alguns moments dels sopars de dimecres ( carrer de l'Ermita) i divendres de danses ( carrer del Crist); sempre hi ha algun fester que les balla, o la parella d'algun
Les Danses
Les Danses és la manera d'anomenar els balls públics a les comarques del centre i sud del País Valencià. Aquests balls públics se celebren a les places o carrers amb motiu de les festes majors o també de festes de barri o qualsevol altra festivitat. Es ballen al so de la dolçaina, xaramita o xirimita, un oboé popular i tradicional valencià, i tabalet o més modernament de la banda de música.
Pel que fa a la part musical existeix un procés secular d'acumulació de melodies. Les més antigues (del segle XVII) solen usar-se per obrir la dansa i després van succeint-se fandangos del segle XVIII, cotes del segle XIX i altres melodies de moda en diferents moments. Al segle XX fins i tot s'han afegit pasdobles com el popular "València".
El ball pot presentar múltiples variants, però sol ser comú la utilització del "pas pla", "paseo" o "paseillo" per al repic de tabal. Durant la part de dolçaina poden executar-se cadenes amb el mateix pas pla, valsejos, passades de cota o també passades de comptes. En ocasions, existeix un ritual per a començar o obrir el ball, cosa que va a càrrec dels caps de dansa.
Les danses han anat desapareixent de moltes comarques i poblacions, però encara es mantenen vives amb més o menys vitalitat en moltes altres. Algunes poblacions on les danses són encara molt participatives són Guadassuar, la Font de la Figuera, Énguera, Bocairent, Callosa d'en Sarrià (Les danses de Sant Jaume), Benilloba, Agost, Ibi o Cabdet. També es mantenen de manera tradicional a Agullent, Beneixama, Benidorm (ball de lo Peuet o del Peuet), Biar, el Camp de Mirra, la Canyada de Biar (la Pastorà), Onil, Tibi... A més, també es realitzen dos aplecs comarcals de danses amb la intenció de potenciar el seu manteniment: l'Aplec de les Danses de la Vall d'Albaida i l'Aplec de les Danses dels Pobles de la Mariola.
D'altra banda, s'ha pretés que les danses esdevingueren una sort de ball nacional valencià. Al ball se'l va denominar "La Dansà", fet que constitueix un error, ja que el terme dansà és sinònim de dansada, és a dir l'acte on es ballen les danses, però no el ball en si mateix. Lamentablement, es va crear un esquema de ball amb complicades passades de comptes, cosa que complica la popularització de les danses en aquells llocs on han desaparegut. D'aquesta manera, l'únic col·lectiu que ha assumit "la dansà" han estat els grups de danses, que la solen interpretar el dia 9 d'octubre o en altres dates no tradicionals. Aquest model de dansà també elimina la riquesa de variants comarcals i locals de les danses.
Al Nord del País Valencià, hi ha una altra gran família de balls públics al so de la dolçaina o més modernament amb l'acompanyament de la banda de música, que es caracteritzen per la presència d'arcaiques melodies amb ritme trencat. Són els anomenats balls plans o balls rodats, que encara conserven molta vitalitat a viles com ara Vilanova d'Alcolea,les Coves de Vinromà,Tírig,Culla,Benassal i Albocàsser
http://ca.wikipedia.org/wiki/Dansesmés informació a http://www.freewebs.com/hostal/grupdedansa/repertori.htm
