Guadassuar en fira 2008, festes majors de sant Vicent, de la roda

MIG SEGLE 2na part

2011-07-25T07:26:00.000-07:00

MIG SEGLE DE VIDA VOS CONTEMPLA-II

vinga va, en traurem algunes, però solament de les que férem després de metrallar mitja sala, una volta retirats els cadàvers i la sang, que n'hi havia per tot arreu; el de la metralladora eixí de sota de la tortada, era el temut i famós Abelardinno di Catània, un dels supervivents de la vella guàrdia personal de Don Vitto

després, tot lo món a ballar, i com si res !! i si algú piula me'l carregue !!

la llista dels capos dei capi és la que segueix:

Saverio di Siracusa (destrossa un pernil pota negra en un tres i no res), Gioacchino di Palermo (amb una mirada d'ell en tenen prou), Vincenzo di Marsala (braccio di ferro), Giuseppe di Caropepe (si t'agarra et fa pasteta), J. Luigi di Messina (més conegut com Núñez, que era el nom d'un polític espanyol que es va carregar), Mario di Agrigento (el comptable assassí), Michele di Caltanissetta ("bisanteta estate queta"), i Paolo di Ragusa (també conegut per l'Anglès sense pietat)

SOPAR DELS 50 ANYS

2011-07-25T05:54:00.001-07:00

16 de juliol de 2011

MIG SEGLE DE VIDA VOS CONTEMPLA

fa un any que veníem engrescats en el tema; alguns festers i altres amics que no ho eren; quan ho vam proposar començaren a tremolar-nos les cames, i mireu per on, ja ha passat !!

fa ja més de tres anys que férem la festa, i com que al llarg del 2011 tots haurem complit els 50 anys, plantejàrem la possibilitat de celebrar junts el MIG SEGLE, i que cadascun de nosaltres portara els seus convidats

poc a poc vam anar aclarint el format: dinar o sopar, en quin mes de l'any, els possibles menús, el lloc, la vestimenta, i tota la resta de preparatius

i finalment va eixir açò que podeu contemplar a les fotos, que en són poques, però n'és una mostra suficient; als amics i familiars que ens van acompanyar els hem fet arribar més de tres-centes fotos, de la que possiblement ha estat la millor festa, el més gran esdeveniment social de la màfia en el que va de segle;

la reunió de gàngsters més perillosos de la famiglia Corleone escampats pels cinc continents i que, burlant tots els controls policials i subornant policies i polítics, han aconseguit reunir-se per celebrar, tots junts, el 50 aniversari dels huit padrins, els huit caps de les huit famílies que actualment dirigeixen i controlen amb mà de ferro la Cosa Nostra a nivell mundial

no podem traure fotos dels convidats perquè, en acabar el sopar, a mitjan ball, vam haver de traure les metralletes i carregar-nos-en vint o trenta, en prevenció de possibles arribistes amb males intencions; res, allò habitual !!

Viatge a la Toscana VII

2011-03-12T10:59:00.000-08:00

dissabte de vesprada, ja a Firenze

sense parar de ploure (la tercera foto és d'un altre dia, per això fa sol) tornàrem a la Chiesa Santa Maria Novella, convent i basílica (dimarts arribàrem tard i era tancat), un dels grans conjunts religiosos de Firenze, per la seua història i per les obres d'art que hi conserva; i per la façana, interior, tombes i capelles, i el Claustre Verd

(a l'interior no hi deixaven fer fotos)

sense parar de ploure, encara anaren a entrar al Battistero di san Giovanni, enfront del Duomo; excepte un de nosaltres que és molt cabut i se n'anà a l'hotel (no diré el nom), un poquet cansat d'anar xopat d'església en església (diu que ja s'ha guanyat el cel)

ja de nit, miràrem de sopar prop de l'hotel, ja que estàvem derrotats i no volíem anar lluny per si tornava a ploure; i anàrem a l'Antica Trattoria "da Tito", a la Via san Gallo, tot just darrere de l'hotel; sort que ho descobrírem l'últim dia, perquè si no ara mateix hem eixit d'allí; un fenòmen el tio, "la polla arriba" !!

Viatge a la Toscana VI

2011-03-12T09:18:00.000-08:00

dissabte 14 d'agost de 2010, últim dia d'excursió a Pisa i a Lucca

ben acompanyats de núvols, iniciem la visita a Pisa, coneguda sobretot per la seua torre inclinada que en realitat és el campanar (campanile) de la catedral (duomo), que formen part del conjunt que es completa amb el baptisteri i el campsant, a la Piazza del Duomo

Pisa és la ciutat on nasqué Galileo Galilei, i també on desemboca, molt prop, el riu Arno; també hi podrem trobar un muntó de palaus i edificis, muralles antigues, i uns quants teatres, entre ells el famós Teatre Verdi

nosaltres ens vam haver d'aconformar amb visitar el conjunt catedralici, i eixir fugint, banyant-nos, des del baptisteri fins les paradetes on poder comprar paraigües i arribar als cotxes

de Pisa a Lucca, a uns 18 km al nord, també ciutat emmurallada, de passat lígur, bressol de cèlebres compositors com Giacomo Puccini, Luigi Boccherini i Alfredo Catalani; també és famosa la Chiesa di san Michele, al casc antic, on vam visitar el Duomo di Lucca, o Cattedrale di san Martino (foto amb paraigües), i on poguérem fruir del mercat de mobles i quadres vells, i altres andròmines antigues, degut a la pluja insistent que no ens abandonaria en la resta de la jornada

Viatge a la Toscana V

2011-03-12T05:22:00.000-08:00

després d'un llarg parèntesi, reprenem

divendres, encara de matí, partírem d'Arezzo a Cortona http://ca.wikipedia.org/wiki/Cortona

el cel començà a fer-se negre, i ja se sap com són les tronades d'agost; ben cert que encara respectà la nostra visita, i encara poguérem assaborir el passeig per una de les viles més autèntiques de la Toscana, de passat etrusc, i que limita amb la pròpia Arezzo i Montepulciano (ja província de Siena) entre altres

a destacar el passeig d'entrada cap a la plaça, amb múltiples vicolos (carrerons) en forma de ramals amb escales, amb una adaptació perfecta a l'orografia del llogaret

a la foto de dalt el Palazzo Comunale amb la seua escalinata

ens vingué justet arribar als cotxes quan començà a caure aigua a bots i barrals (o a canterets), cosa que ens obligà a parar a dinar en un restaurant de carretera, de nom en francés, de manera imprevista on, casualitats de la vida, vam poder tastar uns espaguetis com no havíem menjat mai

de tornada passàrem per un centre comercial, que a tot el món cal donar gust, per mirar un poc de moda italiana

de nit quedàrem a sopar amb un amic de València que actualment viu i treballa a Florència, i ens dugué a un bon lloc a vora riu, del riu Arno, clar!!, molt propet i amb vistes al famós Ponte Vecchio, sense dubte un lloc ideal per passar una vetlada tendra i amorosa

Viatge a La Toscana IV

2010-09-04T14:51:00.000-07:00

divendres 13, Arezzo, Cortona, i aigua a manta.

Arribats a Arezzo, comencem el matí amb una passejada ascendent quasi recta per la Piaggia Murello i la Via Ricasoli fins arribar a la Piazza del Duomo (on vam vore una momieta) i el Palazzo Comunale (Ca la Vila).

Baixem per la Via Andrea Cesalpino i passem per la casa on nasqué i visqué el compositor Guido Monaco. Per la Corso Italia anem a parar a la Chiesa di santa Maria della Pieve, amb la seua preciosa Torre delle cento buche, i girem per la Via Seteria , que ens deixa en la Piazza Grande.

Encara divendres de matí, partim des d'Arezzo cap a Cortona.

continuarà

Viatge a La Toscana III

2010-09-03T11:08:00.000-07:00

dijous 12, excursió fora de la Toscana, a la Provincia della Spezia, de la Regione Liguria, encara que pegada a ella, per la costa, en direcció a Genova.

Arribem de matí a La Spezia, ciutat que dóna nom a la província. De seguida divisem el Golfo della Spezia, també conegut pel nom de Golfo dei Poeti, el qual voregem fins arribar a Portovenere, des d'on partirem en barca cap a Cinque Terre, ja dins del Golfo di Genova, a la part nord de la Riviera Ligure (Mar de Ligúria).

Mentre aparquem i ens trobem tots els pilots i copilots dels tres vehicles, elles embarquen a les 10 hores, mentre nosaltres hem d'esperar la barca de les onze perquè no hi arribem a temps. Temps que aprofitem per fer un petit refrigeri.

Cinque Terre abraça des de Punta Mesco fins a Punta di Montenero, i comprén els pobles de Riomaggiore, Manarola, Corniglia, Vernazza i Monterosso. Fa bon dia i l'excursió marítima per aquests pobles és molt agradable, a més de ser un bell espectacle visual. Alguns vam tastar l'aigua de la mar a Monterosso, fresca, transparent, salada; un autèntic plaer. En l'any 1997, junt a algunes illes de la zona i Portovenere, aquest paratge fou declarat Patrimoni de la Humanitat (i en van tres) per la UNESCO.

Per dinar férem dispersió (parlant pla, ca u panye), i quedàrem de reunir-nos a la barca, al portet de Monterosso. La tornada fou més fresca, pel ventijol, cosa d'agrair al mes d'agost. Alguns aprofitàrem per reunir-nos amb Morfeu; altres optaren per la becada lleu.

Viatge a La Toscana II

2010-08-31T05:22:00.000-07:00

dimecres 11, de bon matí, partim amb tres cotxes cap a San Gimignano, preciós poble emmurallat d'origen medieval, famós per les seues torres (en comptàrem 10, però sembla que n'hi havia més), declarat Patrimoni de la Humanitat el 1990 per la UNESCO. També són coneguts els seus vins blancs, fets amb la varietat de garnatxa local.

Després hem anat a Volterra, l'etrusca Velathri, ja emmurallada des del s. IV aC, encara que les muralles actuals són medievals, del s. XIII. A destacar la Fortezza Medicea (fortalesa o castell, dels Medici), i la Chiesa di San Michele, i deixar-se baixar per la Via Antonio Gramsci, fins el Palazzo dei Priori, en la Piazza del mateix nom, i el Duomo di Santa Maria. També és d'interés el Teatre Romà del s. I aC, i el Parco Archeologico, situat en una antiga Acròpolis.

Volíem dinar a Siena, però s'ha fet tard, comença a ploure i decidim parar a dinar només eixir de Volterra, a uns 2 km, a l'Antica Osteria di Roncolla, lloc i menjar que ens ha sorprés gratament.

I camí cap a Siena (amb passat també etrusc), on ens espera la famossísima Piazza del Campo, on té lloc el Palio di Siena, cursa hípica d'origen medieval entre les diferents Contradas (http://es.wikipedia.org/wiki/Palio_de_Siena) i on s'hi troba el Palazzo Pubblico, amb el seu famós Campanile; continuem pel Duomo di Santa Maria della Scala, al paviment de la qual podem trobar descripció de les Sibil·les, de Moisés, del rei David, d'Abraham, etc. El centre històric de Siena també ha estat declarat el 1995 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

*les fotos van en ordre invers

Viatge a La Toscana, 8-15 d'agost de 2010

2010-08-30T09:33:00.000-07:00

VIATGE A LA TOSCANA I (un dia) ROMA

diumenge 8 d'agost hem pres l'avió des de Manises a l'aeroport de Pisa, aproximadament una hora i tres quarts de vol. Des d'allí un autobus ens ha dut fins al nostre destí, Firenze (Florència), a l'hotel Residence Palazzo Ricasoli, un antic palau senyorial rehabilitat a la Via Mantellate, perpendicular a la Via San Gallo, que condueix al bell centre de la ciutat.

Després d'explorar un poc l'hotel-palau i les habitacions, i de desfer maletes, hem eixit a fer una volta (allà un giro), i a sopar a la Osteria dell' Agnolo, al Borgo San Lorenzo, sense dubte un dels restaurants més antics i més típics de la cuina toscana. Després cafè i gelat a la Piazza della Repubblica i volteta pel centre; i promptet a dormir, que de bon matí mourem cap a Roma.

dilluns 9, després de desdejunar a l'hotel, anem a l'estació de tren i, en un ràpid, marxem cap a Roma, a passar tot el dia. En una hora som arribats i ens hem afanyat, que Roma no és per a un sol dia. Però no podíem ressistir la tentació de visitar-la, encara que fóra només les coses més emblemàtiques. I això vam fer, vam visitar el Coliseum i tota la part antiga, la Piazza Venecia, la Fontana di Trevi, el Panteó d'Agripa, i a dinar (sense xampany) en un dels carrerons estrets i cèntrics.

De vesprada hem passat per la Piazza Navona, amb la famossísima Fontana dei Quatro Fiumi, i immediatament a la Basilica di San Pietro in Vaticano. En acabant era precís fer via cap a l'estació, al tren que ens retornaria a Firenze. En arribar, corrent a la dutxa i vestir-se per anar a sopar a l'Antica Pizzeria Ristorante Nuti, de cine! Volteta i ens trobem a un del poble, ha ha (un mocadoret, el món).

dimarts 10, tot el dia dedicat a Firenze, la nostra amfitriona. De bon matí, abans que hi haja massa gent, al Duomo (catedral) Santa Maria del Fiore, una de les obres mestres de l'art gòtic i del primer Renaixement italià; el Battistero di san Giovanni, amb les famoses portes de bronze de Ghiberti; i el Campanile (campanar) de Giotto.

Hem seguit per la Piazza della Signoria, amb el fastuós Palazzo Vecchio i les seues estàtues (David, Hèrcules, ...), la Logia dei Lanzi, i la Fontana di Nettuno (un conjunt impressionant); per a després deixar-nos córrer per la Piazzale degli Uffici fins al Fiume (riu) Arno i el Ponte Vecchio. Tot seguit anem a parar al Palazzo Pitti, del s. XV, comprat al s. XVI pels Médici i fet residència oficial del Gran Duc de la Toscana, i actualment convertit en museu (espectacular).

Anem a dinar, i de vesprada continuem per la Piazza della santa Croce, on es poden admirar les tombes del físic-matemàtic-filòsof Galileo Galilei, l'escultor-pintor-arquitecte Michelangelo Buonarotti, l'escriptor Dante Allighieri, el filòsof Niccolò Machiavelli, el compositor Gioacchino Rossini, i altres insignes fills de la ciutat.

Per acabar el dia hem anat a la Piazza di santa Maria Novella, però l'horari de visites havia conclòs, així que hem descansat una miqueta en la gespa de la plaça, mentre alguns han anat a assegurar el tema dels cotxes de lloguer per a les excursions de la resta de la setmana.

continuarà

*de fotos, entre les cinc càmeres que hi duguérem, n'hi ha més de quatre GB (això és més de dues mil); ací a soles en posarem unes quantes, amb el criteri que han d'aparéixer el màxim del grup, i sense peu de foto

cavalcada de la Repartició 2010

2010-02-06T08:31:00.000-08:00

dijous 21 de gener de 2010, cavalcada de la Repartició de la Carn; enguany hem assistit d'una manera molt més relaxada, sabedors que hi anàvem de gust i no per allò que diuen que toca, per acompanyar; això ja ho vam fer l'any passat, amb els majorals de 2009, i val a dir que també ho férem molt de gust, eh Rafa?; com anàvem dient, enguany, llevat de Vicent, que no ha pogut vindre, hem participat de manera més informal, hem xarrat, hem fumat el puret, hem menjat dolços i hem begut mistela; i hem tingut ocasió de compartir el trajecte amb els Amics de la Repartició, associació creada fa dos anys, amb l'única finalitat de participar i convidar a participar le gent del poble (en un acte que té els seus orígens en la solidaritat vers els veïns amb menors recursos, en temps que es passaven misèries), i molt dignament representada (Felipot s'hi va sumar, i a gosades que menjà rotllets)

sopar i ball de la presentació de la fira 2010

2010-02-06T07:45:00.000-08:00

dissabte 16 de gener, després de la Presentació dels Majorals de 2010 al Pavelló d'Esports, sopar i ball a la Sala Rex de Guadassuar; els festers de 2008 hem tingut taula al costat mateix dels majorals de l'any passat (bon rotllo), i en algun moment entre el sopar i el ball ens hem pogut fer unes fotos junts; per a nosaltres ja han passat dos anys del nostre any de festa, i ja ho mirem amb uns altres ulls; és major la distància amb els nous festers d'enguany, per bé que tampoc no hi ha cap motiu més que el pas del temps i el menor contacte; els festers d'enguany també s'han esforçat i han treballat de valent per la festa i pel poble, i des d'ací, vagen per ells les nostres felicitacions; ací ni estan totes les fotos ni totes les persones que deurien eixir, però com sempre es fa una tria i per algun costat has de tallar; un any més VISCA LA FIRA DE GUADASSUAR!!!!

dinar desembre 2009

2010-01-10T10:55:00.000-08:00

ben matí hem esmorzat
una carn melosa i tendra
per donar-li temps al cos
de fer bé la digestió
de la part més darrera
del bou

per dinar hem degustat
tres o quatre porqueries
que l'embotit ve del porc

i de plat fort
ha fet Pepe
un bon suc
de rap

vins variats
tots de mena
per regar
el garganxó

novembre 2009

2010-01-10T10:44:00.000-08:00

diumenge de novembre; una bona representació dels festers ha anat a una finca d'Ontinyent a la matança del porc, on han pogut degustar les seues carns i embotits; tot ben regat amb bons vins del propi celler

pont d'octubre a Otos, Agres, Bocairent i Cocentaina

2009-10-16T15:46:00.000-07:00

hem passat el pont d'octubre a la Vall d'Albaida (Otos, Bocairent) i el Comtat (Agres, Cocentaina), entre muntanyes, pins, oliveres i pobles bells i antics; ens hem hostatjat a Otos, entre Carrícola i Beniatjar, al peu del Benicadell; Otos és un petit poble que no ha perdut el seu sabor de poble antic, i que actualment s'ha convertit en referència per als amants del rellotges de sol i l'astronomia; un llogaret agradable i tranquil, on hem passat la vesprada del primer dia, sopar i dormir; el segon dia, de matí, hem anat fins a Agres per pujar a peu a la Cava Gran, una nevera de gel de grans dimensions; hem fet l'ascens per una senda menuda, no per la pista forestal que hem usat per baixar, i les vistes eren especialment boniques, de tota la Vall d'Albaida, el pantà de Bellús i a l'esquerra, el Benicadell; ja dalt, la cava ens ha sorprés pel seu tamany i per l'estructura exterior (es conserven els arcs que aguantaven la volta), i per les belles vistes del Montcabrer, molt proper; després hem tornat a baixar fins a Agres i ens hem dirigit en cotxe a Bocairent, on hem dinat i després hem visitat la part antiga, testimoni d'un passat medieval; tornada a Otos, cansats, dutxa i a sopar; el tercer dia, de matí, abans de partir, el Joan Olivares, físic, artífex de la major part dels rellotges solars que hi ha a Otos i per tota la Vall, ens ha explicat moltes coses sobre la seua història i funcionament, una vertadera classe; seguidament ens hem acomiadat i ens hem dirigit cap a Cocentaina, on hem visitat el casc antic, el raval, el Palau Comtal dels Corella i dos o tres campanars (Pepe en trau fotos); després de la caminata, cerveseta fresca en una terrassa i a dinar a l'Hostalet, on no coneixen a Javier, un bon menjar casolà (n'hi havia per a rebentar de salut), què bo!!
a destacar la darrera foto, en una casa del carrer Major de Cocentaina, on ens hem trobat un retaule ceràmic que en la part central tenia una imatge de la Mare de Déu amb els dos sants Vicents, a l'esquerra el màrtir o de la roda, i a la dreta el Ferrer

maria osca, festera

2009-08-15T05:08:00.000-07:00

maria osca i gimeno, filla del fester de sant vicent de 2008 javier osca i mari carmen gimeno, enguany és festera de la mare de déu de l'assumpció, el 15 d'agost, i els seus pares van tenir el gust de convidar-nos a sopar el proppassat 31 de juliol, per celebrar l'esdeveniment;

detall: podeu observar en les fotos la magnífica col·leció de pots de cervesa que adorna les parets del baix de ca javier

divendres 17 de juliol de 09, dinar a Pinedo

2009-07-20T06:17:00.000-07:00

hem dinat al restaurant "Els tres camins", a Pinedo poble, on la Rosa, la mestressa, ens ha preparat uns entrants a base de criatures de mar i verdures d'horta, i un arròs sucós amb llobarro i rèmol que que hi havia per llepar-se els dits; Rosa ens ha dit que este arròs no el fa mai al restaurant, que sol fer-lo de vagades per a casa; no és un arròs per fer menús, s'ha de fer i servir-lo immediatament; és un d'eixos plats que a un li recorden la cuina d'abans, senzilla i saborosa, del fogó a taula; segur que hi tornarem!!

