escapada pontifícia a Benidorm (http://ca.wikipedia.org/wiki/Benidorm), on hem fet hostes al que havia estat fins fa poc l'edifici més alt d'Europa, l'hotel Bali, de 43 plantes només (podeu imaginar-vos les vistes, també des dels ascensors panoràmics); pareix que continua sent l'hotel més alt d'Europa, i l'edifici més alt de les terres valencianes;
divendres de matí ha mogut el gros de l'equip, per fer dinar ja en el destí; de vesprada hem eixit els qui tenim els xiquets més menuts; arribada a l'hotel, reunió general, cerveseta i a sopar; de nit, una copeta a la discoteca i, com que no hi havia massa ambient, retirada i partida de trivial;
especialment bonic, com sol passar a les antigues viles i poblats mariners que han crescut molt, ha estat la passejada que hem fet
dissabte de matí pel casc antic, al voltant del carrer Major, la Plaça de la Creu, l'església de Sant Jaume i la Plaça del Castell, amb l'esplèndid mirador a ambdós costats i a la mar;
la vesprada, després d'una bona becada reparadora, i sense preses, l'hem dedicada a fer una sessió de ball, amb un mestre cubà molt simpàtic, en un dels bars de l'hotel; cerveseta i a sopar; de nit, cubateta en la disco i mmmmmmm, no contem més, que després tot se sap, ha ha!!
dissabte, tot m'ho gaste, diumenge, tot m'ho menge!!; diumenge de matí hem fet una passejadeta pel mercat de Benidorm, de corredors estrets i plens de gent, i amb una olor a humanitat que atabala, on és possible trobar les coses més inversemblants; cerveseta en bar guiri, al costa d'un home de bigotet franquista, i a vore passar gent: un tatuat de cos i cara, un pallasso anunciant el circ, molts jubilats estrangers...., fins fer-se l'hora de dinar, café i tornada cap a casa
alguns moments han estat memorables, però els reservarem per a la nostra intrahistòria
hem passat el pont d'octubre a la Vall d'Albaida (Otos, Bocairent) i el Comtat (Agres, Cocentaina), entre muntanyes, pins, oliveres i pobles bells i antics; ens hem hostatjat a Otos, entre Carrícola i Beniatjar, al peu del Benicadell; Otos és un petit poble que no ha perdut el seu sabor de poble antic, i que actualment s'ha convertit en referència per als amants del rellotges de sol i l'astronomia; un llogaret agradable i tranquil, on hem passat la vesprada del primer dia, sopar i dormir; el segon dia, de matí, hem anat fins a Agres per pujar a peu a la Cava Gran, una nevera de gel de grans dimensions; hem fet l'ascens per una senda menuda, no per la pista forestal que hem usat per baixar, i les vistes eren especialment boniques, de tota la Vall d'Albaida, el pantà de Bellús i a l'esquerra, el Benicadell; ja dalt, la cava ens ha sorprés pel seu tamany i per l'estructura exterior (es conserven els arcs que aguantaven la volta), i per les belles vistes del Montcabrer, molt proper; després hem tornat a baixar fins a Agres i ens hem dirigit en cotxe a Bocairent, on hem dinat i després hem visitat la part antiga, testimoni d'un passat medieval; tornada a Otos, cansats, dutxa i a sopar; el tercer dia, de matí, abans de partir, el Joan Olivares, físic, artífex de la major part dels rellotges solars que hi ha a Otos i per tota la Vall, ens ha explicat moltes coses sobre la seua història i funcionament, una vertadera classe; seguidament ens hem acomiadat i ens hem dirigit cap a Cocentaina, on hem visitat el casc antic, el raval, el Palau Comtal dels Corella i dos o tres campanars (Pepe en trau fotos); després de la caminada, cerveseta fresca en una terrassa i a dinar a l'Hostalet, on no coneixen a Javier, un bon menjar casolà (n'hi havia per a rebentar de salut), què bo!!
a destacar la darrera foto, en una casa del carrer Major de Cocentaina, on ens hem trobat un retaule ceràmic que en la part central tenia una imatge de la Mare de Déu amb els dos sants Vicents, a l'esquerra el màrtir o de la roda, i a la dreta el Ferrer
.JPG)
