al Nord del País Valencià, hi ha una altra gran família de balls públics al so de la dolçaina o més modernament amb l'acompanyament de la banda de música, que es caracteritzen per la presència d'arcaiques melodies amb ritme trencat. Són els anomenats balls plans o balls rodats, que encara conserven molta vitalitat a viles com ara Vilanova d'Alcolea,les Coves de Vinromà,Tírig,Culla,Benassal i Albocàsser
http://ca.wikipedia.org/wiki/Dansesmés informació a http://www.freewebs.com/hostal/grupdedansa/repertori.htm