4-5 juliol Cullera

2009-07-20T05:48:00.000-07:00

cap de setmana a Cullera, on hem estat tranquil·lets, en companyia d'alguns fills nostres (els menudets, clar),i Pep i Ximo han preparat un sopar d'antologia; no tenen rival!!!!; després d'esta, a vore qui és el xulo que s'arromanga!
hem passat una nit agradable, sopar a la fresca, nit de lluna gairebé plena, i les vistes de la badia de Cullera, a la vista estan!!
diumenge de matí, esmorzaret i totes i tots a remulla; els últims en alçar-se han estat Miquel i Mario, per eixe ordre, i que ningú s'ho prenga a mal!
Maribel, només faltà una cosa, que com les estances eren plenes, no vam poder esborrar la ratlla; ja hi haurà millor ocasió, ha ha

sopar de juny 09

2009-07-20T05:32:00.000-07:00

dissabte 13 de juny de 2009, sopar mensual, al Cuixot de l'Alcúdia; ara mateix no recordem quina era la causa, però hi hagué alguns moments de gran hilaritat, com podeu observar a les fotos; hem quedat de posar diners i preparar un cap de setmana a Cullera

pont 1r de maig, a Benidorm

2009-05-04T11:03:00.000-07:00

escapada pontifícia a Benidorm (http://ca.wikipedia.org/wiki/Benidorm), on hem fet hostes al que havia estat fins fa poc l'edifici més alt d'Europa, l'hotel Bali, de 43 plantes només (podeu imaginar-vos les vistes, també des dels ascensors panoràmics); pareix que continua sent l'hotel més alt d'Europa, i l'edifici més alt de les terres valencianes;

divendres de matí ha mogut el gros de l'equip, per fer dinar ja en el destí; de vesprada hem eixit els qui tenim els xiquets més menuts; arribada a l'hotel, reunió general, cerveseta i a sopar; de nit, una copeta a la discoteca i, com que no hi havia massa ambient, retirada i partida de trivial;

especialment bonic, com sol passar a les antigues viles i poblats mariners que han crescut molt, ha estat la passejada que hem fet dissabte de matí pel casc antic, al voltant del carrer Major, la Plaça de la Creu, l'església de Sant Jaume i la Plaça del Castell, amb l'esplèndid mirador a ambdós costats i a la mar;

la vesprada, després d'una bona becada reparadora, i sense preses, l'hem dedicada a fer una sessió de ball, amb un mestre cubà molt simpàtic, en un dels bars de l'hotel; cerveseta i a sopar; de nit, cubateta en la disco i mmmmmmm, no contem més, que després tot se sap, ha ha!!

dissabte, tot m'ho gaste, diumenge, tot m'ho menge!!; diumenge de matí hem fet una passejadeta pel mercat de Benidorm, de corredors estrets i plens de gent, i amb una olor a humanitat que atabala, on és possible trobar les coses més inversemblants; cerveseta en bar guiri, al costa d'un home de bigotet franquista, i a vore passar gent: un tatuat de cos i cara, un pallasso anunciant el circ, molts jubilats estrangers...., fins fer-se l'hora de dinar, café i tornada cap a casa

alguns moments han estat memorables, però els reservarem per a la nostra intrahistòria

sopar div. 13 de març

2009-03-14T12:29:00.000-07:00

a febrer ja vam fer un sopar, però no vam fer fotos; quedàrem de fer un sopar al mes, anar posant diners, i quan en tinguem bastants fer un petit viaticum, que si no ix molt car pagar-lo tot de colp; a més, va bé poder-nos reunir i no perdre la marxeta: la pròxima cita l'hem fixada dissabte sant, 11 d'abril,per passar el dia junts, llevat de qui estiga de viatge pasqüer

dos festers de 2008 esquien a Andorra

2009-02-10T07:04:00.000-08:00

cap de setmana de febrer de 2009 a Andorra; enguany solament hem pogut anar-hi dos festers, Pep i Miquel, però als altres els portàvem a l'ànima; en la primera imatge tot el grup del club d'esquí; en la segona una festera debutant en aquest art que s'ha portat com una campiona; en la tercera els menudets que han començat a fer els seus pinets; en la quarta foto de família; en la cinquena els dos festers i un bon puntal, l'amic Jose Ignacio, i el jove Carlos Chover (en segon terme Mariano i Emilio); i per últim, en la sisena, un primer pla dels dos festers amb aquests darrers; ha nevat tots els dies, però no ha impedit d'esquiar, la neu estava rebona

festers majorals de 2010

2009-02-09T15:43:00.000-08:00

la fira de Guadassuar de 2009 ha finit; els festers majorals han arribat a port; però els esforços d'un any han donat els seus fruits; dames i cavallers, els presentem els majorals i les festeres de l'any vinent, el 2010, encara que en falten alguns en les fotos; que tinguen un any profitós!!!!

23 de nit

2009-01-31T05:06:00.001-08:00

per acabar, i com que la processó de hui era el darrer acte al que protocolàriament havíem d'assistir els majorals i les festeres de 2008, hem anat de sopar al Mosset; això no vol dir que ja no hem d'anar a res, ans al contrari, sinó que qui voldrà hi anirà, voluntàriament, als actes de futures festes; llarga vida a la fira i festes de Guadassuar!!!!

23 de gener de 2009

2009-01-31T04:52:00.001-08:00

el dia 23, de vespradeta, i després d'haver descansat un poquet, hem acudit a la plaça Major per acompanyar les festeres en la processó de la Divina Aurora, darrer acte de les festes d'enguany

rosari de l'aurora

2009-01-31T04:37:00.000-08:00

l'endemà de sant Vicent, el dia 23 de gener, a les 6:30 hores de la matinada, encara de nit, es congreguen festers, músics, església i població en general a la Plaça Major i, caminant per tot el poble, canten el que es coneix com a Rosari de l'Aurora, mentre va fent-se de dia (és tota una experiència); després acudeixen tots a la Sala, on les festeres de l'Aurora ofereixen xocolata i mona als assistents

22 de gener, dia de sant vicent 2009

2009-01-31T04:18:00.000-08:00

quan tot just ha fet un any que nosaltres férem la festa, el 22 de gener de 2009,dia de sant Vicent, els majorals de 2008 hem anat de dinar per celebrar-ho; i com que li han agarrat gust al discurset, feren parlar al "president", el qual començà dient allò de "errare humanum est", que val a dir és el mateix que "ningú no és perfecte", i va demanar perdó per les possibles errades comeses, per les debilitats humanes, i va pronunciar després algunes paraules d'agraïment; en acabant anàrem a la processó i acompanyàrem els festers i festeres d'enguany

més imatges de la cavalcada

2009-01-23T08:15:00.000-08:00

algunes imatges d'amics i amigues que pensem que valen la pena: músics (el veterà Paco Gimeno i Rubén Marqués), festers d'enguany (a la dreta l'amic Enrique Montrull, el planxat), festeres de la Misericòrdia 09, l'acabada de crear "Associació d'Amics de la Repartició", l'amic Rafa Polanco bevent mistela de la bóta, i Javier Osca vist des de dins d'una serpentina

cavalcada de la repartició i pregó

2009-01-23T07:47:00.000-08:00

dimecres, 21 de gener de 2009; imatges da la cavalcada de la repartició i pregó inaugural de la fira des del balcó de l'ajuntament

presentació fira 09, 2na part

2009-01-21T04:25:00.001-08:00

ara algunes fotos nostres del sopar i ball; tingueren el detall de cridar-nos a l'escenari i per uns instants vam poder reviure una bonica experiència, encara que no ens sabíem la lletra; després foren els festers d'enguany qui pujaren a cantar "Corasón contento"

presentació fira guadassuar 2009

2009-01-21T02:36:00.000-08:00

dissabte 17 de gener de 2009 s'ha celebrat l'acte de presentació de la fira de guadassuar 2009 a l'auditori municipal; els majorals d'enguany poden estar contents; la gala lírica va agradar molt, així com la presentació feta per Rafael Polanco i el reportatge fotogràfic del seu any de festa; esment especial farem del majoral Vicent Gandia, a qui nomenaren president d'honor (fou la part més emotiva de l'acte); després anàrem tots al sopar/ball a la sala rex, els festers d'enguany, els de l'any passat (que som nosaltres), festers d'anys anteriors que tampoc s'ho van voler perdre (i és que sempre els quedarà el cuquet), familiars de cada fester d'enguany, i el relleu generacional de festers majorals per a l'any 2010 (a qui dedicarem un petit capítol en el nostre web un poc més endavant)

esmorzar popular 11 gener 09

2009-01-15T10:30:00.000-08:00

primer acte de la fira de 2009; els festers conviden a tota la gent del poble a un esmorzar; els festers de l'any passat hem acudit a la cita i hem pogut comprovar que no hem perdut la gana; llonganisses, xoriços i botifarres, i després hem anat de dinar a la sala

majorals de 2009

2009-01-15T05:57:00.000-08:00

ací teniu una foto dels festers/majorals d'enguany, que finalment en són setze; i una altra foto amb les seues parelles i fills i filles

els majorals de 2008 vos desitgem molta sort en tots els actes que heu preparat i, si pot ser, que l'oratge acompanye; que tingueu èxit!!

una forta abraçada

Actes Fira 2009-- agenda Festers 2008

2009-01-12T14:52:00.000-08:00

Actes Fira 2009-- agenda Festers 2008

dissabte 17.- Presentació

19'30 h. a l'Ajuntament
20'00 h. Presentació Auditori
nit.- Sopar-Ball sala Rex

dimecres 21.- vespres de s. Vicent

15'30 h. Cavalcada de la Repartició
nit.- sopar al c/ del Sol, núm 7

dijous 22.- dia de s. Vicent Màrtir

11'45 h. al bar El Catòlic
12'00 h. Missa Solemne
14'30 h. dinar a El Cuixot, l'Alcúdia
19'45 h. a la Plaça Major
20'00 h. Processó
nit.- sopar al c/ del Sol núm. 7

divendres 23.- dia de l'Aurora

6'30 h. Rosari de l'Aurora
19'45 h. Processó
nit.- sopar al Mosset

salutació al llibre de festes Guadassuar en Fira 2009

2009-01-06T06:08:00.000-08:00

Els festers de l’any passat

TEMPUS FUGIT

La frase exacta de Virgili, poeta romà, en les Geòrgiques, publicat l’any 29 a.C., és Sed fugit interea, fugit irreparabile tempus... Aquesta locució llatina fa referència al pas del temps, millor dit, a com s’escapa el temps, com vola, com fuig!

Sembla l’altre dia quan ens proposàrem de fer la festa, a les acaballes de l’any 2006, i vam entrar en passar la fira de 07. Teníem tot un any per davant!!

N'érem pocs, solament set, i a alguns ens rondava pel cap si seríem capaços de fer tantes coses. Teníem dubtes, no sempre expressats en les converses, però estàvem decidits de fer front a tots els problemes que pogueren sorgir. Ens animava també eixa sensació estranya que produeix el retrobament d’aquells xiquets i joves que érem, i que, després de molts anys de distanciament (la vida porta a cadascú per estranys viaranys), ara teníem de nou una oportunitat i un motiu per tornar a estar junts, teníem un projecte: fer la festa de sant Vicent del 08.

No cal ni que vos diga que l’experiència ha estat molt satisfactòria. De fet no hem aturat en tot l’any 08, quan en teoria ja havíem acabat en gener. No faré un repàs, per qüestió de brevetat que em requereixen, però teniu complida informació de les nostres activitats al nostre pioner web-log http://guadassuarfesterssvicent08.blogspot.com/ , el qual continuem actualitzant puntualment.

El temps ha passat, inexorable, irreparable. El nostre any de festa ja és història, part d’una història de la festa local, petita, però nostra.

Vull expressar ací el meu agraïment als altres festers pel temps compartit i pel temps que ben segur seguirem compartint. I de part de tots, el nostre agraïment a Mossén Xavier, rector de la parròquia de sant Vicent, i a tot el poble en general.

Per acabar, agrair als festers d’enguany el detall que han tingut d’oferir-nos escriure aquestes ratlles. Vos desitgem molt d’èxit i que assaboriu cada moment com a únic i irrepetible, perquè ja sabeu: el temps corre que vola!!

Una abraçada!

Miquel, en nom dels set majorals de 2008

7 de desembre de 2008, diumenge

2009-01-05T04:30:00.000-08:00

pendent des del set de desembre, ara teniu ací algunes imatges de la darrera ocasió que ens hem reunit, de nou a l'Alcúdia; de bon matí hem esmorzat, un poc d'això i un pèl d'allò i una miqueta de tertúlia; seguidament en Pep s'ha posat a preparar el dinar, fideuada (popularment "fideuà") de fideu prim, que alguns diuen que és "com toca"; però què vols que et diga.... , la pròxima que siga del gros!!

Encara que enmig voldria fer alguna paella de faves i carxofes, si encara n'hi ha!!

algunes maneres de preparar la fideuà
http://ca.wikipedia.org/wiki/Fideuada
http://xaviroset.wordpress.com/gastronomia/receptes/peix/fideua/
http://enguillem.balearweb.net/post/10611
http://www.epiagranollers.net/primaria/curs0102/receptes/FIDEU%C1.htm

Finalment el premi al millor vestit tradicional de "botorritano" ha quedat desert, per la baixa qualitat dels que s'han exhibit. Farem una segona convocatòria. El lector ha de saber que els festers li tenim una estima especial al poble de Botorrita, de l'Aragó, per on passàrem en el nostre viatge a terres de la Rioja.

per tots sants, beu vi

2008-11-06T09:40:00.000-08:00

per tots sants hem estat fent una cura espiritual, vinícola i culinària per terres riojanes (http://ca.wikipedia.org/wiki/La_Rioja); arribàrem divendres de vesprada a Logronyo, on vam estar hostatjats en un carrer cèntric, el c/ Marqués de Murrieta, molt prop del casc antic i de la ruta dels elefants, nom amb que es coneix el típic carrer Laurel, on anàrem a sopar; un carrer estret en forma de T que està replet de tavernes, on és costum demanar pinxos de diversa índole i tastar vins de la terra; quan portes fet mig carrer comences a entendre perquè li diuen la ruta dels elefants, per allò de la trompa!!

dissabte de matí vingué un minibus per a dur-nos de volta tot el dia, i poder tastar vins en diferents bodegues; la primera destinació fou a terres d'Àlaba, al poble de Laguardia (antiga Biasteri), en la Rioja Alabesa (http://ca.wikipedia.org/wiki/Quadrilla_de_Laguardia-Rioja_Alabesa), un poble amb fort sabor medieval, emmurallat i amb cinc portes d'entrada; després vam visitar la "Aldea del vino" de la CVNE, més coneguda per Cune, al poble de Haro (http://es.wikipedia.org/wiki/Haro), on Mari Vega ens va conduir per les diferents parts de la bodega i ens mostrà fins als seus vins més secrets, aquells més antics que dormen al que ells anomenen "cementeri" des de finals del segle XIX; després procedí a destapar algunes ampolles i encetarem la tasta de vins; mmmmmmmmm quin aroma, mmmmmmmmm quin paladar!!

després anàrem a la bodega Viña Real, de la mateixa casa CVNE, al poble de Laguardia; una bodega moderna d'una imponent obra d'arquitectura; ací la xica que ens va guiar pel celler un poc més i ens fa un examen; allí mateix dinàrem i tastarem nous vins; ja van pujant-nos els colorets de cara, eh, Mario?

per acabar anàrem a la bodega Marqués de Riscal, al poble d'Elciego, o Eltziego (http://ca.wikipedia.org/wiki/Elciego), i si ens encantem el cego l'agafem nosaltres; allí ja va ser tot una xirigota, i ens costava mantenir la serietat i la compostura; però els vins, mmmmmmmmmmmm

per fi arribem a l'hotel, cap a les 20 h., cansats i trencats de color, i alguns encara vam fer una dormideta abans d'anar a sopar; a les 21'30 vam eixir cap a la zona de la catedral, molt prop del carrer Laurel, al carrer Portales, i sopàrem al Portalón, on demanàrem per beure......... cervesa

l'endemà de matí, diumenge, després de desdejunar, hem anat a la catedral de santa Maria, on hem pogut observar un sant Vicent no massa comú; en comptes de la roda de molí l'acompanyava una graella; d'aspecte exterior totalment barroc, s'assenta sobre un temple romànic; per últim hem visitat l'església de sant Bertomeu, on es barregen elements gòtics i romànics; feia un dia preciós de pluja, que convidava a la contemplació

el viatge de tornada sense incidents, llevat de l'últim tram on hi havia una retenció de trànsit per un accident que ens ha fet perdre dues hores

alguns portals d'interés
http://ca.wikipedia.org/wiki/La_Rioja
http://vinumseleccio.blogspot.com/2008/05/viatge-la-rioja-alavesa-fernando-remrez.html
http://www.cifuentes.biz/botorrita/
http://www.aytoagoncillo.org/

nebot: un poco de agua, tio Salvio?
tio Salvio: no la cato!!

