web-log on hem anat mostrant les activitats del nostre any de festa /el nostre any ha conclòs amb la fira de 2008, però el web continuarà actiu mentre hi haja cera que cremar/vam nàixer el 1961, any del tergal,Popeye, Rin-tin-tin i Fúria (tv en blanc i negre, clar, qui en tenia) / SI PUNXEU EN LES FOTOS DE LA PART ESQUERRA LES VOREU EN GRAN
15 de desembre 2013
25 de juliol 2011
MIG SEGLE 2na part
MIG SEGLE DE VIDA VOS CONTEMPLA-II
vinga va, en traurem algunes, però solament de les que férem després de metrallar mitja sala, una volta retirats els cadàvers i la sang, que n'hi havia per tot arreu; el de la metralladora eixí de sota de la tortada, era el temut i famós Abelardinno di Catània, un dels supervivents de la vella guàrdia personal de Don Vitto
després, tot lo món a ballar, i com si res !! i si algú piula me'l carregue !!
la llista dels capos dei capi és la que segueix:
Saverio di Siracusa (destrossa un pernil pota negra en un tres i no res), Gioacchino di Palermo (amb una mirada d'ell en tenen prou), Vincenzo di Marsala (braccio di ferro), Giuseppe di Caropepe (si t'agarra et fa pasteta), J. Luigi di Messina (més conegut com Núñez, que era el nom d'un polític espanyol que es va carregar), Mario di Agrigento (el comptable assassí), Michele di Caltanissetta ("bisanteta estate queta"), i Paolo di Ragusa (també conegut per l'Anglès sense pietat)
SOPAR DELS 50 ANYS
MIG SEGLE DE VIDA VOS CONTEMPLA
fa un any que veníem engrescats en el tema; alguns festers i altres amics que no ho eren; quan ho vam proposar començaren a tremolar-nos les cames, i mireu per on, ja ha passat !!
fa ja més de tres anys que férem la festa, i com que al llarg del 2011 tots haurem complit els 50 anys, plantejàrem la possibilitat de celebrar junts el MIG SEGLE, i que cadascun de nosaltres portara els seus convidats
poc a poc vam anar aclarint el format: dinar o sopar, en quin mes de l'any, els possibles menús, el lloc, la vestimenta, i tota la resta de preparatius
i finalment va eixir açò que podeu contemplar a les fotos, que en són poques, però n'és una mostra suficient; als amics i familiars que ens van acompanyar els hem fet arribar més de tres-centes fotos, de la que possiblement ha estat la millor festa, el més gran esdeveniment social de la màfia en el que va de segle;
la reunió de gàngsters més perillosos de la famiglia Corleone escampats pels cinc continents i que, burlant tots els controls policials i subornant policies i polítics, han aconseguit reunir-se per celebrar, tots junts, el 50 aniversari dels huit padrins, els huit caps de les huit famílies que actualment dirigeixen i controlen amb mà de ferro la Cosa Nostra a nivell mundial
no podem traure fotos dels convidats perquè, en acabar el sopar, a mitjan ball, vam haver de traure les metralletes i carregar-nos-en vint o trenta, en prevenció de possibles arribistes amb males intencions; res, allò habitual !!
12 de març 2011
Viatge a la Toscana VII
sense parar de ploure (la tercera foto és d'un altre dia, per això fa sol) tornàrem a la Chiesa Santa Maria Novella, convent i basílica (dimarts arribàrem tard i era tancat), un dels grans conjunts religiosos de Firenze, per la seua història i per les obres d'art que hi conserva; i per la façana, interior, tombes i capelles, i el Claustre Verd
(a l'interior no hi deixaven fer fotos)
sense parar de ploure, encara anaren a entrar al Battistero di san Giovanni, enfront del Duomo; excepte un de nosaltres que és molt cabut i se n'anà a l'hotel (no diré el nom), un poquet cansat d'anar xopat d'església en església (diu que ja s'ha guanyat el cel)
ja de nit, miràrem de sopar prop de l'hotel, ja que estàvem derrotats i no volíem anar lluny per si tornava a ploure; i anàrem a l'Antica Trattoria "da Tito", a la Via san Gallo, tot just darrere de l'hotel; sort que ho descobrírem l'últim dia, perquè sinó ara mateix hem eixit d'allí; un fenòmen el tio, "la polla arriba" !!
