La roda de sant Vicent
ALFONS LLORENÇ //
Es llegia la seua "passió" com un evangeli cada 22 de gener. La seua fama, universal, en l'urbs i en l'orbe. El convers, després d'anys de màcula, Aureli sant Agustí l'honorava sempre l'aleshores dia XI de les kalendas de febrer: "Quae hodie regi, quaeve provintia est, quosque vel Romanum Imperium, vel Christianum nomen extenditur, quae natalem nàs gaudet celebrara Vincentii?". En els antics calendaris, inclosos els islàmics, s'assenyala la diada del "vencedor", que va impactar a Occident per la qualitat dels turments, l'heroisme i la joventut del turmentat: "No arruïnes la flor d'una edat -va dir el pervers romà Dacià a Vicent- que en la seua primavera comença ara a obrir-se en tu; estàs en els primers anys, no abreuges una vida més llarga per a tu". València, marc del martiri justament per no haver arrelat encara el cristianisme, es va posar l'any 304 a la privilegiada altura de Jerusalem amb el seu diaca Esteve i de Roma amb el seu Llorenç. A Europa són nombroses les esglésies, els retaules i els altars. Protegeix portuguesos mariners i vinaters catalans -amb moltes festes majors i populars- i francesos, que li resen: Sant Vicenç, bo i celestial/ ompliu la bóta fins dalt. Però, al País Valencià és el gran sant arqueològic per la no continuïtat del cristianisme mossàrab amb l'importat ex novo pels colons del nord de Jaume I. Contrasta la seua mundial notorietat i la seua escassa memòria valenciana, solemne però oficialista; de creus cap a dins amb pontificial i processó, visites rituals als possibles escenaris de la seua passió i l'humil porrat en la Roqueta; Corbera el festeja i Guadassuar també, amb l'encant de la seua agermanadora repartició de la carn i la seua parròquia dedicada al sant aparellat amb la roda solar:
A sant Vicent de la Roda creix lo dia un hora.