12 d'octubre, dia cunicular

2008-10-21T13:01:00.000-07:00

el dia 12 d'octubre, dia de la Mare de Déu del Pilar, patrona de la Hispanitat (de la Hispània Romana, o península Ibèrica, o península cuniculosa com l'anomenava el gran Càtul), els festers hem fet un gran foc (purificador i porgador dels nostres mals) i amb les brasses hem torrat un corderet anyell i una miqueta d'embotit per a la desgana; hem comentat l'oratge, perquè portem uns dies de molta aigua i mal ploguda; i hem fet alguns preparatius per a la nostra propera cita, una escapada de cap de setmana per terres vinícoles de Logronyo, la Rioja

Vicent, a quina hora quedàrem?

qui tinga ganes de llegir un poquet

http://es.wikipedia.org/wiki/Virgen_del_Pilar

http://es.wikipedia.org/wiki/Hispanidad

http://es.wikipedia.org/wiki/Panhispanismo

http://es.wikipedia.org/wiki/Idioma_espa%C3%B1ol

9 d'octubre 08

2008-10-11T10:49:00.000-07:00

dijous, 9 d'octubre de 2008, diada nacional dels valencians; nosaltres l'hem passada a l'Alcúdia; hem començat amb un esmorzaret d'ibèrics per tal que la crisi econòmica no ens sàpia tan amarga; després hem fet una volteta per la Fira Gastronòmica, per a desembafar un poc; de dinar Ximo ens ha preparat un arròs a banda amb sèpia i gambes (a banda el peix blau, els cabuts i la morralla) que estava per a llepar-se els dits; com que sobrava ben poca cosa, al final hem fet una estribadeta i hem deixat la paella neta; després café, dolços i cava, i algun que altre mitget

alguns enllaços il·lustratius sobre el 9 d'octubre

http://ca.wikipedia.org/wiki/Diada_Nacional_del_Pa%C3%ADs_Valenci%C3%A0

http://es.wikipedia.org/wiki/D%C3%ADa_de_la_Comunidad_Valenciana

http://www.colla.org/bifurcar.asp?orige=indexvar.asp&desti=nouoct.html

http://ca.wikipedia.org/wiki/Jaume_I

http://ca.wikipedia.org/wiki/Pen%C3%B3_de_la_Conquesta

http://ca.wikipedia.org/wiki/Valenci%C3%A0

http://es.wikipedia.org/wiki/Dialecto_valenciano

dinar a Navarrés, a ca Villaplana

2008-10-04T07:44:00.001-07:00

divendres 3 d'octubre de 2008 hem anat cinc festers de sant Vicent 08 de Guadassuar al poble de Navarrés, a les 14'30 hores; ca Villaplana es troba a la Plaça de l'Església núm. 3 i fa cantó al c/ Alegria de la Huerta; quan entres no t'ho esperes, veus un bar/café modest, no sembla un restaurant, ni penses que vas a dinar res d'especial; hem anat allí per un client de Pepe Pascual (ell ja hi havia anat, clar, així vas sobre segur!) i no vos contaré detalls de les entradetes amb què ens han sorprés, ni dels diferents tipus de carn feta a la pedra, vins, postres, café i cava; a la sobretaula ha pujat la mestresa, de nom "Encarna de dia, de noche i a todas horas" com ella mateixa diu, amb qui hem conversat letíficament; li hauran posat el nom al carrer per ella?, o és que ella s'hi ha acabat contagiant?.

En tot cas, un plaer, Encarna!

article interessant

2008-09-29T13:47:00.000-07:00

FRANCESC DE P. BURGUERA*

García-Gasco hijo adoptivo

29/09/2008

El Ayuntamiento de Valencia ha tenido a bien designar hijo adoptivo al cardenal arzobispo Agustín García-Gasco, con gran entusiasmo y alegría de la señora alcaldesa Rita Barberà y del Molt Honorable President Francisco Camps. La concejal de Cultura, María José Alcón, destacó en la sesión plenaria municipal en que se aprobó la cosa, "la fecunda labor desarrollada a lo largo de 15 años al frente de la Archidiócesis de Valencia por este sacerdote toledano". "Su nombramiento sella una extraordinaria relación con Valencia, que lo siente como uno de los suyos, en una demostración de afecto hacia quien tantas veces lo ha demostrado por Valencia y sus tradiciones".

Y tanto como "ha demostrado su afecto" el cardenal arzobispo nombrado hijo adoptivo. Que se lo pregunten, si no, a los valencianos y valencianas que forman parte de la Asociación y Cofradía de San Vicente Mártir de Valencia. Esta tradicional Asociación católica, de tanto arraigo en Valencia, había decidido celebrar los 800 años del nacimiento del rey Jaume I con una misa en la iglesia de la Roqueta el 8 de octubre. Una misa para recordar y conmemorar la acción de gracias que pronunció el rey Conqueridor al atribuir, al amparo y protección de San Vicente Mártir, la conquista de Valencia, la víspera de entrar victorioso en la ciudad. La Cofradía de San Vicente Mártir ofreció al cardenal arzobispo García-Gasco la celebración de esta misa conmemorativa y tan puesta en razón. Pero el recién adoptado hijo de Valencia no sólo no rechazó la invitación sino que prohibió que la misa fuese celebrada por algún obispo auxiliar.

Ante esta negativa, y según ha declarado la presidenta de la Asociación y Cofradía de San Vicente Mártir, Rosa Araixa, solicitaron al abad de Poblet, donde está enterrado el rey Jaime, que acudiera a la celebración, a lo que accedió con mucho gusto. Pero el hijo adoptivo de Valencia, quien según la concejal María José Alcón, "tanto afecto ha demostrado por Valencia y sus tradiciones", no sólo prohibió la presencia del abad de Poblet sino que, en caso de celebrarse la misa por otro sacerdote el dia 8 de octubre, ha prohibido, también, que en la misma se nombre a Jaume I y su vinculación con San Vicente Mártir y con la Roqueta. O sea, García-Gasco quiere, incluso, que en sus dominios como cardenal arzobispo, se silencie la existencia de relevantes hechos de nuestra historia como pueblo, como es el caso de la relación de Jaume I con San Vicente Mártir, con Sant Vicent de la Roqueta. La presidenta de la Asociación y Cofradía vicentina ha acusado al cardenal arzobispo nombrado hijo adoptivo de Valencia de mantener una actitud "antivalenciana y cobarde por negar la condición de La Roqueta como un elemento histórico vinculado al primer mártir de la ciudad , y a la historia de Valencia".

El poco respeto por Valencia, sus tradiciones y su historia, lo ha demostrado este nuevo "hijo adoptivo" de la capital en otras ocasiones. Como por ejemplo, en el fomento del uso de la lengua de los valencianos en los actos litúrgicos, algo que ha sido ignorado por el cardenal arzobispo. Claro que en esto sigue los pasos de la señora alcaldesa, su protectora. Doña Rita Barberá tampoco usa el valenciano en los actos políticos, en las comparecencias públicas. Es una lengua que, por lo visto, le repele hablarla. En fin... para qué seguir. "Amagueu els patos que venen els de sempre. ¡A fotre, clar!"

fburguera

*poeta, dramaturg i, especialment, periodista i assagista.

http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/Garcia-Gasco/hijo/adoptivo/elpepiespval/20080929elpval_23/Tes/

dia mundial de l'alzheimer

2008-09-27T05:35:00.001-07:00

Guadassuar, 26 de setembre de 2008, sopar commemoratiu del dia mundial de l'Alzheimer, malaltia que alguns anomenen epidèmia del s. XXI que consisteix en la pèrdua de memòria de les persones afectades; ens vingué al cap el paral·lelisme que es pot establir entre aquesta malaltia de l'individu i la pèrdua de memòria col·lectiva; un poble sense memòria està tan perdut com un dels nostres majors (i no tan majors), sense identitat; i qui no sap qui és, no sap on va...., ni on el duen..

els majorals, dissabte de danses

2008-08-31T06:18:00.000-07:00

per fi, una nova ocasió en què ens hem retrobat tots set, els festers, els majorals de la fira i festes de sant vicent de 2008; com hem dit abans, una vetlada molt agradable, molt prop dels quatre cantons, al carrer major de guadassuar

els més petits ja no poden més i acaben sucumbint al poder de la son; bons somnis!!

elles, en dissabte de danses

2008-08-31T06:07:00.000-07:00

agost,dissabte de danses de 2008, al carrer major; elles, les femelles, les nostres parelles

ha fet una nit molt agradable, llevat de l'oloreta que baixava de Montortal, pel ponent, ja se sap

danses 2008

2008-08-30T05:22:00.001-07:00

alguns moments dels sopars de dimecres ( carrer de l'Ermita) i divendres de danses ( carrer del Crist); sempre hi ha algun fester que les balla, o la parella d'algun

Les Danses

Les Danses és la manera d'anomenar els balls públics a les comarques del centre i sud del País Valencià. Aquests balls públics se celebren a les places o carrers amb motiu de les festes majors o també de festes de barri o qualsevol altra festivitat. Es ballen al so de la dolçaina, xaramita o xirimita, un oboé popular i tradicional valencià, i tabalet o més modernament de la banda de música.

Pel que fa a la part musical existeix un procés secular d'acumulació de melodies. Les més antigues (del segle XVII) solen usar-se per obrir la dansa i després van succeint-se fandangos del segle XVIII, cotes del segle XIX i altres melodies de moda en diferents moments. Al segle XX fins i tot s'han afegit pasdobles com el popular "València".

El ball pot presentar múltiples variants, però sol ser comú la utilització del "pas pla", "paseo" o "paseillo" per al repic de tabal. Durant la part de dolçaina poden executar-se cadenes amb el mateix pas pla, valsejos, passades de cota o també passades de comptes. En ocasions, existeix un ritual per a començar o obrir el ball, cosa que va a càrrec dels caps de dansa.

Les danses han anat desapareixent de moltes comarques i poblacions, però encara es mantenen vives amb més o menys vitalitat en moltes altres. Algunes poblacions on les danses són encara molt participatives són Guadassuar, la Font de la Figuera, Énguera, Bocairent, Callosa d'en Sarrià (Les danses de Sant Jaume), Benilloba, Agost, Ibi o Cabdet. També es mantenen de manera tradicional a Agullent, Beneixama, Benidorm (ball de lo Peuet o del Peuet), Biar, el Camp de Mirra, la Canyada de Biar (la Pastorà), Onil, Tibi... A més, també es realitzen dos aplecs comarcals de danses amb la intenció de potenciar el seu manteniment: l'Aplec de les Danses de la Vall d'Albaida i l'Aplec de les Danses dels Pobles de la Mariola.

D'altra banda, s'ha pretés que les danses esdevingueren una sort de ball nacional valencià. Al ball se'l va denominar "La Dansà", fet que constitueix un error, ja que el terme dansà és sinònim de dansada, és a dir l'acte on es ballen les danses, però no el ball en si mateix. Lamentablement, es va crear un esquema de ball amb complicades passades de comptes, cosa que complica la popularització de les danses en aquells llocs on han desaparegut. D'aquesta manera, l'únic col·lectiu que ha assumit "la dansà" han estat els grups de danses, que la solen interpretar el dia 9 d'octubre o en altres dates no tradicionals. Aquest model de dansà també elimina la riquesa de variants comarcals i locals de les danses.

Al Nord del País Valencià, hi ha una altra gran família de balls públics al so de la dolçaina o més modernament amb l'acompanyament de la banda de música, que es caracteritzen per la presència d'arcaiques melodies amb ritme trencat. Són els anomenats balls plans o balls rodats, que encara conserven molta vitalitat a viles com ara Vilanova d'Alcolea,les Coves de Vinromà,Tírig,Culla,Benassal i Albocàsser

http://ca.wikipedia.org/wiki/Danses

més informació a http://www.freewebs.com/hostal/grupdedansa/repertori.htm

14 d'agost de 2008

2008-08-15T02:30:00.000-07:00

vespres de la Mare de Déu de l'Assumpció, també coneguda popularment per la Mare de Déu d'agost, el fester Ximo Sais i Amparo Clemente han tingut el plaer de convidar-nos a sa casa perquè la seua filla, Sandra Sais i Clemente, n'és festera

7 d'agost de 2008

2008-08-15T02:26:00.000-07:00

Mari Carmen Gimeno, parella del fester Javier Osca, festera de la Mare de Déu de la Misericòrdia 08.

processó del Crist

2008-08-07T14:51:00.000-07:00

el mateix dia 6, de vesprada, tres festers han participat en la processó del Santíssim Crist de la Penya; hi havia un quart fester, però és qui tirà la foto;

la persiana de darrere no era nova, òbviament!!

6 d'agost, dia del Crist

2008-08-07T14:37:00.000-07:00

el 6 d'agost de 2008, dia del Crist, tres fills de festers han ingressat en la banda de la Unió Musical Santa Cecília de Guadassuar; es tracta de David Ruiz, Mario Colomer i Miquel Llàcer

sopar a Tavernes de la Valldigna

2008-08-01T10:44:00.000-07:00

dissabte 26 de juliol de 2008, sopar a Tavernes de la Valldigna; no van poder assistir V. Sarabia ni Miquel, per qüestió d'agenda; per les cares que fan, s'ho van passar bé estos pendons!!

eh!, que és enveja sana!!

sopar dels festers a l'Alcúdia

2008-07-20T09:12:00.000-07:00

dissabte, 19 de juliol de 2008, sopar dels festers a l'Alcúdia; tot ibèric, anxoves, moixama i tomaques de son pare de Maribel, ah! i foie d'oca. I quina presentació!! Xè, especial.

se m'havia oblidat el toc "súper" de la melmelada de figa;
la figa per al foie

i no han faltat els bons vins i el cava

Conversacions de Javier Osca amb el tio Salvio:
-quiere agua, tio?
-no la cato!!

han fallat els Vicents

al castell de Montesa

2008-06-08T14:23:00.000-07:00

diumenge, 8 de juny de 08, hem acabat la jornada dinant al peu del castell de Montesa; si voleu saber un poc de la història del castell dels antics Templers ( La planta del castell és bàsicament una adaptació de la planta dels monestirs del Cister a l'orografia de la muntanya, ja que es tractava d'un castell-convent i els cavallers de Montesa seguien la regla cistercenca)

http://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Montesa

http://ca.wikipedia.org/wiki/Orde_de_Montesa

http://ca.wikipedia.org/wiki/Orde_del_Temple

http://www.museumontesa.com/orde/index.htm

una incursió en el món del vi

2008-06-08T13:59:00.000-07:00

diumenge, 8 de juny de 2008, hem visitat de matí la finca Santa Rosa, a Ontinyent, on hem pogut degustar uns vins magnífics i enriquir el nostre humil celler; ha estat molt instructiu i la conversa molt agradable; segur que tornarem!!

paella al poli

2008-05-05T14:59:00.000-07:00

diumenge 4 de maig de 08 hem fet paella al poli; de postres, meló d'Alger i coques diverses, com poden apreciar; hem fet alguns plans

12 d'abril de 2008

2008-04-14T14:42:00.001-07:00

dissabte 12 d'abril, els festers de 2008 tornen a participar del sopar/ball d'ajuda contra el càncer, com l'any passat

açò no s'ha acabat / esmorzar tradicional

2008-03-17T02:11:00.000-07:00

dissabte de dolor, 15 de març de 2008, hem fet un esmorzar més o menys tradicional, com l'any passat, de sardina fresca torrada i ous caiguts, esgarradet de bacallà i alguns ibèrics al sequer del cardenal; en una foto els set festers; en l'altra, tot el grup d'amics que han volgut compartir amb nosaltres uns àpats tan especials, tot ben regat amb bons vins; ha fet un dia espectacular; alguns ja han dit que açò ho haurem de repetir, però que volen costelleta i faves tendres; serà per faves??

febrer 08 Andorra

2008-03-02T12:11:00.000-08:00

tres festers han viatjat a Andorra amb el club d'esquí de l'Alcúdia-Guadassuar-Algemesí i altres empelts; enguany ha fallat Vicent "Celda", que vingué l'any passat, però ha vingut Ximo Sais, esquiador expert; Pepe Pascual, formidable; i Miquel, temerari, però volia anar amb tots on calguera, que no li ho conten!!. Hem tornat sencers tots, tios i nebots!!

Quina quadrilla més bona!!

A que no tenim "uela"?

L'AURORA

2008-02-15T05:19:00.000-08:00

fotos del dia de la Mare de Déu de la Divina Aurora, a l'endemà de sant Vicent, en ordre invers: -les festeres en el Rosari de l'Aurora, a les sis del matí, amb un fred que pelava; els festers de sant Vicent 08 en el preparament de taula per al xocolate i mona que vam oferir als assistents al rosari; alguns dels festers entrants de sant Vicent 09 que van col·laborar portant l'anda (han fet bona colla!!); i les festeres de l'Aurora 08 amb les festeres de la Misericòrdia 07, que vingueren al rosari i ajudaren a servir el xocolate i les mones (perfectament habillades) als més de dos-cents cinquanta matiners de l'Aurora

entre mig de tots estos actes, des de les fotos del ball de la presentació de la fira i les de l'Aurora, hi ha moltes més fotos i coses que contar; però són fotos fetes pels fotògrafs del poble que encara no tenim. Al temps!!

cavalcada de la repartició de la carn

2008-02-03T14:12:00.000-08:00

provisionalment, tres moments de la cavalcada de la Repartició de la carn: de matí vam deixar les carrosses a punt i carregades, com es pot vore al vaixell; al moment d'eixir, ara ja amb les festeres de l'Aurora 08 dalt de la carrossa; la tercera durant el recorregut, on podeu apreciar un moment de confraternització d'un fester d'enguany(fira 08) amb les festeres de l'Aurora de l'any vinent (fira 09), de bon rotllo!!

sobretot per a la gent d'altres pobles, si no sabeu què és això de la Repartició de la carn, vos recomanem de llegir l'article de Rafael Polanco

http://guadassuarfesterssvicent08.blogspot.com/2008/01/la-repartici-de-la-carn.html

més fotos del ball

2008-01-30T14:56:00.001-08:00

la primera és del moment en què els festers obrim el ball, tots junts i a l'hora; les altres són d'alguns moments divertits/emotius, incloent el ballet de les xiques, el brindis de Vicent i Ximo, l'alegria de Pepe i Maribel, la de Javier en el paper de Toni Manero, i Vicent Sarabia ballant amb la seua filla. A que són una preciositat de fotos!!

primeres imatges de la festa

2008-01-29T12:43:00.000-08:00

dissabte 19 de gener, presentació de la fira a l'Auditori; en la primera foto, un moment de l'actuació del quintet de brass; la resta són del ball de la mateixa nit: Mario va estar sembrat, encara que Ximo no es va quedar arrere; ni Ximo ni ningú, doncs tots portàvem un bon nivellet; xè, espectacular!!!!

Com podeu comprovar, vam comptar amb l'aprovació del pater, qui, en darrera instància, ens va indultar. Des d'ací enviem una salutació a mossén Xavier.

Agraïment al poble de Guadassuar

2008-01-24T06:50:00.000-08:00

Els festers de sant Vicent Màrtir de 2008 hem acabat la nostra missió; ha conclòs el nostre any de festa amb la culminació del dia del nostre patró i el sendemà, dia de l'Aurora. Ha estat un any profitós, hem treballat pel poble i els resultats tots els coneixeu. Hem rebut moltes felicitacions.

Però això no hagués estat possible sense el suport de totes i tots vosaltres. És per això que vos demanem que manteniu el vostre compromís amb la festa i mostreu el mateix interés i esperit de col·laboració amb els nous festers entrants per a l'any 2009, als quals desitgem que els vagen molt bé les coses.

Per tot això, GRÀCIES, GRÀCIES, moltíssimes GRÀCIES!!!!

Fins sempre.

festers de sant vicent 2008
fira de guadassuar

PREGÓ 2008 - 21 gener 2008

2008-01-21T16:10:00.000-08:00

PREGÓ anunciador de la inauguració de la Fira 2008

POBLE DE GUADASSUAR!!