Viatge a la Toscana VI
ben acompanyats de núvols, iniciem la visita a Pisa, coneguda sobretot per la seua torre inclinada que en realitat és el campanar (campanile) de la catedral (duomo), que formen part del conjunt que es completa amb el baptisteri i el campsant, a la Piazza del Duomo
Pisa és la ciutat on nasqué Galileo Galilei, i també on desemboca, molt prop, el riu Arno; també hi podrem trobar un muntó de palaus i edificis, muralles antigues, i uns quants teatres, entre ells el famós Teatre Verdi
nosaltres ens vam haver d'aconformar amb visitar el conjunt catedralici, i eixir fugint, banyant-nos, des del baptisteri fins les paradetes on poder comprar paraigües i arribar als cotxes
de Pisa a Lucca, a uns 18 km al nord, també ciutat emmurallada, de passat lígur, bressol de cèlebres compositors com Giacomo Puccini, Luigi Boccherini i Alfredo Catalani; també és famosa la Chiesa di san Michele, al casc antic, on vam visitar el Duomo di Lucca, o Cattedrale di san Martino (foto amb paraigües), i on poguérem fruir del mercat de mobles i quadres vells, i altres andròmines antigues, degut a la pluja insistent que no ens abandonaria en la resta de la jornada
Viatge a la Toscana V
divendres, encara de matí, partírem d'Arezzo a Cortona http://ca.wikipedia.org/wiki/Cortona
el cel començà a fer-se negre, i ja se sap com són les tronades d'agost; ben cert que encara respectà la nostra visita, i encara poguérem assaborir el passeig per una de les viles més autèntiques de la Toscana, de passat etrusc, i que limita amb la pròpia Arezzo i Montepulciano (ja província de Siena) entre altres
a destacar el passeig d'entrada cap a la plaça, amb múltiples vicolos (carrerons) en forma de ramals amb escales, amb una adaptació perfecta a l'orografia del llogaret
a la foto de dalt el Palazzo Comunale amb la seua escalinata
ens vingué justet arribar als cotxes quan començà a caure aigua a bots i barrals (o a canterets), cosa que ens obligà a parar a dinar en un restaurant de carretera, de nom en francés, de manera imprevista on, casualitats de la vida, vam poder tastar uns espaguetis com no havíem menjat mai
de tornada passàrem per un centre comercial, que a tot el món cal donar gust, per mirar un poc de moda italiana
de nit quedàrem a sopar amb un amic de València que actualment viu i treballa a Florència, i ens dugué a un bon lloc a vora riu, del riu Arno, clar!!, molt propet i amb vistes al famós Ponte Vecchio, sense dubte un lloc ideal per passar una vetlada tendra i amorosa
04 de setembre 2010
Viatge a La Toscana IV
divendres 13, Arezzo, Cortona, i aigua a manta.
Arribats a Arezzo, comencem el matí amb una passejada ascendent quasi recta per la Piaggia Murello i la Via Ricasoli fins arribar a la Piazza del Duomo (on vam vore una momieta) i el Palazzo Comunale (Ca la Vila).
Baixem per la Via Andrea Cesalpino i passem per la casa on nasqué i visqué el compositor Guido Monaco. Per la Corso Italia anem a parar a la Chiesa di santa Maria della Pieve, amb la seua preciosa Torre delle cento buche, i girem per la Via Seteria , que ens deixa en la Piazza Grande.
Encara divendres de matí, partim des d'Arezzo cap a Cortona.
continuarà
03 de setembre 2010
Viatge a La Toscana III

dijous 12, excursió fora de la Toscana, a la Provincia della Spezia, de la Regione Liguria, encara que pegada a ella, per la costa, en direcció a Genova.
