LA REPARTICIÓ DE LA CARN

LA REPARTICIÓ DE LA CARN


Si haguera de triar entre els actes de la festa de Sant Vicent Màrtir, no tindria cap dubte: la Repartició de la carn. Cap altre representa millor el sentit obert i popular que caracteritza les festes de Guadassuar.

És cert que no sempre he tingut la mateixa opinió. Quan era menut no entenia a què venia allò de donar tantes voltes al poble, entre un riu de gent, darrere de carros i carrosses, només per menjar quatre rosegons i arreplegar unes poques llepolies. Tota eixa parafernàlia no em deia res; al contrari, em posava molt ansiós. Després d’un any sencer esperant la fira, el que a mi realment m’importava era pujar a quantes més rodes millor.

Eixa visió negativa de la Repartició va anar canviant amb el temps. Possiblement influït pel fet que em fera músic. Eixa circumstància em mostrà una altra perspectiva de la festa en permetre’m viure-la des de dins. I és que la majoria dels esdeveniments importants de la meua infantesa i de l’adolescència estan relacionats d’alguna manera amb la Banda de Música Santa Cecília de Guadassuar. He crescut com a persona intentant seguir el pas d’uns músics majors que m’ensenyaren a interpretar molt més que una partitura. La banda ha sigut per a mi, en eixe sentit, una autèntica escola de vida.

Des dels ulls del xiquet músic, la realitat presentava una cara diferent: la Repartició de la carn ja no era un espectacle avorrit, ara més bé m’oferia l’escenari perfecte i l’ocasió idònia per poder experimentar les emocions que em reportava la condició de ser membre de la banda. Quina sensació més estimulant desfilar pels carrers, mentre notaves la mirada de la gent i t’envaïa immediatament la presumptuosa idea de creure’t el protagonista de la festa! Per no parlar dels moments que seguien a l’actuació de la banda: les converses compartides a la vora d’una barra, amb un got en la mà i l’instrument sempre a punt per si calia animar un poc l’ambient. Hi ha alguna satisfacció millor que sentir-te capaç de transmetre alegria i felicitat a la gent, encara que siga per un breu instant? Això sentia aleshores i això continue sentint cada vegada que participe com a músic en este o en altres actes semblants.

Pel que fa a l’aspecte pròpiament musical, l’acte de la Repartició tenia una importància extraordinària. Així al menys ho considerava qui en aquells temps era el director de la nostra banda, el mestre Virgilio Beltrán. Durant les setmanes prèvies a l’esdeveniment, assajàvem meticulosament els pasdobles que el director havia programat. Arribat el dia, interpretàvem cada peça musical segons l’ordre previst i amb una curiosa particularitat: no en repetíem cap. El mestre Virgilio era molt estricte en eixa i en altres coses, com per exemple en la de prohibir la beguda mentre estiguérem de servei.

Un grapat de gent, seguidors de la banda, solia acompanyar la nostra agrupació musical en el seu recorregut pels carrers del poble. Se situaven darrere, i a més de paladejar el puro i alguns gotets de mistela o conyac, assaborien cadascun dels pasdobles amb autèntica delectació. Esta colla de diletants assentia amb gestos d’aprovació quan la banda en feia sonar algun conegut i evidenciava la seua sorpresa quan es tractava d’un de nou.

Com comentava abans, la manera d’entendre este acte ha canviat amb el pas del temps. No sols en el terreny musical, que també (ara ha perdut un poc de la rellevància que tenia abans i predomina el caràcter festiu i bulliciós de l’esdeveniment), sinó també en l’àmbit social. En el seu sentit original, este acte pretenia que tots i cadascun dels guadassuarencs pogueren participar de la festa, oblidant, almenys per un dia, les penalitats de la vida. Per eixa raó, els festers feien arribar carn, altres aliments i articles de primera necessitat als més pobres.

És possible que molts opinen que accions com esta no tenen vigència actualment a Guadassuar. La caritat massa visible ens resulta ridícula i fins i tot ostentosa; segurament ens duu a la memòria aquella pel·lícula de Berlanga, “Plácido", en la qual es retratava la dualitat moral d’un grup d’altruistes i acabalats ciutadans que intentaven dur endavant una campanya nadalenca de caritat amb el lema de “sope amb un pobre”. Clar que eixe sentit caritatiu de l’acte s’ha desvirtuat amb el anys, entre altres raons perquè a hores d’ara existeixen procediments millors per a canalitzar les ajudes o per a garantir les necessitats bàsiques dels nostres veïns i veïnes. En qualsevol cas, del propòsit primigeni de la festa de la Repartició en queda ben poc.

De totes maneres, a mi m’agrada pensar que la vertadera intenció de l’acte de la Repartició de la carn és la generositat. No vull parèixer ingenu, ni tampoc massa solemne, però m’il·lusiona creure que tot això de repartir rotllets i mistela simbolitza realment el nostre caràcter com a poble, un poble que per damunt de tot és generós i solidari amb els seus i amb els de fora. M’agrada imaginar que eixa utopia és possible. Almenys, per un dia.

Rafa Polanco