Aquest any commemorem, el dia dos de febrer, el 800 aniversari del naixement de Jaume I. És, ni més ni menys, el pare de tots els valencians; conqueridor, fundador i legislador del poble valencià. Va propiciar la fundació d'un regne nou a les antigues terres de Xarq Al-Andalus, habitades durant vora cinc segles pels àrabs. Rei d'Aragó, de Mallorca i de València, Comte de Barcelona i d'Urgell, i senyor de Montpeller. En tots aquests territoris la seua llengua, la nostra, senyorejà durant segles i encara hui perdura. Els valencians venim dels conqueridors i els posteriors repobladors. I Jaume I va fer el nostre sant Vicent Màrtir protector de la conquesta, sant i patró que a Guadassuar festegem el 22 de gener i li dediquem la nostra fira.
És de persones agraïdes recordar els seus pares.

POBLE DE GUADASSUAR!!

Per la unió de tots els valencians; per la unió dels pobles germans, fills del mateix pare; per la unió de les cultures i els diferents pobles d'Europa i de la terra; treballem per fer minvar la incultura i la ignorància; pel respecte i la cooperació entre els pobles com la via més encertada per a la prevenció de conflictes, i la construcció d'una cultura de la PAU. Desterrem polítiques de confrontació, interessades i obtuses.

Fem que el nostre poble siga acollidor durant aquests dies de festa, donem la benvinguda als germans dels pobles veïns de la nostra comarca, potenciem l'esperit de concòrdia i siguem respectuosos amb els altres. Done'm exemple als nostres fills. Els nostres fills i els fills de tot el món.

Xiquets i xiquetes, vos agrada la fira??

POBLE DE GUADASSUAR!!

VISCA SANT VICENT, VISCA LA FIRA DE GUADASSUAR!!

Miquel, en nom dels set festers.

SALUTACIÓ DELS FESTERS

2008-01-17T15:06:00.000-08:00

SALUTACIÓ DELS MAJORALS

Ja s’acosta sant Vicent i he rebut l’encàrrec de fer una salutació en nom dels set.
Portem mesos, des del gener passat que iniciàrem el periple, d’una activitat ara pausada ara frenética; i com més s’acosta la fira de 2008, més coses a fer.

A la marxeta normal de treballar i criar xiquets, li hem afegit un plus de reunions, rifes, sopars, loteries, dinars, alguna fugida, fotos, més loteries, més reunions, portal web http://guadassuarfesterssvicent08.blogspot.com/ ......., i ara el Llibre de festes, anar a les empreses i comerços a vore si volen anunciar-se i col·laborar econòmicament; contactar amb les persones que escriuran articles d’història, cultura, tradició, anècdotes.... sobre la festa; demanar escrits de salutació a les autoritats........ uf!!.
Hi ha tasca!

Però no és una queixa, ací estem perquè volem. Els festers, els majorals com deien abans (vegeu la salutació d’en Vicent Gimeno al llibre de 1997), els d’enguany i els de cada any anterior, de manera desinteressada i altruista s’arromanguen i fan la faena. I segur que acaba costant-nos algun gallet de la butxaca. Però es fa la faena a gust i amb la satisfacció de saber que estàs contribuint a mantenir una tradició secular d’una festa que ultrapassa els límits locals, fins i tot comarcals.

És per això que des d’ací m’agradaria retre un petit homenatge a tots els majorals que ens han precedit, i aprofite per encoratjar les futures generacions de fer la festa, que és una festa de tots, de tot el poble, i dels pobles veïns també.

Els meus records d’infantesa, com que jo sóc d’Algemesí, són de vindre a peu amb els amics i amigues, la colla, muntar a les atraccions de fira, passar per les “paraetes” i comprar el porrat, una mesureta de castanyes que li agradaven molt a la meua iaia, gaiatetes de caramel, pomes ensucrades, dàtils, margallons i una canyamel ben grossa que gastàvem de bastó en tornar al nostre poble, i de camí li anàvem fent repelons amb una navaixeta.

M’agraden les festes dels pobles perquè són un espai per a la convivència, perquè trenquen la rutina d’estar tot l’any treballant i celebrem en família unes coses, i amb els amics o el veïnat unes altres. Però m’agraden sobretot perquè són tradició, en el millor sentit de la paraula; o siga transmissió de fets, de costums, de pràctiques, de coneixements, de creences..... Perquè són autèntiques.

Són autèntiques, honestes, altruistes, portadores de CULTURA i de VALORS que traspassen les èpoques, les modes, els règims polítics i els governants de torn. Estem parlant del fet que ajuden a construir un model social. En l’actualitat, l’absència o carència de valors, la corrupció institucional i política, les modes passatgeres, el consumisme, l’estètica, la mentida, les apariències, les relacions personals superficials, l’avarícia, l’egoisme, l’enveja... no contribueixen en absolut en la formació de les noves generacions de joves.

Comença a ser més important el suposat èxit que dóna anar vestit a la moda, aparentar, portar bon cotxe, tindre moltes coses, consumir drogues, guanyar molts diners sense treballar, confiar en la sort, maltractar companys/es a l’escola o l’institut, ser un maleducat, no respectar ningú. I al remat, res, als vint anys ja estan farts de tot o estan cremats. És la gran diferència entre el SER i el TINDRE, ara hi ha molta gent que té moltes coses, però el cap buit o ple de pardalets. I és ací on radica el problema, en el model de societat que estem construint.

Amb tanta faena com fan els mestres, inculcant i treballant valors com la solidaritat, l’altruisme, la pau, la responsabilitat, l’amistat, el civisme, la igualtat, el respecte als altres, la llibertat de pensament, la cooperació, l’amor al proïsme, els drets humans, els deures com a ciutadà, el compartir, el respecte i la preservació del medi ambient. I en voltar el cantó de l’escola i per tots els mitjans de comunicació els ho desmunten tot.

Quan era menut, mon pare sempre em deia que “la sort se la guanya un mateix, dia a dia”, no hem de confiar massa en ella. Això ho sap molt bé la gent treballadora. I així i tot cada vegada som més esclaus de la faena i de la hipoteca. Alguna cosa falla.

Crec, millor dit, tinc la certesa que ens està passant una cosa que diu molt bé l’escriptor uruguaià Eduardo Galeano ''El mundo al revés premia al revés: desprecia la honestidad, castiga el trabajo, recompensa la falta de escrúpulos y alimenta el canibalismo''. És el món al revés. Era, com deia, el model social que estem costruint, el problema, i això afecta a qualsevol fill de veí, siga del carrer que siga. En moltes cases ja ho estan pagant, perquè a la curta i a la llarga, es genera molta frustració.

Per això dic que m’agraden les festes i estic content d’haver accedit a la petició de ser majoral, perquè estic convençut que mantenint aquesta transmissió de valors col·laborem en millorar el model social, per fer-lo més integrador de les diferències, més arrelat a la nostra identitat, més reivindicatiu, més plural, més democràtic, més just i més solidari. O almenys així és com jo ho veig, no tenim perquè estar tots d’acord!

Per acabar, solament em queda agrair, en nom de tots els majorals, la col·laboració de tot el poble que es bolca en tots els actes, en la loteria, en la rifa; dels comerços i les empreses, grans i menudes, que s’anuncien al llibre de festes; de les festeres de l’Aurora que ens aguanten cada dia i les de la Misericòrdia, amb qui hem compartit alguns bons moments. Entre totes i tots ho podem fer tot millor.

Rebeu tots una cordial salutació i us desitgem que passeu unes bones festes de sant Vicent i una bona fira.

Miquel; en nom dels set festers.

SALUTACIÓ DE LES FESTERES DE LA MISERICÒRDIA 2007

2008-01-17T15:03:00.000-08:00

SALUTACIÓ DE LES FESTERES DE LA MISERICÒRDIA 2007

Només cal anar al diccionari per fer que les paraules cobren sentit. Paraules que pel temps, pel seu ús, o desús, han passat a ser una cosa més de la rutina.

Mossèn Alcover, diu al seu diccionari:

MISERICÒRDIA f. 1. Profunda pietat o compassió que impulsa a perdonar i a socórrer. Casa de Misericòrdia, o simplement La Misericòrdia: casa de beneficència on solen recollir-se els vells o infants desemparats.

Som les festeres de la Mare de Déu de la Misericòrdia, la patrona del poble, la que ens ensenya a perdonar, a ajudar els que ho necessiten, a ser generosos i flexibles, en dos paraules, a ser bones persones, encara que això en els temps que corren no s’estile.

Des d’ací volem agrair als festers de Sant Vicent l’oportunitat que ens han oferit de tindre una finestreta en el seu llibre i volem desitjar-los que tot els vaja bé, que els isquen bé tots els preparatius i que gaudisquen de la seua festa, que acò és una volta en la vida. I que ja saben que els ajudarem en qualsevol cosa que necessiten.

També els nostres millors desitjos a tota la gent del poble, que per ells es fa. Sobretot pels xiquets que, en veure les rodes i les llepolies se’ls obrin els ulls com plats.

BONES FESTES

Salutació de mossén Xavier, rector de la parròquia

2008-01-17T15:01:00.000-08:00

SANT VICENT : UNA FE IL·LUSTRADA

Quan rebem el sagrament del bateig, perquè els nostres pares (afortunadament) així ho demanen a l’Església, ens introduïm en el Misteri de Crist, per a tota la vida; de manera que des d’eixe moment, quedem configurats amb Ell. En la vida i en la mort, “som” del Senyor, ho cantem en les Mises de difunts, perquè es que és així.

El bateig, que és el nostre naixement nou i definitiu, perquè naixem com a fills de Déu a la vida sobrenatural, també ens incorpora a l’Església com a membres vius del Cos de Crist; també ens perdona el pecat original que tots heretem dels nostres primers pares, exceptuant la Mare de Déu, que per això li fem festa el 8 de desembre, i, rebem, com una planteta, la llavor de la fe.

Eixa llavor de la fe, tan menuda com el xiquet o xiqueta que és batejat, es confia als pares i padrins per tal que tinguen cura d’ella i vaja creixent dia a dia. Açò crec que és així per a l’Església quan administra este sagrament a petició dels pares.

Però ara venen els problemes. La mateixa societat que els porta a batejar, després no vol que es visca el bateig, ni que es parle de Déu, ni saber massa d’eixa fe que acaben de rebre. No es vol formació cristiana, impedix quan pot que la fe es desenvolupe i cresca, i així tenim el que tenim, cada vegada menys informació, o més deformació de la fe cristiana.

I açò ho vegem tots com avança a ritme accelerat. Alguns cristians, amb els nostres defectes, (ni millors ni pitjors que altres, d’això no estem parlant, ni som qui per a parlar), vivim este fenomen amb molta preocupació i com una desgràcia.

Tot açò ve a compte perquè anem a fer festa a Sant Vicent, o a la Divina Aurora, o al mateix Crist de la Penya, o a la Mare de Déu de la Misericòrdia, o de l’Assumpció, o a Sant Roc, però haurem de reconéixer que entre el sentit del Sant o Santa en qüestió i el que significa la seua festa, i nosaltres, falta ficar “coses” de la nostra part.

Sant Vicent Màrtir, el Patró del nostre poble, a qui devem també, per la seua sang vessada, la nostra fe, és un jove il·lustrat en la fe, la qual predicava en nom del Bisbe Sant Valeri que tenia dificultats per a parlar; però sobretot, per la seua vida i testimoni. Crec que també està dient-nos que cal il·lustrar la nostra fe, que alguna cosa hem de fer per a formar-nos, que no podem viure sols de rendes i de la suposada fe dels nostres majors. Que també les noves generacions són convidades a arrimar el muscle, si és que volem ser cristians del segle que acaba de començar.

Sembla que de moment naveguem en la indefinició en aquestes qüestions, com esperant, “a vore-les vindre”.

Contemplar a Sant Vicent, crec que alguna cosa ens ha de remoure, si la seua vida es també espill per a nosaltres, per a les nostres famílies, i per al nostre futur com a cristians.

Bones festes vos desitja Javier. Rector.

LA VIDA DE GUADASSUAR EN EL PASSAT (1808-1908-1958)

2008-01-17T05:45:00.000-08:00

LA VIDA DE GUADASSUAR EN EL PASSAT (1808-1908-1958)

J. Enric Mut i Ruiz
Cronista Oficial de Guadassuar

1. Guadassuar en 1808.

L’any 1808 començà amb la caiguda de l’Antic Règim i l’inici de la Guerra del Francés. L’ajuntament de Guadassuar (4 de gener) estava constituït per:

Fèlix Boïls, alcalde ordinari primer
Joaquín Sentamans, Bautista Belsa, Tomàs Esteve, Josef Orta i Talens, regidors
Bautista Montalvà, diputat
Joaquín Osca i Bonet, síndic Procurador General
Policarpo Montalvà, síndic Personer del Comú
Tomàs Martínez, alcalde de la Hermandad
Joaquín Boïls i Alapont, dipositari
Bautista Belsa, regidor segon, regidor diputat
Joaquín Colomina i Montalvà, dipositari de Propis
Joaquín Montalvà i Perales, Vicente Perales i Osca, Josef Pals, perits llauradors

Nomenen com a advocat de la vila, el Dr. Luis Pasqual Franco, advocat dels Reials Consells, resident a Alzira, per als diversos plets del municipi. També elegeixen com a predicador de Quaresma, competència municipal aleshores, Fra Fèlix Serena, religiós caputxí, del convent de la vila d’Alzira.

En la sessió del dia 7 de febrer l’ajuntament tria ja els majorals que hauran d’organitzar la festa de Sant Vicent de 1809, segons el costum seguit: En aquell moment tres persones forçoses s’encarregaven de la festa i de la Repartició de la Carn, amb l’ajuda dels impostos o cises imposades a certs productes i la cria d’animals, etc.

“Que por quanto hasta ahora se havían nombrado electos para la recuadación y distribución de limosnas para la festividad del titular y Patrono San Vicente Mártir, que [ha] de celebrarse en el año mil ochocientos nueve, unánimes y conformes eligieron para tales electos a Manuel Sentamans, Pedro Vicente Osca y Tomàs Añó. Y lo firmaron los que supieron.”

Entre els dies 17 i 19 de març es van produir els avalots coneguts com el Motín d’Aranjuez que suposaren l’abdicació forçosa de Carles IV i la destitució de Godoy. Començà així el regnat de Ferran VII, conegut com el Desitjat, tot i que després és va convertir en un monarca absolutista lligat a l’Antic Règim.

Dies després la família reial serà retinguda a Baiona (França) i s’intensificarà l’ocupació militar francesa amb l’entrada del mariscal Murat a Madrid. El dia 2 de maig es produirà la sublevació del poble de Madrid.

La Guerra del Francés tindrà lloc entre 1808 i 1814. L’ocupació de les terres valencianes tindrà lloc en 1811 pel general Suchet i la Ribera serà ocupada entre els dies 25 i 26 de desembre (Cullera, Alzira, Bunyol, Xiva; Xàtiva, el dia 27).

2. Guadassuar en 1908.

El període comprés entre 1874 (restauració de la dinastia borbònica després de la 1ª República) i 1923 (dictadura de Primo de Rivera), és conegut a Espanya com l’època de la Restauració (regnats d’Alfons XII i Alfons XIII), caracteritzada a grans trets per l’alternança en el poder dels dos grans partits polítics, el partit Conservador, dirigit per Antonio Cánovas del Castillo, i el partit Liberal, dirigit per Práxedes Mateo Sagasta, molt pròxims ideològicament (bipartidisme oficial). Aquest règim era conegut com el del turnisme, perquè arreglaven les eleccions per turnar-se en el poder quan tocava. També afavoria el manteniment del caciquisme local perquè era una manera de controlar les eleccions.

Entre 1907-1909 els governs d’Espanya són del Partit Conservador, presidits per Antonio Maura.

A Guadassuar, en 1908, governa un Ajuntament Liberal, integrat per:

D. Vicente Marqués Oliver, alcalde
Joaquín Oliver Lledó, 1r tinent d’alcalde
Bernardo Peris Dolz, Joaquín Ribes Navarro, Joaquín Osca Barberà, Vicente Barberà Pérez, José Añó Cléries i Salvador Ruiz Osca.
Secretari de l’Ajuntament: Gonzalo Vilar
Jutge: Rafael Gimeno Marzal

L’any comença amb fortes pluges que obliguen a suspendre i retardar la Fira, perquè els camins eren intransitables a causa del fang. Al diari del dia 21 de gener podem llegir:

Notas regionales:
GUADASUAR.- Por causa del temporal ha sido aplazada la feria hasta el día 1º del próximo febrero. (“Las Provincias”, dimarts, 21 de gener de 1908)

És una època en què comencen a preocupar-se ja per les infraestructures bàsiques de la població, per això acorden demanar permís a la superioritat per a estudiar la possibilitat de construir un clavegueram en la població i empedrar els carrers (rastells i voreres), si és possible el finançament. Continuen amb la construcció de voreres que falten en el carrer Estret i 2 de Maig, i la reparació de totes les de la vila. Aproven també l’adquisició de 5 arbustos, per a l’Alameda (= carrer de l’Ermita) i un per a la plaça de Sant Bernat, i 8 xipresos per al cementeri, dels quals encara en podem vore algun. I, finalment, acorden obres de reparació, millora i neteja del cementeri general.

En el mateix sentit, per millorar el benestar de la població, acorden fer obres de conservació del llavaner públic, ubicat al final de carrer d’Alzira, i autoritzen l’ampliació de les línies elèctriques a dos carrers més (Sant Roc i Carretera). En moltes cases no hi havia llum i tampoc en molts edificis públics, només als carrers trobem alguna “pereta”. A l’ajuntament hauran d’augmentar les “peretes”, perquè eren escasses: “… A propuesta de la comisión de alumbrado público y previa deliberación al efecto por unanimidad se acuerda el aumento de diez luces que se instalarán en la Casa Consistorial, nueve de ellas, y una en el Retén…”. Tampoc es tiraven els mobles vells sinó que s’arreglaven i s’escalfaven amb carbó, els qui podien: “Se acuerda el abono de cien pesetas a D. José Alonso Castells por el importe de varias recomposiciones hechas en el mobiliario de la casa Consistorial y otros efectos de carpintería, en el corriente año, y 75 pesetas a Hermenegildo Llopis por carbón suministrado a las oficinas municipales durante el pasado invierno…”.

Altres autoritats del poble eren el rector Miguel Roig, rector regent, i mossén Eduardo Alberich Verdejo, rector jubilat, i el vicari, primer, mossén Arturo Ruiz Perales de Guadassuar, i, després, Juan Bautista Calabuig Revert (futur Auditor del Tribunal de la Rota de la Nunciatura Apostòlica de Madrid). A més del metge titular actuava el metge Germán Palop Pla, que cada any havien de revisar els quintos útils per fer el Servici Militar.

Però la notícia més important de l’any és la suspensió de l’Ajuntament per ordre del Jutjat d’Alzira i la constitució d’un nou Ajuntament provisional. No sabem els motius d’aquesta decisió, però deu relacionar-se amb la disputa pel poder entre els partits. Ràpidament, tots els membres de l’ajuntament, tots els treballadors inclosos, van presentar per escrit la seua dimissió.