Arribem de matí a La Spezia, ciutat que dóna nom a la província. De seguida divisem el Golfo della Spezia, també conegut pel nom de Golfo dei Poeti, el qual voregem fins arribar a Portovenere, des d'on partirem en barca cap a Cinque Terre, ja dins del Golfo di Genova, a la part nord de la Riviera Ligure (Mar de Ligúria).
Mentre aparquem i ens trobem tots els pilots i copilots dels tres vehicles, elles embarquen a les 10 hores, mentre nosaltres hem d'esperar la barca de les onze perquè no hi arribem a temps. Temps que aprofitem per fer un petit refrigeri.
Cinque Terre abraça des de Punta Mesco fins a Punta di Montenero, i comprén els pobles de Riomaggiore, Manarola, Corniglia, Vernazza i Monterosso. Fa bon dia i l'excursió marítima per aquests pobles és molt agradable, a més de ser un bell espectacle visual. Alguns vam tastar l'aigua de la mar a Monterosso, fresca, transparent, salada; un autèntic plaer. En l'any 1997, junt a algunes illes de la zona i Portovenere, aquest paratge fou declarat Patrimoni de la Humanitat (i en van tres) per la UNESCO.
Per dinar férem dispersió (parlant pla, ca u panye), i quedàrem de reunir-nos a la barca, al portet de Monterosso. La tornada fou més fresca, pel ventijol, cosa d'agrair al mes d'agost. Alguns aprofitàrem per reunir-nos amb Morfeu; altres optaren per la becada lleu.
31 d’agost 2010
Viatge a La Toscana II

dimecres 11, de bon matí, partim amb tres cotxes cap a San Gimignano, preciós poble emmurallat d'origen medieval, famós per les seues torres (en comptàrem 10, però sembla que n'hi havia més), declarat Patrimoni de la Humanitat el 1990 per la UNESCO. També són coneguts els seus vins blancs, fets amb la varietat de garnatxa local.Després hem anat a Volterra, l'etrusca Velathri, ja emmurallada des del s. IV aC, encara que les muralles actuals són medievals, del s. XIII. A destacar la Fortezza Medicea (fortalesa o castell, dels Medici), i la Chiesa di San Michele, i deixar-se baixar per la Via Antonio Gramsci, fins el Palazzo dei Priori, en la Piazza del mateix nom, i el Duomo di Santa Maria. També és d'interés el Teatre Romà del s. I aC, i el Parco Archeologico, situat en una antiga Acròpolis.
Volíem dinar a Siena, però s'ha fet tard, comença a ploure i decidim parar a dinar només eixir de Volterra, a uns 2 km, a l'Antica Osteria di Roncolla, lloc i menjar que ens ha sorprés gratament.
I camí cap a Siena (amb passat també etrusc), on ens espera la famossísima Piazza del Campo, on té lloc el Palio di Siena, cursa hípica d'origen medieval entre les diferents Contradas (http://es.wikipedia.org/wiki/Palio_de_Siena) i on s'hi troba el Palazzo Pubblico, amb el seu famós Campanile; continuem pel Duomo di Santa Maria della Scala, al paviment de la qual podem trobar descripció de les Sibil·les, de Moisés, del rei David, d'Abraham, etc. El centre històric de Siena també ha estat declarat el 1995 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
*les fotos van en ordre invers
30 d’agost 2010
Viatge a La Toscana, 8-15 d'agost de 2010
diumenge 8 d'agost hem pres l'avió des de Manises a l'aeroport de Pisa, aproximadament una hora i tres quarts de vol. Des d'allí un autobus ens ha dut fins al nostre destí, Firenze (Florència), a l'hotel Residence Palazzo Ricasoli, un antic palau senyorial rehabilitat a la Via Mantellate, perpendicular a la Via San Gallo, que condueix al bell centre de la ciutat.