El dia 8 de setembre es va constituir el nou ajuntament interí en aplicació de l’Acte de processament i suspensió dels càrrecs d’alcalde i regidors de 29 d’agost, contra Vicente Marqués Oliver i altres, dictada pel jutjat d’Alzira. Estava format per:

Blas Colomina Montalvà, alcalde
Antonio Oliver Barberà, 1r tinent d’alcalde
Vicente Cerdà Osca, 2n tinent d’alcalde
Federico Sais Osca, síndic
Vicente Roig Juan, suplent
Carlos Barberà Gimeno, regidor interventor
Regidors: D. Vicente Garcia Martínez, primer; Vicente Alonso Ramos, segon; Aurelio Perales Osca, tercer; Enrique Rosell Barberà, quart
Alcaldes de Barri: Desiderio Montalvà Perales, primer sector; Benjamín Colomer Sala, segon sector
Juan Bautista Garcia Roselló, dipositari

José Perales Badillo, oficial major
Agustín Gimeno Garcia, oficial de secretaria
Vicente Vidal Lacruz, agutzil i pregoner
Guardes nocturns: José Gras Martínes i Salvador Torres Ribes
No es nomenen guàrdies municipals de Policia Urbana, diürns, per fer economia.
Recaptador agent executiu (1’5%): Vicente Mut Sentamans
Director del rellotge públic: Francisco Olcina Soriano
Neteja del llavaner públic: els vigilants nocturns
Guardes de Policia Rural: Salvador Castelló Barrios, Joaquín Sentamans Ruiz, José Sais Cléries i Joaquín Miravalls Català.

Però, ací no s’acaba la història, perquè el Governador comunica, el dia 5 d’octubre, que el jutge de Primera Instància d’Alzira ha declarat sense efecte l’acte de processament de 28 de setembre. Per això, cal de nou formar l’ajuntament, però com tots els membres de l’ajuntament havien presentat la seua dimissió formal, s’acorda una solució mixta (15 d’octubre): Per una banda, continua el nou Ajuntament, i, per l’altra es reintegra com a regidors a Vicente Marqués Oliver, Joaquín Oliver Lledó, Joaquín Ribes Navarro i Vicente Barberà Pérez, cessant els regidors que els havien substituït: Vicente Cerdà Osca, Enrique Rosell Barberà, Vicente Garcia Martínez i Vicente Alonso Ramos. A més, Vicente Marqués Oliver passa a ser segon tinent d’alcalde.

Pel que fa a l’activitat municipal, continuen les dificultats per mantenir les infraestructures municipals: Han de revisar les Escoles perquè el mestre propietari de l’escola de Xiquets, Rigoberto Belda Martínez, denuncia l’estat perillós. També ordenen la revisió de l’escorxador municipal i del pont ruïnós de la séquia del Comte en el camí del Carrascal i cementeri. I els guardes rurals denuncien que en la Garrofera, propietat del municipi, “habían observado una porción de pinos rodados con hacha” (16 de setembre). En efecte, hauran d’acometre la reparació de l’escola i habitació del mestre, del pont i de l’escorxador públic, perquè tot presenta ruïna (24 de setembre).

Per últim, seguint consignes superiors, “A propuesta del concejal D. Vicente Garcia Martínez se aprueba por unanimidad dar el nombre de Dos de Mayo a la calle de Canalejas”, anomenada així des de 1907, per commemorar l’aniversari (1 d’octubre).

3. Guadassuar en 1958.

L’any 1958 comença amb les conseqüències de la “Riuà” de 1957, que encara s’arrosseguen. Aquell 14 d’octubre de 1957 les aigües devastaren València, però el Riu Magre també se’n va eixir de mare i va destruir el gual del Cano. Al pont d’Algemesí trobaren un mort que el riu Sec havia arrossegat des de Venta Mina.

Guadassuar vivia en unes condicions adverses, la gelada de 1956 havia fet arrancar molts tarongers i, a més, la producció va minvar extraordinàriament en anys successius. Així i tot, Guadassuar va ajudar des del primer moment a la gent de València. El dia 15 ja eixien cotxes i motos cap a València (àrea assignada =Natzaret) amb sacs de pa i garrafes d’aigua.

L’ajuntament, presidit per Eduardo Beltrán Mut (regidors, José Añó Montañana, Moisés Boïls Osca, i Secretari, Ramón Fuentes López, jutge de pau Antonio Ors Domingo), organitza la recollida d’ajudes. Guadassuar contribuirà amb unes 40.000 ptes de l’època (240,40 euros), entre diners en metàl·lic (31.725 ptes) i aliments, a part de la roba i mobiliari de casa.

L’ajuntament aportarà 10.000 ptes. (60,10 euros), la parròquia unes altres 10.011 ptes, el Cinema Guadasuarense 2.506 (la recaptació de dos sessions), el Grup Escolar Balmes 1.402, els treballadors de l’ajuntament 1.160, la Junta local de Regs 1.000, els treballadors de la Junta 150, l’Hermandad de Llauradors, presidida per Salvador Mut Sentamans, aportà 400 k d’arròs, la Cooperativa Agrícola del Crist 100 k d’arròs, etc. Molt comentada va ser la donació de 147’80 ptes dels germanets Saravia que trencaren la seua vidriola per donar-les als afectats.

Igualment va ser molt destacada la tasca de sensibilització de Ràdio Guadassuar, (administrada per José Rodríguez González i amb els locutors Carmen Boïls Rodríguez i Salvador Colomer Añó), de les Dones d’Acció Catòlica, que recolliren unes 700 peces de roba, i del Frente de Juventudes, en la recollida de mobles.

Campanya de Nadal i Reis de 1958. El dia 2 de gener el Club d’Amics dels Estats Units de Guadassuar va organitzar un festival artisticomusical, en el qual participaren: “Salvador Ribes, artista de canto español; Ángel Aguilar, flamenquista; Evaristo Noguera, gran revelación de melodías modernas; el maestro Francisco Olcina, mago de la guitarra; el niño Ricardín Llovell, gran esperanza de Guadasuar; Genoveva Salón, cupletista; el maestro Vicente Perales, gran pianista; Manuel Arnandis, gran jotero; José Gomis Santamans, artista de baile americano y los acordeonistas José María Boils y Vicente Esteve y Antonio Garrido, gran promesa del cante jondo, todos los cuales, juntamente con el locutor José Peris Pérez, hicieron pasar al público guadasuarense una amena y agradibilísima velato, tanto por el alto y puro estilo artístico como por la finalidad que se perseguía en la misma.
El público quedó deseoso de que veladas como éstas se repitan con más frecuencia.
V.B.R. (Las Provincias, 11 de enero de 1958)

Un altre guadassuarenc que es va solidaritzar amb els afectats va ser el Bisbe d’Arad, monsenyor Vicent Roig i Villalba (Guadassuar 1905 - Valledupar 1977), que havia arribat en novembre de 1957 al poble. Quan va arribar a València i va contemplar la catastròfica situació, va donar el seu anell episcopal per als damnificats.

Des del seu nomenament de bisbe en 1946, en què va ser declarat Fill Predilecte de Guadassuar, no havia tornat al poble, per això aprofità el seu viatge a Roma, per fer la Visita ad limina al nou Papa Joan XXIII després de la mort de Pius XII, per visitar el seu poble i els seus familiars. Durant la seua estada a Guadassuar presidirà totes les festes religioses i actes diversos (Festa de Santa Cecília, Sant Vicent, Setmana Santa, Sant Isidre, Confirmacions, Comunions; benedicció altar de Sant Antoni, bandera d’Acció Catòlica de les Dones, Granja Cuper, casament Polanco-Villalba, etc.), visitarà Otinyent (Confirmacions i comunions), on el seu germà Julio Roig i Villalba és arxiprest i rector de Santa Maria i, i altres llocs, com l’Alcúdia. En el viatge a Roma, efectuat en maig de 1958, l’acompanyaren dos autocars amb veïns de Guadassuar, que aprofitaren per visitar diverses ciutats.

Aquell any serà proclamat Fester d’Honor de la Festa de Sant Vicent, festa que rebia aleshores una subvenció municipal de 2.000 ptes (12 euros). Es van repartir 800 racions de menjar en la Repartició de la Carn, cosa que indica que encara n’hi havia molta necessitat, i des del balcó de l’ajuntament va parlar el pare Estanislao, Provincial de l’orde caputxí. Era rector Salvador Cotanda Mateu i vicari Joaquín Tur Bonora.

Al Programa de Festes de 1958 podem llegir com era habitual fer un concert cada vesprada, un després de la Repartició i altre abans de la processó de Sant Vicent. La fira va acabar amb l’incendi d’una roda de cotxets, propietat de Dolores Segarra Ballester de València, situada enfront del “Cinema Guadasuarense”.

En les eleccions del terç familiar, va ser elegit nou regidor de l’ajuntament Pio Pellicer Sanz.

La Setmana Santa va ser molt celebrada i solemne. El dia 28 de març el bisbe va beneir el pas de la Mare de Déu dels Dolors, obra de l’escultor Vicente Rodilla; el dia 29 el pas de l’Oració de l’Hort i el dia 1 d’abril el pas de la Preciosíssima Sang, obres d’Enrique Galarza.

Dos grados bajo cero en Guadassuar
Guadassuar.- (Por teléfono, de nuestro corresponsal Agustín Roig).- De cuatro a cinco de la tarde del pasado domingo nevó copiosamente en esta localidad, pero no llegó a cuajar la nieve por caer juntamente con el agua. El termómetro registró dos grados bajo cero. Los más mayores del lugar no recuerdan que por estas fechas haya ocurrido un hecho semejante. El 6 de abril de 1916 hubo una gran helada, pero fue en las montañas circundantes.
Los daños que haya podido ocasionar este temporal no se pueden apreciar por el momento, pero es de suponer que habrán resultado perjudicadas notablemente las plantaciones de arroz, plantaciones de patatas y de naranjos.
(Levante, 15 d’abril de 1958)

El dia 11 de maig va beneir la imatge de la Mare de Déu de la Misericòrdia, que enguany compleix 50 anys, la qual va ser passejada per tots els carrers de Guadassuar durant els mesos de juny i juliol. També s’estrenaren els Gojos a la Mare de Déu, amb text del rector Salvador Cotanda Mateu i música d’Agustín Roig Barrios, subdirector de la Banda de música i Cronista de Guadassuar des de 1954. A finals de juliol, abans de tornar a Colòmbia, el bisbe encara va presidir l’acte de dedicació del Carrer de la Pujadeta a la Mare de Déu de la Misericòrdia. Finalment, se li va dedicar una vetlada literària d’homenatge i adéu, en la qual el cronista Agustín Roig Barrios li entregà l’estudi “Genealogia del P. Vicent”.

Aquell any un altre guadassuarenc va destacar en les notícies, el pare Estanislao va ser nomenat a Roma Definidor General de l‘Orde Caputxí per als països de parla hispanolusitana, a més dels altres cinc definidors (llengua alemanya, anglesa, francesa, italiana i orientals). Quan va arribar a Guadassuar en el mes de juny se li va organitzar una gran recepció a l’Ermita de Sant Roc.

La situació agrícola es va agreujar amb les grans gelades d’abril, la pedregada de maig i les pluges d’octubre, situació adversa que calia sumar a la limitació dels adobs per part de l’estat. En aquell moment cada llaurador només podia adquirir 50 k de sulfat amònic per fanecada de tarongers. A mitjan any aconseguiren un nou repartiment de 50 k per fanecada d’arbres grans i de 25 k d’arbres menuts. Els preus també eren baixos: es queixen que el quilo de blat es paga a 5 ptes (Un diari costava 1’5 ptes). La taronja, en canvi, a causa de l’escassesa havia pujat en la campanya 1957-1958 a 50 ptes l’arrova.

El corresponsal del diari Las Provincias, Vicente Barrios, escrivia:
“Campaña naranjera.- Está finalizando –aunque en realidad no había empezado- la campaña naranjera en esta localidad, pues las pocas arrobas de naranja nável que los naranjales de este término municipal –no llega al cinco por ciento de su producción normal- habían producido, se está recolectando rápidamente, pagándose a razón de 50 pesetas la arroba. ¡Qué lástima que la producción no hubiera alcanzado por lo menos el cincuenta por ciento!”

Per tot això calia produir altres productes per elevar els ingressos (arròs, dacsa, blat, etc.). Moltes famílies havien d’anar a França per guanyar els jornals que ací faltaven, a segar i birbar arròs.

Les pluges del 26-27 d’octubre foren intenses i el riu Verd es va desbordar per cada costat en uns 2 quilòmetres, des de Maranyent fins a l’estació d’Alzira. Forts danys patiren les produccions de creïlles i cacau, i les taronges s’aiguaren. La pluja torrencial i el vent huracanat tombaren arbres i voltaren parets i fumerals. A Guadassuar destaparen l’entrada d’un dels antics refugis antiaeris construïts durant la guerra civil. Segons els registres meteorògics caigueren uns 181 litres m2.

Una preocupació que continua és la de comptar amb centres escolars en condicions i amb capacitat. En l’any 1957 havien nascut 77 xiquets (33 xiquets i 44 xiquetes), les defuncions havien baixat a 47 (23 hòmens i 24 dones) i els matrimonis havien sigut 33. El creixement demogràfic demana noves aules, per això s’encarrega un projecte d’un nou Parvulari a l’afamat arquitecte Javier Goerlich Lleó, a construir en el solar de Mestre Cuevas-Isidro Payà, que mai es va portar a terme.

Com a curiositat, al saló de lectura del Catòlic, els socis podien llegir els diaris valencians, Las Provincias i Levante; La Vanguardia de Barcelona; ABC de Madrid; els diaris esportius Deportes i Marca, i les revistes Actualidad Española, Blanco y Negro, Mundo Hispánico, etc.

Pel que fa a l’estat, la incorporació d’Espanya al FMI (Fons Monetari Internacional) i al Banc Mundial suposarà la fi de l’autarquia econòmica, de l’intervencionisme econòmic de postguerra que tanta fam havia fet passar als espanyols. En el govern les tensions entre tecnòcrates i falangistes, que cada vegada tenen menys poder, s’accentuaren. El Ministeri de Comerç promourà l’operació Supermercats, que canviarà la vida dels residents a les grans ciutats. I l’actor Tyronne Power morirà a Espanya durant el rodatge de “Salomó i la reina de Saba”.

J. Enric Mut i Ruiz
Cronista Oficial de Guadassuar

Fonts consultades:

· A.D.V. (Arxiu Diocesà de València).
· A.H.N. (Arxiu Històric Nacional, Madrid).
· A.M.G. (Arxiu Municipal de Guadassuar). Llibres d’Actes municipals, sig. 4005 (anys 1795-1816), sig. 4018 (any 1908) i Llibre d’Actes (any 1958).
· A.R.V. (Arxiu del Regne de València, València).
· Hemeroteca de la Biblioteca Valenciana (Sant Miquel dels Reis): Periòdics “Las Provincias” (1908; 1958, corresponsal Vicente Barrios Rosell) i “Levante” (1958, corresponsal Agustín Roig Barrios).

Nota: L’ajuntament de València en agraïment a l’ajuda rebuda després de la “Riuà” de 1957 va denominar un carrer de València com Carrer de Guadassuar. Estava situat a la vora del Camí de les Moreres (actual Ciutat de les Arts i de les Ciències), per això hagué de ser canviat quan començà la construcció de l’Hemisfèric. Actualment el Carrer Guadassuar està ubicat en el barri de Campanar, darrere de l’Hospital 9 d’Octubre.

Des d’Algemesí: LA FIRA DELS FORASTERS

2008-01-17T05:41:00.000-08:00

Des d’Algemesí: LA FIRA DELS FORASTERS

Guadassuar i la seua FIRA mereixen el nostre reconeixement per haver arribat a convertir-se en una institució i un dia determinat de l’any, en centre de peregrinatge dels pobles de l’entorn; i és que el poble i especialment l’ambient de la Fira té un “no sé què” (de ser persona empraríem l’anglicisme “sex appeal”) encisador que ens atrau a través de generacions.

No podem negar l’existència de característiques comunes a una determinada zona, mes tampoc podem negar la idiosincràsia, les particularitats i diferències entre pobles sovint ben apropats.

Guadassuar té eixe “no sé què”, té unes diferències ben acusades que l’enriqueixen i són com un llaç invisible que ens atrau i ens fa anar, almenys, una volta a l’any, el dia de la Fira; a més a més d’alguna nit d’estiu a les danses. I, per alguns, el lligam es fa més fort i les visites són més continuades.

Anar a al FIRA DE GUADASSUAR entra dins d’eixa nebulositat de la nostra infantesa. Els nostres pares ja ens portaven i contaven com ells, de menuts, havien fet eixe camí (abans ple de revoltes) amb fang i fred, dalt del carro, acompanyats pels soroll característic de desconjuntat que les rodes feien al marxar per dins de la trilla. Ells i nosaltres continuàrem la tradició fins que ja adolescents començàrem a anar-hi sols. Era la primera festa que teníem després de Nadal. A l’escola amb motiu de la Fira de Guadassuar teníem festa (fins aquí arribava el vostre atractiu). Per a nosaltres, però, era una festa nostra.

A banda del viatge, el primer que recordem són els arrepinyons al tros entre els Quatre Cantons a l’Ajuntament i a l’entrada del Ravalet, i l’obligació de tornar al nostre poble carregats amb el margalló, canyamel, dàtils, avellanes, ametles i castanyes seques.

Però, mentrestant, ens havíem comprat la pilota, pujat als cavallets i menjat algun que altre dàtil (que ens donaven a tastar o l’agafaves tu, tan sols amb la intenció de tastar-lo). Mentrestant havies fet coneixences noves d’altres pobles o tornaves a vore’ls dels anys passats. Allí ens ajuntàvem des del Marquesat de Llombai, Carlet, L’Alcúdia, als d’Algemesí, Alberic, Massalavés i Alzira, i, per suposat, quasi tot Algemesí.

Tot allò passa, i quan ja de majors s’apropen els dies de la FIRA, ho recordes i comentes davant dels teus fills, parles del viatge i de tot el que la fira porta dins d’ella, els contagies de la mateixa il·lusió de la teua infantesa, i arribat el dia 22 t’ho demanen: “Pare, porta’m a la Fira de Guadassuar”, i encara que el nostre món no és d’abans, els mitjans de comunicacions permeten fer el viatge en menys de dues hores.

Allí entres de nou dins d’aquell món de joventut i després d’acomplir el ritu dels arrepinyons, cavallets, tastar els dàtils, tornes a casa carregat amb el margalló i el canyamel; cansat, però content d’haver complit un any més amb eixa tradició immersa dintre del teu cor.

Vicent Castell Llàcer (1937- 2001)
(Article publicat a la Revista de Guadassuar Inquietuds, núm. 5, de gener de 1978)

LA FIRA DE GUADASSUAR

2008-01-17T05:33:00.000-08:00

LA FIRA DE GUADASSUAR. Josep-Antoni Domingo i Borràs

Anava a ser la primera classe, a primera hora, del primer dia de curs, d’un estiu a punt d’acabar que encara es feia de notar. Començava per fi el darrer d’un llarg seguici de trenta-vuit anys de trajectòria plens d’aventures i coneixences i l’anhelada Itaca s’oferia ja a l’abast. Ja n’hi havia hagut prou de viatge, ja! Ja hi era hora, al cap de tant de temps! Arran d’avui, per millor assaborir-ho, va pensar, el millor serà comptar els dies que aproparien poc a poc la meta tant desitjada i definitiva: la lluminària atraient, la brillant data del final de curs. I després... a fer allò que abellisca per sempre més! També va fer un ràpid esment sobre quants de joves, pobrets, l’havien suportat? Mentre així cavil·lava i amb altres semblants coses, pujava mecànicament les escales que aconduïen a l’aula del primer pis on hi era el grup d’adolescents, xiquetes i xiquets del tercer de l’ESO, línia en valencià, d’un Institut públic de ciutat que l’esperaven amb un cert grau d’expectació, doncs alguns ja en sabien del personatge que precedentment havia estat professor d’amics o coneguts, o bé de germans, cosins, oncles i fins i tot, encara què només uns ben pocs, de sa mare o son pare. Entre dites i pensaments quan se n’adonà ja hi era dins l’aula palplantat davant d’ells –seixanta ulls escrutadors rodons com a plats- tot saludant-los amb el ritual bon dia i un somriure als llavis. Després d’unes altres paraules de cortesia amb l’ànim de trencar el gel d’aquest primer encontre i també amb la intenció de conèixer-los individualment es va disposar a passar la llista amb veu alta. Començà: Anyó Ribera... i sense acabar de llegir el nom de sobte li pregunta si és de Guadassuar. El xicot, enrojolant-se amb una certa timidesa i cor sorprès, diu que no, que ell no. I ton pare i ta mare? Si, ells si. I els teus avis? Tots, va dir, tots, a més viuen allí. Jo hi vaig tots els caps de setmana. I canviant de to, pregunta: perquè s’ho ha imaginat? Però si només manca que t’anomenes Vicent... contesta el mestre. Amb això respon: no, no, em diuen Antoni. Doncs mira per on que no ens n’hem anat ni una setmana... si amb eixos cognoms no pots ser més què de Guadassuar! Coneix el poble?, Què? I li contesta: la fira, home, la Fira de Guadassuar. Soc també riberenc, d’Algemesí, veí. I d’immediat el xicot va esbossar un ample somriure de satisfacció.

No era la primera vegada que la trobada amb guadassuarencs, nadius o oriünds, dones i homes, -i a la llarga de la vida n’he conegut bastants i tots de bona estima- em feia recordar la fira, però... la fira com clar i inequívoc senyal d’identitat del poble i també com un exacte referent a la contrada. Tothom sap que els habitants d’alguns pobles de la Ribera tenen per costum visitar la fira i fins i tot en temps pretèrits no massa llunyans la celebraven amb diada o almenys mig jorn de festa, com és i era més encara abans el cas d’Algemesí. Cal només al respecte remirar-se el llibret de versos La Fira de Guadassuar publicat en 1962 –veritable antologia costumista- deguda a l’aristofànic poeta algemesinenc Lluís Martínez Domínguez (1903-1969). I és que la fira de Guadassuar marca la primera fita important del calendari de celebracions i rituals festius de la Ribera del Xúquer: “A Nadal un pas de pardal, i a sant Vicent de la Roda el dia allarga una hora” tot referint-se a eixe nou dia, creixent ja des del mateix cor de l’hivern, amb més llum i calor solar que ben prompte farà despertar la natura i brostar la novella vida vegetal i subsegüentment l’animal; per altra part però era antigament també –ara no puix que som en plena febre d’activitats citrícoles- el temps més esmorteït i inapte per a fer feines al camp i, puix que el llaurador no s’aturava mai, temps per excel·lència de reparació i renovació del llauró. Així doncs, la fira primitiva contindria certes activitats comercials per a l’abastament d’estris, ferramentes, aixovars domèstics i queviures a les que s’afegirien poc a poc després d’altres més be d’esplai i oci –de mercat a porrat- i s’embolcallaria amb el pas del temps amb tot un complex ritual d’actes, patronatges i institucions fins convertir-la en Festa Major.

Per lligams familiars vaig tenir la sort de conèixer la fira i gaudir-la des de ben xiquet, gràcies a un personatge molt genuí i popular: el tío Ismael, el de l’hostal. Era germà de llet del meu avi Bernat. Tots dos havien passat junts infància i joventut compartint amics, alegries i penes. Contaven els majors que Ismael va eixir de ca nostra per a casar-se i viure a Guadassuar, però sempre va mantenir una especial benvolença envers la família, els amics –a més de Bernat Garrofa, els entranyables Quico Penya, sobretot, i Vicent Matxacante-, i el poble, on era tan conegut com a Guadassuar. No faltava mai per festes d’Algemesí (Crist, Mare de Déu de la Salut, Bous...) i de casa fins i tot tenia clau pròpia i habitació sempre parada per a ell, coneguda entre els domèstics com “la del tío Ismael”. El recorde de complexió apersonada, fort i àgil, de pell rosada i un somriure constant als llavis, vitalista, obert de caràcter i raonador, alegre en el tracte amb els demés i seriós amb el treball i els interessos propis. Una bona persona! Vestia indefectiblement sempre brusa negra, camisa grisa, pantalons rallats i espardenyes de careta, i es cobria el cap amb gorra de visera també negra. I tot de normal, sense cap falsa addició, un autèntic personatge d’època. Un magnífic i veritable tío Canya per a que ho comprenguen els joves d’ara.

En haver passat les festes nadalenques s’esperava amb emoció el dia la Fira de Guadassuar, per a la qual l’avi el dia dels Reis ens havia repartit als menuts de la casa unes estrenetes. La mateixa vespra, mon pare em deia que li demanara permís al senyor mestre per deixar-me anar i l’home ho trobava d’allò més natural i lògic. Arribat que era el dia sant Vicent de la Roda, de bon matinet, l’avi Bernat aparellava el carro i sobre l’empostat contra els varals disposava dues rengles de cadiretes que ocuparíem la seua filla major, ma tía Pepa, fadrinota i corredora, governanta de la xicalla, i els seus nets més espigadets però que no havien assolit encara els quatre sagraments. L’entusiàstic passatge seria transportat per Careta, una egüeta de pell color canella, pèl llis i lluent, que amb pas nerviós ambientava el viatge amb la dringadissa rítmica de les campanetes del collaret, sobreposada als cruixits estridents del carro pels clots del terrós camí. L’avi, fora de poblat, s’asseuria a la barra.

Amb enyorança recorde encara el trajecte. Des de dalt del carro, com si d’una privilegiada talaia es tractara, em complaïa d’albirar l’extensió plana de la Ribera amb tots els verds xarolats, iridescents, dels tarongers sota la llum d’aquell assolellat i calmat matinet de gener. M’agradava reconèixer el perfil i fesomia dels campanars de cada llogaret i allò contribuïa a fer-me la idea de què riberencs érem els de tots els pobles. L’avi ens deia que era molt important reconèixer-los perquè així sempre sabràs on hi ets, i a més ens assabentava sobre les sèquies, caminois, sendes, partides, etc... d’aquella rural i pròxima geografia. La tieta ens cridava l’atenció sobre el molló de vora el camí que partia els termes i de quin poble era cadascuna de les parts de la imaginària ratlla que traçava. I així, amb semblants raonaments, entre voltes i revoltes, enfilàvem la recta final que aviava ja directe. Arribats que hi érem a l’ermita, l’avi davallava i prenia l’animalet del cabestre i, per evitar entrar pels carrers, doblava cap a la dreta per un camí nou que envoltava el poble que els nadius anomenaven Gran Via, on sol hi eren les escoles, i poder així guanyar el camí d’Alzira on estava l’hostal d’Ismael.

Era l’hostal un casalot de gran portalada, sempre obert de bat a bat, amb diverses dependències: ampla entrada, xemeneia, menjador i cuina, habitacions, cobert, estables diversos i corts, i allà a la fi l’hortet. L’entrada era saludada per tota la família: el tío Ismael, la dona, les filles, el gendre i el netet. Les salutacions, paraules de benvinguda i abraçades eren barrejades amb moviments inquiets de Careta, cabotades, tremolors, eriçada d’orelles i mirades de reüll... en resposta al renillar dels rossins estadants que l’havien ensumada només entrar, fins el punt d’exigir la dedicació urgent i ràpida de Bernat i Ismael amb paraules i actes per a aquietar-la fins que l’acomodaven com calia. A mi em feia gràcia tot l’efímer sambori que en un moment es muntava a la mateixa entrada de casa entre persones, animalets i coses. I és què era l’hostal punt d’afluència i confluència, allí s’aplegava gent de tots els pobles dels voltants: Alginet, L’Alcúdia, Benimodo, Carlet, Alberic, Alzira, Carcaixent, Beneixida, Castelló, Tous..., venien amb carro o en nombre major amb bicicleta –els vehicles de la postguerra, de la pobresa-, visitants sobretot i també compradors que acudien per emparaular-se amb els tractants de ramat, de més llunyana procedència, hostatjats, que exposaven llurs productes: haques, rossins, egües, matxos, ruquets... animalets tots de força. Era doncs l’hostal pel seu moviment i trànsit com una mena d’apèndix del carrer, a més a més estava immillorablement situat puix què la porta donava just enfront del carrer que aviava al Ravalet, una placeta ampla on hi eren instal·lades les darreres atraccions de la fira que resseguia un eix recte –com un cardus romà- format pels carrer l’Ermita, Major i la Plaça fins el Ravalet. I closa ja la benvinguda ens disposàvem a marxar cap a la fira.

Jo sempre volia anar amb el meu avi i ell sempre m’acceptava com dòcil vademècum, així doncs juntament amb Ismael ens dirigirem el primer cap a una mena de placeta, més be eixample de carrer, que hi havia per darrere de l’església, era la placeta dels Borratxos on ja els hi esperava Quico per a esmorzar. Quan encara quedava un tros per arribar s’escoltava ja una animada cridòria i se sentia una agradívola olor a xulla torrada que sortia de l’indret on la gent era asseguda a les tauletes de la taverna, envaïda de bona i festívola companyonia. Quico i Ismael de seguida es posarem all tall de la feina, l’avi –magre de posat i just de paraules- i jo més be miràvem i escoltàvem, molt divertits, els acudits i rialles que bastien l’ambient. Olives esclafades, allioli, barralets de vi, negre o blanc segons el gust dels comensals, alguna amanida de col, xulles torrades i fogasses de pa blanc eren les matèries mengívoles dominants, empassades les quals, per ben cloure, encara hi hauria una absenta o barrejadet i els que fumaven un puret. Tot homes, ninguna dona, llevat de la tavernera. I agafades així forces, només en doblar el cantó eixien a la plaça disposant-nos a veure tranquil·lament les parades de la fira, com un primer tast, fins l’hora de dinar en què tornàvem a l’hostal.

Tot i que el dia era de molta feina, les dones de casa encara es multiplicaven en dedicacions i atencions per obsequiar-nos als convidats com hostes privilegiats. En passar els homes el llindar del portal l’ama ordenava abocar l’arròs d’aquella monumental paella d’olla que presidiria en estar llesta l’especialitat més famosa i pròpia del poble: la pilota. Mentre s’acabava de coure, aprofitant l’absència de gent major, els xiquets aprofitàvem el moment per escodrinyar minuciosament tots els estables i corralets sense acostar-nos massa als animals per prevenció i no fer-los cap ensurt fins que una veu alta ens convocava a dinar.

La solemnitat de l’àpat, a més de l’obsequiada paella, residia amb el tracte familiar, directe, amable i de noble senzillesa, que ens procuraven. Com de casa que érem i ens sentíem havien disposat les cadires al voltant de la tauleta i sobre ella la paella i...cullera a la mà a dinar tothom. Als xiquets ens escudellaven els platets i a una altra tauleta, vora al foc, completàvem el quadre domèstic.

Els majors menjaven parsimoniosament i pautat entre cullerades i converses. Després de les lloances i excel·lències protocol·làries amb les cuineres es passava a un llarg i ordenat noticiari que transcorria des de les novetats familiars, passava per sobre els succeïts, la minva de rebudes de les collites, la incertesa del futur... fins l’oratge. Els xiquets, més ràpids, donàvem compte del nostre i demanàvem permís per anar a la placeta del Ravalet a pujar als cavallets, les barquetes o als cotxets. Però no us encanteu ni tardeu... era el senyal d’autorització concedida.

A la placeta? Això i més. Seria a primera hora de la vesprada, entre tres i quatre, quan intentàvem encara córrer tota la fira com cosa feta i certament ens trobàvem amb més d’un entrebanc. Ara, quan rellegesc les estrofes del precitat poeta revisc entre somriures la infantil aventura:

Tenen majors i xiquets
les pessetes gastadores
i pugen als cavallets
o a les barques voladores.

En arribar al cap de la fira i tenir que retornar pel carrer l’Ermita comprovàvem com

Pel camí d’Algemesí
ve una llarga romeria:
el poble s’aboca hui
ansiós de veure la fira.

. . . .

Com està el carrer Major!
Tot ell una massa humana...
Açò és fira i té sabor.
Vinga espentes a la gana!

I pels Quatre Cantons la situació s’agreujava encara molt més fins a límits perillosos:

-Eh!... Que em tiren la parà!
Tinguen més moderació...
Facen-se més cap allà!
Què falta d’educació!

Igual que una agrunsadora
menejaven la parà.
Un guàrdia li diu: -Senyora,
no es sufoque, no caurà.

Eixits que érem dels embossos i alliberats de les estretors, ens esmunyíem entre la gent i corríem ràpids cap a l’hostal per por d’arribar-hi tard. L’avi Bernat, palplantat davant la portalada, ens rebia ordenant-nos pujar al carro que ell ja tenia aparellat: hala, hala, pugeu que hi ha que arribar a casa de dia! La tia Pepa ja havia carregat el que havia firat pel matí. De seguida ens acomiadàvem semblant a quan de matí vinguérem. I dit i fet, l’avi prenia l’animalet del morral i iniciàvem el retorn a casa. El tio Ismael li recomanava: Bernat, penja-li el fanalet al varal del carro, no vaja a denunciar-te la Guàrdia Civil! Be Ismael... i gràcies per tot.

Es va fent poqueta nit,
molts romeus ja s’han cansat
veus com se’n van tot seguit
amb les coses que han firat.

Per milers les coixineres
reblides de margallons,
dàtils i castanyes seques,
figues negres i torrons.

Canyamel!, això és precís,
ametles i avellanetes,
carrets, cavalls, un parxís
i nines p’a les xiquetes.

Els darrers raigs daurats d’un sol que es ponia per sobre la Ribera mentre es formaven les primeres boirines encara ens acompanyaren fins a casa. Deliciosa jornada!. Més de cinquanta anys han passat d’aquestes enyorances! Molts ja no hi són però la fira ens els evoca. Ells abans i nosaltres ara fem la fira que a tots ens alliga a un mateix i continuat fil de vida. Em van dur els meus majors com a ells de segur els seus, jo també portaré els meus nets a la Fira de Guadassuar.

Josep-Antoni Domingo i Borràs

Cronista oficial d'Algemesí (fins el darrer estiu)

LA REPARTICIÓ DE LA CARN

2008-01-17T05:31:00.000-08:00

LA REPARTICIÓ DE LA CARN

Si haguera de triar entre els actes de la festa de Sant Vicent Màrtir, no tindria cap dubte: la Repartició de la carn. Cap altre representa millor el sentit obert i popular que caracteritza les festes de Guadassuar.

És cert que no sempre he tingut la mateixa opinió. Quan era menut no entenia a què venia allò de donar tantes voltes al poble, entre un riu de gent, darrere de carros i carrosses, només per menjar quatre rosegons i arreplegar unes poques llepolies. Tota eixa parafernàlia no em deia res; al contrari, em posava molt ansiós. Després d’un any sencer esperant la fira, el que a mi realment m’importava era pujar a quantes més rodes millor.

Eixa visió negativa de la Repartició va anar canviant amb el temps. Possiblement influït pel fet que em fera músic. Eixa circumstància em mostrà una altra perspectiva de la festa en permetre’m viure-la des de dins. I és que la majoria dels esdeveniments importants de la meua infantesa i de l’adolescència estan relacionats d’alguna manera amb la Banda de Música Santa Cecília de Guadassuar. He crescut com a persona intentant seguir el pas d’uns músics majors que m’ensenyaren a interpretar molt més que una partitura. La banda ha sigut per a mi, en eixe sentit, una autèntica escola de vida.

Des dels ulls del xiquet músic, la realitat presentava una cara diferent: la Repartició de la carn ja no era un espectacle avorrit, ara més bé m’oferia l’escenari perfecte i l’ocasió idònia per poder experimentar les emocions que em reportava la condició de ser membre de la banda. Quina sensació més estimulant desfilar pels carrers, mentre notaves la mirada de la gent i t’envaïa immediatament la presumptuosa idea de creure’t el protagonista de la festa! Per no parlar dels moments que seguien a l’actuació de la banda: les converses compartides a la vora d’una barra, amb un got en la mà i l’instrument sempre a punt per si calia animar un poc l’ambient. Hi ha alguna satisfacció millor que sentir-te capaç de transmetre alegria i felicitat a la gent, encara que siga per un breu instant? Això sentia aleshores i això continue sentint cada vegada que participe com a músic en este o en altres actes semblants.

Pel que fa a l’aspecte pròpiament musical, l’acte de la Repartició tenia una importància extraordinària. Així al menys ho considerava qui en aquells temps era el director de la nostra banda, el mestre Virgilio Beltrán. Durant les setmanes prèvies a l’esdeveniment, assajàvem meticulosament els pasdobles que el director havia programat. Arribat el dia, interpretàvem cada peça musical segons l’ordre previst i amb una curiosa particularitat: no en repetíem cap. El mestre Virgilio era molt estricte en eixa i en altres coses, com per exemple en la de prohibir la beguda mentre estiguérem de servei.

Un grapat de gent, seguidors de la banda, solia acompanyar la nostra agrupació musical en el seu recorregut pels carrers del poble. Se situaven darrere, i a més de paladejar el puro i alguns gotets de mistela o conyac, assaborien cadascun dels pasdobles amb autèntica delectació. Esta colla de diletants assentia amb gestos d’aprovació quan la banda en feia sonar algun conegut i evidenciava la seua sorpresa quan es tractava d’un de nou.

Com comentava abans, la manera d’entendre este acte ha canviat amb el pas del temps. No sols en el terreny musical, que també (ara ha perdut un poc de la rellevància que tenia abans i predomina el caràcter festiu i bulliciós de l’esdeveniment), sinó també en l’àmbit social. En el seu sentit original, este acte pretenia que tots i cadascun dels guadassuarencs pogueren participar de la festa, oblidant, almenys per un dia, les penalitats de la vida. Per eixa raó, els festers feien arribar carn, altres aliments i articles de primera necessitat als més pobres.

És possible que molts opinen que accions com esta no tenen vigència actualment a Guadassuar. La caritat massa visible ens resulta ridícula i fins i tot ostentosa; segurament ens duu a la memòria aquella pel·lícula de Berlanga, “Plácido", en la qual es retratava la dualitat moral d’un grup d’altruistes i acabalats ciutadans que intentaven dur endavant una campanya nadalenca de caritat amb el lema de “sope amb un pobre”. Clar que eixe sentit caritatiu de l’acte s’ha desvirtuat amb el anys, entre altres raons perquè a hores d’ara existeixen procediments millors per a canalitzar les ajudes o per a garantir les necessitats bàsiques dels nostres veïns i veïnes. En qualsevol cas, del propòsit primigeni de la festa de la Repartició en queda ben poc.

De totes maneres, a mi m’agrada pensar que la vertadera intenció de l’acte de la Repartició de la carn és la generositat. No vull parèixer ingenu, ni tampoc massa solemne, però m’il·lusiona creure que tot això de repartir rotllets i mistela simbolitza realment el nostre caràcter com a poble, un poble que per damunt de tot és generós i solidari amb els seus i amb els de fora. M’agrada imaginar que eixa utopia és possible. Almenys, per un dia.