Després d'explorar un poc l'hotel-palau i les habitacions, i de desfer maletes, hem eixit a fer una volta (allà un giro), i a sopar a la Osteria dell' Agnolo, al Borgo San Lorenzo, sense dubte un dels restaurants més antics i més típics de la cuina toscana. Després cafè i gelat a la Piazza della Repubblica i volteta pel centre; i promptet a dormir, que de bon matí mourem cap a Roma.
dilluns 9, després de desdejunar a l'hotel, anem a l'estació de tren i, en un ràpid, marxem cap a Roma, a passar tot el dia. En una hora som arribats i ens hem afanyat, que Roma no és per a un sol dia. Però no podíem ressistir la tentació de visitar-la, encara que fóra només les coses més emblemàtiques. I això vam fer, vam visitar el Coliseum i tota la part antiga, la Piazza Venecia, la Fontana di Trevi, el Panteó d'Agripa, i a dinar (sense xampany) en un dels carrerons estrets i cèntrics.
De vesprada hem passat per la Piazza Navona, amb la famossísima Fontana dei Quatro Fiumi, i immediatament a la Basilica di San Pietro in Vaticano. En acabant era precís fer via cap a l'estació, al tren que ens retornaria a Firenze. En arribar, corrent a la dutxa i vestir-se per anar a sopar a l'Antica Pizzeria Ristorante Nuti, de cine! Volteta i ens trobem a un del poble, ha ha (un mocadoret, el món).
dimarts 10, tot el dia dedicat a Firenze, la nostra amfitriona. De bon matí, abans que hi haja massa gent, al Duomo (catedral) Santa Maria del Fiore, una de les obres mestres de l'art gòtic i del primer Renaixement italià; el Battistero di san Giovanni, amb les famoses portes de bronze de Ghiberti; i el Campanile (campanar) de Giotto.
Hem seguit per la Piazza della Signoria, amb el fastuós Palazzo Vecchio i les seues estàtues (David, Hèrcules, ...), la Logia dei Lanzi, i la Fontana di Nettuno (un conjunt impressionant); per a després deixar-nos córrer per la Piazzale degli Uffici fins al Fiume (riu) Arno i el Ponte Vecchio. Tot seguit anem a parar al Palazzo Pitti, del s. XV, comprat al s. XVI pels Médici i fet residència oficial del Gran Duc de la Toscana, i actualment convertit en museu (espectacular).
Anem a dinar, i de vesprada continuem per la Piazza della santa Croce, on es poden admirar les tombes del físic-matemàtic-filòsof Galileo Galilei, l'escultor-pintor-arquitecte Michelangelo Buonarotti, l'escriptor Dante Allighieri, el filòsof Niccolò Machiavelli, el compositor Gioacchino Rossini, i altres insignes fills de la ciutat.
Per acabar el dia hem anat a la Piazza di santa Maria Novella, però l'horari de visites havia conclòs, així que hem descansat una miqueta en la gespa de la plaça, mentre alguns han anat a assegurar el tema dels cotxes de lloguer per a les excursions de la resta de la setmana.
continuarà
*de fotos, entre les cinc càmeres que hi duguérem, n'hi ha més de quatre GB (això és més de dues mil); ací a soles en posarem unes quantes, amb el criteri que han d'aparéixer el màxim del grup, i sense peu de foto
06 de febrer 2010
cavalcada de la Repartició 2010
dijous 21 de gener de 2010, cavalcada de la Repartició de la Carn; enguany hem assistit d'una manera molt més relaxada, sabedors que hi anàvem de gust i no per allò que diuen que toca, per acompanyar; això ja ho vam fer l'any passat, amb els majorals de 2009, i val a dir que també ho férem molt de gust, eh Rafa?; com anàvem dient, enguany, llevat de Vicent, que no ha pogut vindre, hem participat de manera més informal, hem xarrat, hem fumat el puret, hem menjat dolços i hem begut mistela; i hem tingut ocasió de compartir el trajecte amb els Amics de la Repartició, associació creada fa dos anys, amb l'única finalitat de participar i convidar a participar le gent del poble (en un acte que té els seus orígens en la solidaritat vers els veïns amb menors recursos, en temps que es passaven misèries), i molt dignament representada (Felipot s'hi va sumar, i a gosades que menjà rotllets)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)