Rafa Polanco

Des del veïnat, des de la proximitat

2008-01-17T05:29:00.000-08:00

Des del veïnat, des de la proximitat

Ja s’acosta Sant Vicent, el de la Roda, el de Guadassuar. Vist des del poble del costat, la sensació és dual. La primera és de nostàlgia. Perquè qui ara és adult i té la responsabilitat i l’honor de ser alcalde de l’Alcúdia, també va ser xiquet i se’n recorda ben bé d’aquella etapa de la seua vida. Un xiquet que, amb els seus amics, se n’anava a peu a Guadassuar a gaudir de la Fira. A peu, perquè hi havia la Juanita, però si et gastaves els diners en l’autobús no te’n quedaven per pujar a les atraccions.

Guadassuar estava –està- prop en molts sentits per als alcudians. Forma part del nostre paisatge infantil i d’eixes històries escoltades als nostres majors sobre fites de terme que es traslladaven, sobre baralles els dies de futbol o sobre els molts enllaços entre carabassots i roscanes, entre roscans i carabassotes. Ja ho deia Sanchis Guarner, els pobles valencians parlen mal els uns dels altres, però això és segurament perquè es necessiten, perquè són complementaris, perquè a força de mantenir contactes surt de tant en tant la picabaralla, el moment de tensió que es supera, però que es recorda.

La Fira de Guadassuar va ser durant molt de temps una festa alcudiana. No ho dic jo; ho va dir en una esplèndida novel·la editada en 1904 i que du per títol Los reyes mudos, Vicent Calvo Acacio. Ací es pot llegir com els alcudians i les alcudianes de principis del segle XX –i la cosa el va perllongar fins quan jo era xiquet, fins la dècada de 1960 al menys- esperaven la fira com aigua de maig. Perquè venia bé, en hivern, quan la taronja ja estava collida, quan no hi havia molta feina al camp, quan els homes s’agafaven una estona per anar al poble del costat per comprar eines del camp o regalar a les seues parelles el porrat o els dàtils de rameta.

La segona sensació que ens provoca és la de la consciència del canvi. ¡Com han canviat les coses en l’últim mig segle! El que abans era una recta carretera pels marges de la qual, i sense massa perill, qualsevol podia anar i tornar de l’Alcúdia a Guadassuar, ara és un nuc de comunicacions, amb un seguit de rodones, amb un trànsit constant de vehicles. Els alcudians i les alcudianes continuen anant a la Fira. Però els objectius han canviat. Ara es tracta, majoritàriament, de famílies amb xiquets menuts que volen pujar a les atraccions. Però, ni tan sols per a eixos xiquets la cosa suposa novetat, perquè ja tenen la seua fira a l’Alcúdia, la Gastronòmica que incorpora també atraccions, o perquè als seus pares, tots motoritzats, els costa poc dur-los a les fires de pujar i baixar que es munten a Alzira o València.

Els plaers del passeig i la conversa, de l’enraonament durant el camí d’anada i tornada a peu, han sigut substituïts per la velocitat i per la fruïció. D’altra banda, per a molts veïns i veïnes de Guadassuar o de l’Alcúdia, el poble veí es veu com un lloc de treball, com un lloc de pas. També, per què no dir-ho, com un lloc de contrast. Perquè en els últims anys els veïns i veïnes de cadascún dels nostres pobles han triat als seus representants en sentits diferents, han utilitzat la seua sobirania per encomanar a uns i a altres la construcció de models diferents de poble. I les comparacions són tan odioses com, pel que es veu, necessàries.

Quan nosaltres, els de l’Alcúdia, parlem del nostre urbanisme, de la nostra política mediambiental, de la situació del riu Magre al seu pas pel terme, de les contribucions, de la marxa de l’activitat cultural o del preu de la taronja, entre altres moltes coses, sovint fem comparacions amb els pobles veïns. Amb Guadassuar. És inevitable i de segur que a l’inrevés la cosa passa exactament igual.

Les nostres picabaralles de hui ja no són com aquelles d’abans, que acabaven sovint amb ensenyar-se les dents uns als altres o, pitjor encara, arribant a les mans. Ara són dialèctiques. Val a dir que el temps, i la democràcia, les han civilitzades. Ara quan l’alcalde de Guadassuar i el de l’Alcúdia no estan d’acord –amb la ubicació i la marxa de la Planta de Fem, per exemple- dirimeixen el conflicte a la premsa, a les instàncies del contenciós-administratiu. Siga com siga, sempre amb la paraula per davant.

Curiosament, ara el vincle de la Fira, de la fireta, ja no està tan arrelat, però ha sigut substituït pel vincle de les formes, de les bones formes, i de la paraula. Eixa que, segons Fuster, és l’home.
De paraula, per tant, vull dir als ciutadans i ciutadanes de Guadassuar que els seus veïns els veuen pròxims, que les comparacions no impliquen animadversió i, menys encara, mala voluntat. Tot el contrari. La proximitat ens fa còmplices en el futur d’una comarca, la nostra comarca, de la Ribera, i en la conquesta de majors quotes de benestar per a nosaltres i per als nostres descendents.

De paraula vull dir que la Fira de Guadassuar ha estat sempre un referent per als alcudians i jo personalment he de dir que a l’hora de fer un recull interior de parers, de sensacions pròpies, de records; aquestos són tots de caràcter afable, nostàlgic, d’il·lusions, de festa, de cordialitat. Records i sensacions boniques que encara tinc, fruit del saber i del bon fer d’un poble, Guadassuar, i dels seus protagonistes, els ciutadans i ciutadanes. He d’agrair i felicitar - i vull fer-ho també en nom del poble de l’Alcúdia-, a tot un poble, a tota la gent d’un poble que ha sabut crear, mantenir i potenciar un esdeveniment tan singular a la comarca, “la fireta”.

De paraula vull també agrair la iniciativa dels Festers de Guadassuar en convidar-me a escriure aquestes ratlles. En nom de tots aquells i aquelles als quals represente, i en nom propi, desitge a Guadassuar el millor futur i, ja que estem damunt, bones festes i millor fira.

Robert Martínez Correcher
Alcalde de l’Alcúdia

LA FIRETA DE GUADASSUAR I ELS D’ALGEMESÍ

2008-01-17T05:18:00.000-08:00

LA FIRETA DE GUADASSUAR I ELS D’ALGEMESÍ

La Filodemia Riberenca (FR) o estudi de les relacions simpatètiques entre els pobles riberencs, era art conspicu i una mica intuïtiu, practicat per ments preclares i poderoses, però que al poble pla ni fu ni fa, més be tirant a fa. L’últim representant de tan ilustre art fou el llicenciat Giovanne Mustela i Fotomatón Ferrandis de Buontifarrone, genovés de nació i afincat en València des de menut, que publicà en 1787 un llibret de 61 pàgines en octava intitulat Tractatus magnus de filodemia ripariense more mathematica demonstrata., on encetava una línia d’investigació basada en frecuències estadístiques, però que no tingué continuadors.

Hui en dia la FR és ciència abstrusa i arcana. Abstrusa, perquè si abstraure els sentiments de la complexa psicologia dels individus és complicat, més ho és extraure’ls de l’informe magma de l’ànima col·lectiva d’un poble.

De tota manera, els comportaments externs ens donen alguna pista per poder esbrinar les simpaties o antipaties entre pobles veïns. I el ben cert és que entre Guadassuar i Algemesí els lligams individuals són forts i precisos. Hi havien i hi han molts matrimonis entre gent dels dos pobles, sobre tot de xics d’Algemesí que anaven a festejar a Guadassuar, on les xiques tenen justa fama de boniques i temprades. El saber popular cantat en la de l’ú o en fandango pla ja ens ho diu:

Xiques de Guadassuar,
ja podeu alçar bandera,
que els fadrins d’Algemesí
han caigut dins la ratera.

Està clar, Miquel?

També és la FR ciència arcana, val a dir antiga i poc coneguts els mecanismes mitjançant els quals actua. Per això caldria remuntar-se a finals del segle XVI, quan Algemesí i Guadassuar aconsegueixen la independència administrativa de la veïna Alzira, la qual cosa provocà una forta germanor que, soterrada, ha pervivit en el sentiment col·lectiu i que ha fet que sempre haguera una bona química i una fluïda comunicació entre els dos pobles; comunicació simpatètica perquè la viària era un camí de pols (fins l’any 1956), ple de clots i carrilades, on els carros s’enfonsaven quan plovia o les solsides el reduïen a la mitat i tallat en el temps que diuen que envoltaren el terme de canyís per a que no entrara pestilència (no està documentat) i que recorda el cantar popular en fandango (ara sí) pla:

Guadassuar poble antic,
de parets mig derrocades,
pensant-se que era Madrit
el rodaren de muralles.

Amb tot això, és clara la mútua simpatia que s’epifanava el dia de sant Vicent de la Roda acudint en masa a la fireta. Tot començava a finals de desembre quan el pare ens deia:

“Enguany no hi ha fira de Guadassuar”

Cares d’estupefacció, reguinys i fins alguna llagrimeta de les xiques, feien que vinguera de seguida l’aclariment:

“Enguany no es fa fira, perquè ja ha passat, aixina és que al mes que ve tots a la fira”

No hi havia escola per la vesprada el dia de la festa i tota la xicalla, o be en el carro del tio Paco Pulsera o a peu i acompanyats d’una persona de responsabilitat (acostumava a ser una tia fadrina), portant el berenar en una bosseta de tela, emprenia el camí de pols, agafava senderols o travessava camps on sempre hi havia algú que feia “tenca pudenta” (clavar els peus dins d’un xarco i fer-se de tarquim fins les celles). Els més desficiosos o més famolencs berenaven abans d’arribar a la fira en “ca el tio Marge” o en “ca la tia Regaora”.

L’ermita de sant Roc encenia un poc l’espurna de vore la fira que començava, ja al carrer Major, amb les parades dels toueros que portaven margallons d’ample plumero verd en sàries, vestits amb pantalons de pana, faixes, bruses de llana i espardeneyes d’espart. Hui estan protegits els margallons i no es poden ni tocar.

Seguien els qui portaven uns feixos grandíssims de canyots de canyamel. Tots volien el més alt i la tia no volia de cap manera comprar-los en eixe moment: “No vaig a portar jo els canyots tot el dia per la fira com si fora un eccehomo, i, a més, això són rabos de granera que no tenen ni suc”. Parades de dones venen torrat i unes castanyes secalloses i dures que res les reblania, cigrons secs, ametles, cacau torrat i figues farinoses. Una vella es queixava que li s’havia trencat un queixal rossegant una figa farinosa i madura. “Més madur estava el queixal”, li retrucà el firero.

A l’arribar a les parades de torrons venien les espentes i els arrepinyons, una massa humana que es creuava anant i tornant i on parar-se a xerrar era impossible. Parades de tota mena de dàtils, de joieria, de “fantasia i regalito”, de joguets. Més endavant un faquir s’engolia dos navaixes de barber, un rellotge, cristalleria de gots trencats i fins un tornillo de somier. L’home que unflava i venia bufes de tots els colors i un no acabar de “xarlatans” oferint duros a quatre pessetes, i presentant “el barrabasito de moda” i “la muñeca que dice papá i mamá”. La nòria, els cavallets, les casetes on es feia vore a la dona barbuda, la xiqueta-serpent, o aquell que deia: “Pasen señores, pasen, que va a trabajar la rata y se esconderá el ratón”. A mitjan vesprada la fira estava de gom a gom però calia pensar en tornar perquè al Gener (Al Gener, catarro, mocs i caliver) encara és curt el dia sobre allargar. Sempre es ponia el sol eixint de l’ermita i arribavem a casa cansats i a fosques.

No tornavem més prompte quan, més majors, anavem convidats a alguna casa; no més prompte, però sí més carregats de calories. Arrós de l’olla amb pilotes, que cadascuna pesava mig quilo, ternera a tallons de a dos dits, cansalada de porc, troços de pollastre i després dolços. Eixíem plens i farts i convidats per a l’any vinent amb fonda i sentida hospitalitat, com li cal al poble de les lleis (hi hagué una época en que molts xics estudiaven la carrera de Dret i d’hi el nom) i, com cal acabar l’escrit per no cansar al prudent lector, cantat en fandango pla:

En el poble de les lleis
paguen els joves pels vells,
el foraster ix de franc
i el que vol comptes, vols pleits.

Francisco José Llácer

PROGRAMA D’ACTES FIRA 2008

2008-01-03T14:59:00.000-08:00

Fira de Guadassuar 2008

PROGRAMA D'ACTES

Dia 13 de gener, diumenge

A les 9 hores, esmorzar popular al pati de l’antic col·legi Balmes. L’entrada serà pel carrer Pare Estanislao.

Dia 19 de gener, dissabte

A les 20 h. a l’Auditori, concert del grup SPANISH BRASS LUUR METALLS, patrocinat per l’Ajuntament.

Presentació de la Fira de Sant Vicent 2008.

Acabada la presentació, a les 22 h., sopar amb ball, patrocinat pels festers a la Sala Rex, amb la col·laboració de l’Ajuntament.

Dia 21 de gener, dilluns

A les 15,30 h. eixida de la plaça de Reginaldo Barberà. Concentració i inici de la tradicional Cavalcada de la Repartició de la Carn. El recorregut serà el següent: plaça Reginaldo Barberà, Pare Estanislao, av. Constitució, Pare Efrén, Marqués de Sotelo, carrer del Crist, Algemesí, carrer Estret, Mare de Déu de la Misericòrdia, Alzira, Quevedo, Pare Vicent, Colom, Joan XXIII, i acabarà en la plaça Reginaldo Barberà.

La Repartició de la Carn la formaran, en el següent ordre: dolçainers, bolero de Guadassuar, carrosses, “quintos” d’anys anteriors i posteriors, convidats, paisans i autoritats. Tancarà la cavalcada la Banda de Música “Unió Musical Santa Cecília” de Guadassuar.

Els Festers de Sant Vicent de 2008 de Guadassuar conviden a tots els veïns i veïnes de la població a participar en la nostra desfilada cívica més important. Esperem que totes i tots eixiu al carrer i ens acompanyeu en aquest event.

Finalitzada la Cavalcada de la Repartició de la Carn, anirem tots junts fins l’Ajuntament, i des de la balconada, es procedirà a la solemne inauguració de la Fira del Porrat 2008, amb el pregó corresponent.

A continuació, autoritats, festers i festeres i tots els que ho desitgen acudiran a la inauguració de l’Exposició de RIBES VILLALBA, pintures 2003-2007, a la Sala d’Exposicions del Centre d’Usos Múltiples de l’Ajuntament.

Dia 22 de gener, dimarts

Festivitat de Sant Vicent Màrtir, Patró de Guadassuar

A l’aurora, volteig general de campanes.

A les 8 del matí, llançament de 14 salves.
A les 9 del matí, cercavila dels dolçainers i tabaleters.

A les 9,30 h., cercavila de la banda “Unió Musical Santa Cecília” de Guadassuar.

A les 12 h. a l’Església de Sant Vicent Màrtir, se celebrarà Missa Solemne en Honor al nostre Patró de Guadassuar i serà cantada per l’agrupació local “Coral Llorenç Ruiz”.
Després de la Santa Missa, cap a les 13,30 h., patrocinada per l’Ajuntament de Guadassuar, es dispararà una Monumental Mascletà, a la Gran Via, davant del Col·legi Balmes.

A les 20 h., i des de l’Església Parroquial, començarà la Solemne Processó en honor al nostre patró Sant Vicent Màrtir, per l’itinerari de costum, en la qual participaran els Festers de Sant Vicent 2008 i les seues parelles, així com els devots i devotes de Sant Vicent.

La imatge serà portada pels festers o quintos del 62 i anirà acompanyada de les autoritats; tancarà la processó la Banda de Música “Unió Musical Santa Cecília” de Guadassuar. En acabant, dins l’Església, es cantaran els “Gojos de Sant Vicent”.

A continuació la comitiva festera i les autoritats es dirigiran a la zona de l’Alter, on es dispararà un magnífic Castell de Focs d’Artifici, patrocinat per l’Ajuntament.

Dia 23 de gener, dimarts

Festivitat de la Divina Aurora

A l’alba, volteig general de campanes.

A les 6,30 del matí ens concentrarem a la plaça Major per celebrar el Rosari de l’Aurora per l’itinerari de costum.

En finalitzar el rosari, les Festeres de la Divina Aurora 2008 oferiran a tots els participants xocolate calentet i mona.

A les 19 h. a l’Església parroquial, celebrarem Santa Missa en Honor a la Divina Aurora, que serà cantada per l’agrupació local “Coral Llorenç Ruiz”.

Després de la Santa Missa, la imatge de la Divina Aurora eixirà en Solemne Processó i es recorrerà l’itinerari de costum. La imatge serà portada pels festers (quintos del 62) i anirà acompanyada de les autoritats religioses i municipals, així com de la banda de música “Unió Musical Santa Cecília” de Guadassuar. En acabant, i dins de l’Església, es cantaran les Salves a la Divina Aurora.
Per últim, i patrocinat per l’Ajuntament de Guadassuar, es dispararan uns Focs Artificials al Ravalet.

Sobre l'edifici de Sant Vicent a València.

2007-12-31T06:58:00.000-08:00

patrimonio

Un edificio sin destino alguno

Cinco han sido, hasta ahora, los usos que instituciones y asociaciones públicas de fieles han propuesto para el edificio de San Vicente de la Roqueta, donde la tradición asegura que fue enterrado el patrón de la ciudad, el diácono Vicente, después de su martirio en la Almoina. Todo esto sucede desde que a finales de la década de los años 70 el Ayuntamiento de Valencia adquiriera el inmueble por su degradación después de las denuncias y peticiones de una acción que promovió Sanchis Guarner.

Paco Varea, Valencia
Los usos propuestos para el edificio de San Vicente de la Roqueta han sido cinco. Desde el consistorio, su alcaldesa, Rita Barberá, ha planteado destinarlo a sede de El Tribunal Internacional del Agua, y de la Hemeroteca Municipal; desde la Generalitat Valenciana se propuso para recinto de la Academia Valenciana de la Lengua; Centro Internacional Sorolla e incluso instituto, y los colectivos vicentinos son defensores de propugnar el recuerdo al mártir centro de peregrinaje.
Pues bien, ninguno se ha convertido en realidad. Y ni siquiera ha existido proyecto alguno para adecuar sus instalaciones para un uso público. Ni siquiera el Arzobispado de Valencia se ha pronunciado en un sentido u otro y, mientras tanto, el edificio continúa deteriorándose. Eso sí, de momento, sin peligro de derrumbe debido a las obras de rehabilitación que desde el ayuntamiento se han impulsado.
La consellera de Cultura, Trinidad Miró, desestimaba recientemente que el edificio vaya a albergar el Centro Internacional Sorolla, dedicado a la obra del pintor valenciano. La responsable de la Generalitat argumentó para aparcar el proyecto que el PP incluyó en su programa electoral el rechazo que los colectivos vicentinos y otras asociaciones defendieron desde el anuncio de los responsables autonómicos. Pero en el fondo subyace el rechazo inicial de los herederos del pintor, que conocieron las intenciones políticas por las declaraciones de los dirigentes populares, que lo anunciaron sin consultarles; o al menos eso aseguraron hace meses. También los colectivos vicentinos conocieron la propuesta de la misma manera, y a pesar de que el PP y la Generalitat se comprometieron a dedicar un pequeño espacio a los vicentinos, éstos insistieron en su rechazo.
En malas condiciones
Y el edificio sigue en malas condiciones, y sin un uso definido. Varios responsables de colectivos vicentinos han recordado en diferentes ocasiones la falta de voluntad política para restaurar el inmueble histórico, y protegido al tratarse de un Bien de Interés Cultural (BIC), e incluso que desde el arzobispado se ha preferido impulsar otro tipo de proyectos, como el de la iglesia de los mártires, en vez de potenciar y recuperar la memoria de uno de los patrones de la ciudad con amplia y profusa devoción en decenas de poblaciones españolas y extranjeras. Como sucede con otro insigne valenciano, el Padre Jofré, también al mártir valenciano se le tiene arrinconado.Uno de los últimos colectivos que se ha sumado a la defensa del edificio y en pro de su recuperación ha sido Acció Cultura Pel Patrimoni Valencià, que ha enviado una carta a la alcaldesa de Lisboa, Paula Teixeira, para respaldar a las asociaciones vicentinas en su lucha por recuperar el edificio para venerar al santo. Y no es para menos porque la capital portuguesa lo tiene como uno de sus patrones.
El portavoz del colectivo, Luis Ramírez, en su carta le recuerda el nexo de unión a través de quien es patrono de las dos ciudades y hasta la bandera lisboeta lleva los colores del santo, blanco y negro. Es otro intento más de recuperar un edificio al que nadie ha prestado atención. Ni siquiera cuando la Generalitat destinó 100 millones de las antiguas pesetas para rehabilitarlo para destinarlo a sede de la Academia Valenciana de la Lengua y desestimó destinarlo para ese fin continuó incluyendo el dinero en otros presupuestos.
Mientras, colectivos vicentinos promueven la recuperación del Camino de San Vicente Mártir, como la Asociación Via Vicentius Valentiae, con el objetivo de restablecer una ruta de 755 kilómetros y 22 etapas con más antigüedad incluso que el Camino de Santiago, que parte desde Huesca y finaliza en el edificio de la Roqueta. Los colectivos vicentinos espera una apuesta después de que el ayuntamiento, el propietario del edificio, haya desestimado convertirlo en centro de peregrinación tal como se pronunció hace poco el concejal de Grandes Proyectos, Alfonso Grau. Las asociaciones propugnan la recuperación pero desde las instituciones hacen oídos sordos. El concejal Grau recordó que los grandes esfuerzos de su equipo de gobierno en rehabilitar alquerías u otros edificios históricos, como Tabacalera y el antiguo matadero de la Petxina pero ningún esfuerzo se dirige al edificio donde los vicentinos dicen que están los restos del mártir y patrón.

http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=3768_16_388761__VALENCIA-edificio-destino-alguno

bon nadal i bon any

2007-12-23T00:28:00.000-08:00

Els festers de Sant Vicent us desitgen unes bones festes de Nadal i un bon any 2008.

els tres d'Alfarp

2007-12-16T10:07:00.000-08:00

dissabte 15 de desembre de 2007, com que encara ens quedava loteria de Nadal i les dones d'Alfarp tenen fama de bones jugadores, tres festers (perquè els altres no hi podien) ens hem abillat amb la brusa de majoral i, després de fer un esmorzar com cal, ens hem tirat a la plaça i a còrrer bars, botigues i carrers; i després d'Alfarp, a Llombai, la darrera estribadeta!!

quina vergonya ha passat Pepe!!, es posava roig com una tomaca!

9 de desembre

2007-12-10T14:27:00.000-08:00

diumenge, dia 9 de desembre, després depassar tot el dissabte fent rotllets, de matí hem empaquetat tots els detalls que seran repartits durant els actes de les festes; i després de dinar hem fet un assaig de diverses modalitats de ball, ajudats per alguna experta col·laboradora; fins i tot algú s'ha arriscat i ha agafat el micròfon (vaya paquete!!) per a la delectació general; ens ho hem passat en gran!

els rotllets

2007-12-09T15:16:00.000-08:00

dissabte 8 de desembre l'hem passat fent els rotllets per al dia de la repartició de la carn; ens ha cundit gràcies a la bona organització del treball, a l'ajuda d'algunes dones expertes en la matèria i alguns familiars i amics que també hi han col·laborat, i a les instal·lacions de la sala rex de guadassuar (que ens han facilitat molt la faena); hem gastat tres sacs de farina, més de seixanta dotzenes d'ous, llimes i sucre a manta......, uns batent els ous, afegint la farina i fenyent la massa, altres fent els rotllets, el tercer grup fregint-los, i el quart passant-los per l'almívar calent amb la corfa ratllada de les llimes....., tota una experiència!!

reportatge fotogràfic

2007-11-25T14:13:00.001-08:00

dia 25 de novembre de 2007, hem anat totes i tots, amb els nostres fills i filles, a fer-nos unes quantes fotos per al llibre de festes; val a dir que aquestes no són les fotos "oficials" que ens ha fet el fotògraf, sinó algunes instantànies que hem pogut fer entre presa i presa; per fi ens ha fet els honors Josep Pascual, que encara no havia acudit en tot l'any a cap acte; torna aviat, nebot!!

cap de setmana a Aín, la Plana Baixa

2007-11-18T14:18:00.000-08:00

els dies 17 i 18 de novembre hem fet una estada al poble d'Aín, a la Serra d'Espadà, on hem aprofitat per fer una espenta al llibre de les properes festes majors de Guadassuar, mentre les xiques feien una partideta vora la llar / diumenge de matí, com que ha fet molt bon dia, hem eixit a fer algunes sendes, una de les quals ens ha dut fins al castell d'aquesta població / al principi de la passejada ens hem trobat una roda de molí i algú ha dit d'emportar-se-la, mira que si fóra la de sant Vicent? / per fi, després de tot el matí per la muntanya, una recompensa com la que podeu observar / un cap de setmana formidable!!

dinar del jurat de danses

2007-11-11T07:30:00.000-08:00

dissabte 10 de novembre férem un dinar al poliesportiu municipal al que assistiren representants dels diferents festers i festeres que formaren part del jurat de danses i de l'ajuntament, així com del col·lectiu Amics de les Danses; en concret hi havia representació dels majorals de sant Vicent 08, de les festeres de la Misericòrdia 07 i dels festers de sant Roc 07

paella 4 de novembre

2007-11-11T07:14:00.000-08:00

dinar el passat diumenge 4 de novembre, entrem en la recta final dels preparatius del llibre de festes i hi ha moltes coses que parlar i organitzar, però encara queda algun moment per divertir-se; si no que li ho pregunten a Pepe i a Maribel, o als xiquets!

Per cert, la paella estavaaaaa....!!

loteria de nadal

2007-11-01T14:30:00.000-07:00

reunió a primers d'octubre, només tindre la loteria de nadal, treballant en cadena perquè hi ha molts talonaris que segellar amb l'encuny dels festers; cal traure-la aviat, abans que tota la loteria comence a circular i la gent ja n'estiga embafada. En som set, i eixim a vora vint talonaris per cap, demaneu que no vos l'acabareu!!

Des d'ací agraïm la col·laboració de moltes persones que ens ajuden a vendre-la. SORT a totes i a tots!

any 1971, fotos escolars

2007-11-01T12:58:00.000-07:00

ací tenim unes fotos extretes d'una orla del curs 71/72, o siga quan els festers tenien 10 anys

3r dia, centre de Madrid

2007-10-16T16:21:00.000-07:00

començàrem un recorregut a peu, passejant, des de la Porta del Sol baixant pel carrer Major, Plaça Major fins arribar a la catedral de l'Almudena i el Palau Reial, i després pels carrerons antics (carrer de la Bola i altres) fins a la Gran Via

les fotos: el palau vist des de la catedral, la plaça Major, la catedral vista des de dins del recinte del palau i un detall intern d'una vidrera amb santa Maria de la Mercé

http://es.wikipedia.org/wiki/Plaza_Mayor_de_Madrid

http://turismadrid.free.fr/plazamayor.htm

http://www.archimadrid.es/princi/princip/otros/repor/catedral/catedral.htm

http://es.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_la_Almudena

http://www.patrimonionacional.es/preal/preal.htm

http://es.wikipedia.org/wiki/Palacio_Real_de_Madrid

2n dia, després d'Àvila, Segòvia

2007-10-14T11:35:00.000-07:00

valgué la pena alçar-se matí, perquè després de recórrer les muralles i el casc antic d'Àvila, aplegàrem a Segòvia; la veritat és que l'aqüeducte és impressionant

dinàrem en Casa Duque, oooooooohhhh!! espectacular!!, no apte per a dietistes

la passejada de vesprada començà per la part vella de Segòvia i acabà a l'alcàssar

http://www.turismodesegovia.com/?menuId=896845375&portalId=conoce

http://www.infosegovia.com/ http://www.alcazardesegovia.com/

2n dia de l'escapada/ Àvila

2007-10-11T16:26:00.000-07:00

el segon dia, 8 d'octubre, eixim de matí cap a Àvila, ciutat emmurallada (s. XII), declarada Patrimoni de la Humanitat des del 1985, on visqueren Santa Teresa i San Juan de la Cruz al segle XVI, moment més esplendorós de la ciutat.

V a fer un dia magnífic. Poguérem passejar per dins i fora del recinte de la muralla.

Ah!, una cosa, vam vore el dit de Santa Teresa conservat en un potet, però no deixaven fer fotos. I també l'antic Rastre de la Carn, al costat d'una de les portes de la ciutat, conegut com Paseo del Rastro.

Les primeres fotos són nostres. La darrera és una postal treta d'internet. A que no es nota?

Més informació: http://www.avilaturismo.com/

http://www.diputacionavila.es/url/?patronato

http://www.turismocastillayleon.com/

Jesucrist Superstar

2007-10-11T12:50:00.000-07:00

algunes imatges del musical

Jesucrist Superstar

Poc imaginaven els seus autors que una obra nascuda per a ser simplement un concert amb cançons sobre la passió de Jesús, moltes d'elles reaprofitades, esdevindria primer un musical - una òpera-rock, com se l'anomenà- i després una pel·lícula que donaria la volta al món, convertint alguns dels seus temes en grans hits internacionals. En efecte, l'obra s'estrenà primer a Broadway el 12 d'octubre de 1971, en un muntatge que desagradà notablement els seus autors, i posteriorment a Londres, l'agost de l'any següent, amb un èxit apoteòsic que obrí les portes a la filmació de la pel·lícula de Norman Jewison, l'any 1973. A Madrid l'obra s'estrenà el novembre de 1975, a les portes de la mort de Franco, amb una històrica versió que dugué a la gran fama a Camilo Sesto. Des de llavors se n'han fet milers de representacions de tot tipus, professionals i amateurs a tot el món. La polèmica també va ser present a la seua estrena: grups integristes es reunien a les portes dels teatres resant com a desgreuge pel que ells creïen era una blasfèmia. La polèmica es va anar esmorteint, en especial quan Ràdio Vaticà va usar el tema "superstar" com a sintonia d'un dels seus programes, la qual cosa va ser interpretada com un "placet" per part de la jerarquia eclesiàstica, malgrat l'heterodòxia del plantejament de l'obra. Més tard, altres polèmiques que han generat obres de teatre i pel·lícules han convertit la possible polèmica de Jesucrist Superstar en una nimiesa.

L'any 1998 es va muntar una nova producció a Londres que el 2000 va arribar de nou a Broadway amb gran èxit. Basat en aquesta nova producció, es filmà un vídeo amb Glenn Carter i Jerôme Pradon en els papers principals.

Jesucrist Superstar va marcar una època. És difícil que el musical modern puga igualar l'impacte que va causar aquesta obra en el seu moment. Va influir en modes, pensaments, estètiques... d'una generació. No és una relíquia, encara que hagen passat els anys: la seua temàtica sempre serà vigent i la seva partitura segueix sent fresca com el primer dia, i agrada tant als qui la varen disfrutar llavors, com als seus fills, que la disfruten ara.

Tret de http://es.geocities.com/jhs_superstar/informacions.htm

Més informació: http://www.stage.es/jesucristo-superstar-multimedia.html

escapada a Madrid, Àvila i Segòvia

2007-10-11T07:23:00.000-07:00

els dies 7, 8 i 9 d'octubre hem fet una escapada cap a terres castellanes

el primer dia fou de viatge, de matí, fins a Leganés, on ens vam hostatjar; dinàrem prop de l'hostal, descansàrem un poc i eixírem cap a Madrid en metro, fins a la Gran Via, al Teatre Lope de Vega, on vam vore el musical (òpera rock) "Jesucrist Superstar" en versió moderna de Tim Rice i Andrew Lloyd, i amb els actors protagonistes Miquel Fernández (Jesús), Lorena Calero (Mª Magdalena) i Ignasi Vidal (Judes) entre altres; més informació a http://jesucristosuperstar.msn.es/

Va estar bé, després de més de trenta anys que es va estrenar ací el 1975, tornar a reviure

aquella percepció de la nostra adolescència d'un Jesús dels pobres i dels malalts, dels oprimits, d'idees revolucionàries per a la seua època, que s'enfrontà al poder i les forces d'ocupació romanes des de la no-violència; que tirà del temple els avariciosos, traficants, contrabandistes i comerciants, que pensen que amb diners es pot comprar tot i havien prostituït la casa d'oració; que és missatger de la Pau; que reconforta la gent que pateix; que és portador de valors; i sobretot que és el Crist de l'Amor. Uns ideals, uns valors, que els dirigents polítics de hui en dia han oblidat, encara que van molt a missa, i a primera fila.

PS. Com que contar tots els detalls del viatge serà llarg, ho farem en distintes entrades.

paella diumenge 30 de setembre de 07

2007-09-30T16:09:00.000-07:00

mireu quina pinta més bona, mmmmmmmmm!!

ara ja anem tenint més coses clares sobre el llibre de la Fira de Guadassuar 08

bon profit!!

foto grup festers dimecres de danses

2007-09-26T12:31:00.000-07:00

aquesta és la foto de grup que estàvem esperant de dimecres de danses on es poden apreciar millor els detalls / punxeu amb el ratolí damunt de la foto

una altra versió del Camí de S. Vicent Màrtir

2007-09-16T03:39:00.000-07:00

L'arribada dels romans a la península ibèrica es produeix l'any 218 a. de C. quan Escipió desembarca al port d'Empúries. Durant els cinc segles que va durar l'esplendor de l'Imperi romà, la política i la cultura dels romans s'estén al voltant de les grans vies de comunicació.
Una vegada acabada la pacificació de la província l'emperador August ordena una política de rehabilitació d'aquesta gran via de comunicació que anava de Roma a Cadis, donant-li el seu nom: Via Augusta. El viatger que la volia recórrer tota feia 2.725 km.
http://mediambient.gencat.net/cat/ciutadans/Via_Augusta/HistoriaViaAugusta.jsp?ComponentID=14655&SourcePageID=14658#2

La via Augusta és la calçada romana més important de la Comunitat Valenciana

Des del punt de vista històric, la seua recuperació amb fins recreatius, turístics i culturals es presenta com una actuació que suscita gran interés, ja que ha sigut un dels principals eixos de comunicació al llarg de diferents èpoques històriques: els romans la van traçar aprofitant un camí iber ja existent.

Un poc d'història.

La Via Augusta és la calçada romana més llarga de tota la península Ibèrica, amb un recorregut total aproximat de 1500 quilòmetres des dels Pirineus fins a Cadis, travessant la Comunitat Valenciana al llarg d'uns 425 km.
Reuneix un dels conjunts de mil·liars més importants de tota la Hispània, amb almenys 96 monuments, 20 dels quals tenim referència que estaven distribuïts per tot el territori valencià.

A més poden observar-se encara hui algunes algunes restes d’aquesta calçada i vestigis de mansions, ponts, centuriacions, viles, arcs monumentals, toponímia etc., la qual cosa afig un excepcional interés històric, cultural i fins i tot religiós, al ja inherent interés recreatiu i turístic que presenta.

La via Augusta va ser l'eix principal de la xarxa viària en l'època dels romans, i la que ha anat vertebrant la Comunitat Valenciana al llarg de la història.
Ha rebut diferents denominacions segons les èpoques: via Hercúlia, via Heráclea, camí d'Anníbal, via Exterior, camí de Sant Vicent Màrtir i ruta de l'Espart, però és comunament coneguda per via Augusta, degut, amb tota seguretat, a les rectificacions i reparacions que l'emperador August va efectuar en aquesta entre els anys 8 i 2 a.C.

http://www.cth.gva.es/v/areas/montes/viasverdes/vias/via_augusta/introduccion.htm

sopar al Mosset de Ximo

2007-09-14T00:32:00.000-07:00

dijous 13 de setembre de 07

sopar al Mosset de Ximo i reunió per organitzar el llibre de festes de sant Vicent 08, col·laboracions escrites i anuncis d'empreses, i preparar la loteria d'octubre; també hem parlat del viatge escapada que estem planificant per al pont del 9 d'octubre

en la foto Rosendo i els festers

qui diu que per fer la festa no es treballa?

2007-09-09T10:35:00.000-07:00

ací teniu proves testimonials de com és de dur açò de ser fester

més imatges de les danses

2007-08-26T15:21:00.000-07:00

tres imatges més de danses: un fester ballant divendres, les parelles de dos festers en acabar de ballar les danses dissabte i els festers de la bocateria fent un simulacre amb el camió de protecció civil

i també algunes fotos on podeu vore que en aquestes festes s'hi implica tot el món; ací algunes instantànies de filles i fills de festers http://picasaweb.google.es/miquel.wonder/FillsDeFestersEnLesDanses?authkey=lUWm4wwL2TM

la bocateria

2007-08-26T07:26:00.000-07:00

des del mateix dimecres de danses, i després de ballar-les, obrirem la caseta per vendre entrepans calentets a l'espai sonor de guadassuar, lloc on actuen les orquestres i discomòbils, sempre amb l'esperit de col·laborar en les festes del poble

els festers de sant vicent ballen les danses

2007-08-26T07:01:00.000-07:00

dimecres 22 d'agost els festers de sant vicent 2008 eixirem a ballar les danses al carrer de l'ermita de guadassuar i vam lluir uns vistosos vestits

dimarts 21 d'agost

2007-08-21T10:31:00.000-07:00

dimarts de danses, després d'agarrar forces al Torrador França, hem anat a l'Espai Sonor, on hem fet neteja, trasllat d'alguns mobles i atifells, i hem montat la caseta on vendrem entrepans a partir de la nit de dijous

en la foto, un moment divertit arrossegant una taula, i és que pesava, era una taula de mestre; després diuen dels mestres!!

sopar de germanor

2007-08-12T04:16:00.000-07:00

el dia 11 d'agost al sopar de germanor de festeres i festers de diferents edats

si voleu vore les altres fotos del reportatge, punxeu ací
http://picasaweb.google.es/miquel.wonder/11DAgostDe2007?authkey=CstndICmo2g

els festers de sant Roc 07

2007-08-10T17:20:00.000-07:00

després dels partits els festers de sant Roc, amb bon humor, han celebrat la victòria i ens han convidat a sopar carn de cavall. Una altra foto per a la història

el seu portal web http://guadassuar.net/santroc/

partit de futbol 7

2007-08-10T16:32:00.000-07:00

ací una foto per a la història, de l'equip de futbol dels festers de sant Vicent 08 i alguns col·laboradors, els quals s'han enfrontat heroicament el dia 10 d'agost amb els festers de sant Roc 07 i amb l'equip de la falla de Guadassuar. Hem quedat quarts, com el València en la lliga. És de destacar l'alegria de l'aficció i el suport incansable d'unes animadores que no han aturat ni un segon